“Una actitud hostil unilateral del Govern amic d'Andorra va provocar la resposta del Govern de Rússia”

Yuri Klimenko, ambaixador de la Federació de Rússia, és una de les veus diplomàtiques encarregades de representar la posició oficial de Moscou en el context internacional actual.

En aquesta entrevista amb La Veu Lliure, l’ambaixador analitza l’estat actual de les relacions entre Rússia i el Principat d’Andorra després de més de tres dècades de vincles diplomàtics.

Al llarg de les seves respostes, aborda l’impacte de les sancions internacionals, el deteriorament de la cooperació institucional, econòmica i cultural, així com el paper del Consolat Honorari rus a Andorra com a principal canal de contacte en l’actualitat.

La conversa també s’endinsa en qüestions d’abast més ampli, com el futur de l’arquitectura de seguretat europea, el paper d’organitzacions com els BRICS en el nou ordre global, i les oportunitats que podrien sorgir per a petits Estats en aquest context canviant.

Finalment, l’ambaixador reflexiona sobre els valors compartits entre els pobles rus i andorrà, subratllant el paper de la resiliència històrica i el factor humà com a base potencial per a una futura reactivació de les relacions bilaterals.

Com valora actualment les relacions entre la Federació de Rússia i el Principat d’Andorra?

L’any passat es van complir 30 anys des que es van establir les relacions diplomàtiques entre Rússia i Andorra. És lamentable constatar que l’aniversari, que hauria de marcar una fita important per a l’enfortiment dels contactes entre els nostres dos països, es va perdre per haver polititzat els sempre amistosos llaços entre els pobles rus i andorrà, que ara estan travessant una crisi més severa en la història de les relacions bilaterals.

La situació deplorable de la qual hem estat testimonis es deu al fet que, el març de 2022, Andorra va abandonar la seva tradicional neutralitat i es va adherir plenament a les sancions antirusses introduïdes per part de la Unió Europea.

Una actitud hostil unilateral del Govern del Principat d’Andorra va provocar la resposta adequada del Govern de Rússia. Des d’aleshores, la cooperació intergovernamental i interparlamentària s’ha suspès completament. El diàleg substantiu amb les autoritats andorranes i la tasca pràctica en tots els àmbits, inclosos els assumptes humanitaris, s’han reduït dràsticament. Només es mantenen contactes ocasionals entre organismes particulars, així com la nostra comunicació amb el Ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, però fins i tot aquests són escassos i tenen un caràcter purament tècnic. Andorra vota sistemàticament en contra de Rússia en fòrums internacionals i va donar suport a la suspensió de la nostra pertinença al Consell d’Europa, al Consell de Drets Humans de l’ONU i a l’Organització Mundial del Turisme.

Considera que existeixen condicions per elevar el nivell de cooperació institucional entre ambdós països?

La cooperació comercial i econòmica s’ha limitat a nivells merament simbòlics. Segons les dades disponibles, el volum de negoci anual ascendeix a tan sols uns centenars de milers d’euros. El sector turístic està patint un col·lapse total: mentre que Andorra era una destinació turística popular per a desenes de milers de russos fins al 2022, avui, a causa de la manca de vols directes entre Rússia i Europa, les restriccions de visat i les sancions, el flux turístic pràcticament ha desaparegut.

La cooperació cultural i humanitària entre ambdós països també s’ha vist gairebé completament erradicada. Actualment es promou principalment a través de les associacions de compatriotes (a Andorra funcionen tres organitzacions de la comunitat russa) en estreta coordinació amb la Unió de les Organitzacions de Compatriotes Russos d’Espanya i Andorra, així com gràcies als esforços del Consolat Honorari de la Federació de Rússia al Principat d’Andorra. Avui dia, l’oficina del Consolat Honorari continua sent un element fonamental que garanteix la resolució fluida dels problemes protocolares i consulars al Principat.

Al mateix temps, dediquen molta atenció al manteniment de les relacions comercials, econòmiques, institucionals, culturals i humanitàries entre Rússia i Andorra. Cal destacar, en aquest sentit, els esforços del cònsol honorari dirigits a l’ampliació de la presència de l’Església Ortodoxa Russa en la vida de la nostra diàspora a Andorra. Gràcies a això se celebren regularment els serveis de l’Església Ortodoxa Russa de l’Anunciació (Barcelona), així com s’estan elaborant els plans de construcció d’una església ortodoxa al mateix Principat. Donada la suspensió dels contactes oficials amb les autoritats del país, considerem aquest canal d’interacció informal més rellevant que mai.

Hi ha sectors de l’economia andorrana que puguin resultar especialment atractius per a empresaris i inversors russos?

Parlant dels sectors més atractius per al capital rus i els inversors privats a Andorra, així com de les àrees amb alt potencial per a la cooperació bilateral, destaquen les finances, el sector immobiliari comercial i residencial, així com les tecnologies de la informació. El país manté rellevància com un “oasi tranquil” estratègic dins d’Europa gràcies als seus impostos històricament baixos en comparació amb els estàndards de la UE. Un altre aspecte positiu per a les relacions bilaterals és el fet que continua vigent el Conveni rus-andorrà sobre les condicions de supressió de les formalitats de visat, signat el 2019, cosa que dona l’oportunitat de restablir en el futur l’alt nivell de fluxos turístics, així com els llaços comercials i culturals existents entre els dos països.

Tanmateix, permeteu-me deixar per un moment de banda les qüestions formals. Si em pregunteu personalment, estic segur que el potencial més alt possible per a la consolidació de les relacions bilaterals entre els nostres països sobre una base sòlida i duradora rau en la gent.

Considera que l’acord amb la UE canviarà significativament la posició internacional d’Andorra?

Els nostres països han superat greus convulsions al llarg de la seva història: Rússia ha suportat el pes de guerres i colossals convulsions històriques; Andorra, al seu torn, ha defensat la seva sobirania durant segles, envoltada de veïns molt més poderosos, i ha evitat veure’s involucrada en conflictes violents.

Tot això ha ensenyat a la nostra gent paciència i resiliència, ens ha enfortit davant les amenaces i els desafiaments, i ens ha convertit en membres autosuficients de la comunitat internacional. Aquest enfocament independent en els afers globals és més necessari que mai avui dia i podria servir com a base sòlida per cercar un terreny comú i fomentar contactes mútuament beneficiosos entre els dos països.

En qualsevol cas, el deteriorament de les nostres relacions bilaterals es va produir per culpa d’enemics de Rússia. I és evident que, per recuperar mínimament el nivell anterior, les autoritats andorranes podrien, sobretot, abandonar la postura antirussa imposada per estats aliens a la sobirania andorrana.

Tanmateix, actualment costa molt de creure-ho, sobretot tenint en compte el rumb consistent de les autoritats andorranes cap a la integració a la Unió Europea.

A diferència del projecte europeu, Rússia defensa en l’escenari internacional la creació d’un ordre mundial veritablement multipolar, que es manifesta de manera molt evident a través del protagonisme creixent dels nous centres de poder. Els BRICS, en particular, són sens dubte un clar exemple d’aquesta arquitectura global canviant, que atrau cada vegada més participants potencials: actualment més de 30 països estan considerant unir-se al bloc o aprofundir-hi la seva integració.

Quines oportunitats podrien sorgir per a petits Estats altament estables i ben posicionats internacionalment, com Andorra, en relació amb les noves dinàmiques econòmiques impulsades pels BRICS?

En analitzar els beneficis de la cooperació en el marc dels BRICS per als estats petits, cal destacar, sobretot, l’oportunitat d’accedir a fonts alternatives de finançament i mercats sense sotmetre’s simultàniament a pressió política. En aquest sentit, els BRICS es presenten als països petits i en desenvolupament no com un bloc alternatiu per modificar la seva orientació geopolítica, sinó com una eina per diversificar els riscos econòmics.

El comerç en monedes nacionals promogut dins dels BRICS redueix l’exposició de les economies petites a les fluctuacions del dòlar nord-americà i als costos de transacció. L’ús de canals financers independents (similars a SWIFT) els protegeix del risc de quedar aïllats a causa de la pressió externa. En participar en projectes dels BRICS, els estats petits obtenen accés directe als mercats de la Xina, l’Índia, el Brasil i altres gegants del bloc, i es beneficien de la reducció de les barreres aranzelàries per a la promoció dels seus productes locals.

Al mateix temps, els BRICS promouen un concepte de multipolaritat, on el pes dels països petits del Sud i d’altres regions del món es té en compte en reformar la governança global. Gràcies a la cooperació amb els membres més grans del grup obtenen més oportunitats per defensar els seus interessos en l’àmbit internacional amb l’únic objectiu de garantir les millors condicions per al desenvolupament integral a escala més àmplia possible. Per la nostra part, només podem saludar tots aquells que mostren interès a formar part dels BRICS, sempre que la seva conducta en l’escenari mundial es basi en els principis d’igualtat, equitat i respecte mutu.

Quins projectes geopolítics promou Rússia que podrien resultar d’interès per als microestats en el context internacional actual?

Entre altres projectes geopolítics promoguts per Rússia i potencialment interessants per als estats petits destaca la construcció del sistema de seguretat euroasiàtic, que té una demanda especial en el món modern, atès que l’actual sistema de seguretat euroatlàntic es troba en un col·lapse total i definitiu.

L’arquitectura de la seguretat europea va ser aniquilada per l’expansió de l’OTAN fins a les fronteres de Rússia, i ara s’observen dos processos interrelacionats: el deteriorament estratègic de l’OTAN a causa de les desavinences internes i la ruptura de les relacions transatlàntiques, així com la disfunció de l’OSCE, que està perdent a poc a poc el seu paper de plataforma per a un diàleg igualitari i equitatiu.

En definitiva, assistim a la formació d’una nova realitat: les velles estructures s’han esquerdat i encara no s’ha creat un nou sistema de seguretat. La Unió Europea imagina el seu futur sense el “paraigua” politico-militar nord-americà, mentre que l’OSCE corre el risc de desaparèixer si no torna al diàleg honest.

En aquestes circumstàncies, la política exterior russa s’orienta cap a l’establiment de relacions constructives amb aquells estats i organitzacions que, com nosaltres, aspiren a una cooperació en peu d’igualtat i sense confrontacions, amb la finalitat de garantir la seguretat i el desenvolupament, i que no accepten intents de pressió externa.

A Euràsia proposem concentrar els esforços en la creació d’un espai únic de pau i desenvolupament, que inclou la formació d’un sistema de seguretat flexible i sostenible, adequat als reptes actuals. L’arquitectura paneuroasiàtica de seguretat, tal com la concebem, ha d’incloure acords per garantir la seguretat entre veïns del continent, basats en el principi d’igualtat i indivisibilitat de la seguretat de tots, que s’aplicaria de manera recíproca. A la pràctica, això significa el reconeixement que cada estat té el mateix dret a triar els mitjans per garantir la seva seguretat, des de la neutralitat politico-militar fins a la participació en aliances. Tanmateix, també cal reconèixer que la seguretat de ningú no es pot reforçar a costa d’altres, i que cap país, grup de països o organització ha d’aspirar al domini regional. Aquest enfocament és inacceptable per a l’OTAN. I no sabem per què?

Rússia defensa fermament que ambdós elements, tant la igualtat en matèria de seguretat com la seva indivisibilitat, no es limitin simplement a ser formulats i reafirmats. Aquest principi s’ha de respectar com qualsevol altre compromís d’un estat envers els altres. En el context de la configuració de l’arquitectura de seguretat euroasiàtica, per al nostre país aquest enfocament és fonamental. Esperem que cada vegada més membres de la comunitat mundial optin per aquest model de cooperació mútuament beneficiosa i avantatjosa com l’única alternativa real al dictat i la pressió política en els afers globals.

El Consolat Honorari de la Federació de Rússia al Principat d’Andorra exerceix una funció de proximitat i suport en les relacions entre ambdós països. Quina és la seva valoració sobre el paper que exerceix el Consolat Honorari a Andorra i sobre la contribució del seu cònsol honorari a l’enfortiment dels vincles institucionals, econòmics, culturals i humans entre Rússia i el Principat?

La missió del Sr. Narcís Socías Tomàs, cònsol honorari de Rússia a Andorra des d’agost de 2021, consisteix principalment a donar suport a la diàspora russa resident a Andorra, que segons les estadístiques oficials andorranes compta amb aproximadament 750 persones. Cada any, sobre la base del Consolat Honorari, els funcionaris de la Secció Consular de l’Ambaixada de Rússia a Espanya presten serveis consulars presencials als ciutadans russos residents a Andorra, permetent-los accedir als serveis més sol·licitats directament al Principat, sense necessitat de fer un llarg viatge a Madrid. A més, els compatriotes reben a l’oficina del Consolat Honorari consultes diàries sobre assumptes tant consulars com jurídics, socials, etc. Protegir els seus interessos i oferir tota mena d’assistència necessària constitueix la màxima prioritat per als funcionaris del Consolat Honorari encapçalats pel Sr. Socías Tomàs.

Quins valors creu que comparteixen el poble rus i el poble andorrà i que poden servir de base per construir una relació sòlida i duradora al segle XXI?

A primera vista, els nostres països semblen pols oposats: completament diferents en mida, trajectòria històrica i característiques culturals. Els russos com a nació som oberts, apassionats i capaços de fer un esforç enorme en la recerca de la justícia, la pau i la prosperitat universal. Els andorrans, per la seva banda, es caracteritzen més pel pragmatisme, la prudència i l’apreciació de l’estabilitat en el seu petit però sobirà món. Al mateix temps, en el pla interpersonal i en les interaccions quotidianes, es nota clarament la franquesa, l’amabilitat i l’hospitalitat dels andorrans, que sempre reben amb calidesa els visitants estrangers que arriben al seu país, ja sigui per motius personals o professionals.