Els petits estats europeus defensen la separació de poders i la diplomàcia parlamentària
La declaració de la conferència defensa la diplomàcia parlamentària i reclama garanties ètiques davant els riscos de la IA
Els parlaments dels nou petits estats europeus reunits a Andorra han aprovat una declaració conjunta que defensa la separació de poders i la capacitat del legislatiu per controlar l’acció dels governs. El document clou la 19a Conferència de Presidents de Parlaments de Petits Estats Europeus, organitzada pel Consell General, que ha dedicat la segona i última jornada a aprovar els compromisos compartits i a debatre sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial al treball parlamentari.
Segons informa l’ANA, la declaració subratlla que els parlaments han de poder exercir plenament les seves funcions legislatives, de control i de representació, amb transparència i participació ciutadana. La defensa d’aquestes atribucions s’emmarca en la necessitat de preservar la separació entre el poder legislatiu i l’executiu.
La diplomàcia parlamentària com a eina de diàleg
El text també reivindica la contribució dels petits estats als organismes internacionals. En destaca la proximitat institucional, la capacitat d’adaptació, el respecte al dret internacional i la cerca de consensos.
En aquest context, els participants reconeixen la diplomàcia parlamentària com una eina clau i complementària per promoure el diàleg, la pau i la resolució de conflictes, així com per reforçar el multilateralisme davant la situació internacional.
La declaració valora positivament la signatura d’un memoràndum d’entesa per consolidar i institucionalitzar la cooperació futura entre els parlaments participants. També reafirma la utilitat de la conferència com a espai per compartir experiències i abordar reptes comuns.
La IA obre oportunitats, però exigeix garanties
La intel·ligència artificial ha centrat la tercera i última sessió de treball. Els representants parlamentaris reconeixen que aquesta tecnologia pot contribuir a millorar l’eficiència i la qualitat de l’activitat legislativa, però alerten dels riscos vinculats a la desinformació, la ciberseguretat, la manipulació de continguts i la protecció de dades.
Per aquest motiu, la declaració defensa la necessitat d’establir marcs ètics i reguladors fonamentats en el respecte als drets fonamentals i a la dignitat humana.
La sessió ha comptat amb la intervenció de Jordi Ascensi, especialista en governança de la IA, que ha advertit que aquests sistemes encara no tenen prou en compte les especificitats dels petits països. Segons ha exposat, els models s’han entrenat amb informació procedent de grans jurisdiccions i de llengües majoritàries, fet que pot provocar respostes errònies quan s’apliquen a altres realitats.
Ascensi també ha assenyalat possibles usos de la IA en els procediments parlamentaris, especialment en la revisió de textos i la gestió documental.
Les relacions amb la UE també entren en el debat
Abans de cloure la trobada, els presidents i vicepresidents dels nou parlaments han comparegut conjuntament davant els mitjans per explicar els acords adoptats. A preguntes dels periodistes, els representants visitants també han detallat els vincles dels seus països amb la Unió Europea.
La conferència reuneix estats amb relacions diverses amb el bloc comunitari: Xipre, Luxemburg i Malta en són membres, mentre que Islàndia i Liechtenstein formen part de l’espai Schengen. Andorra i San Marino mantenen una via d’aproximació a través de l’acord d’associació; Montenegro és candidat a l’adhesió, i Mònaco té pendents acords sectorials.
Els participants han acordat que el Consell Nacional de Mònaco aculli la 20a edició de la conferència l’any 2027.
