Escalé ironitza sobre les possibles represàlies de la UE a Islàndia després del ‘no’: «Cap conseqüència negativa»
Concòrdia utilitza el resultat islandès per qüestionar els advertiments sobre les conseqüències de rebutjar una aproximació a la UE
El president del grup parlamentari de Concòrdia i líder de l’oposició, Cerni Escalé, ha reaccionat al resultat del referèndum celebrat a Islàndia, on el ‘no’ a avançar cap a una possible adhesió a la Unió Europea s’ha imposat amb el 52,5% dels vots.
Escalé ha aprofitat el resultat per ironitzar sobre les possibles conseqüències que podria afrontar el país nòrdic després de rebutjar l’aproximació a Brussel·les.
«Esperant veure les “terribles represàlies” de la UE a Islàndia per haver dit que no a l’adhesió», ha manifestat el líder de Concòrdia. Escalé ha remarcat, a més, la particular situació geopolítica i econòmica islandesa: «Un país amb l’amenaça de la guerra a l’Àrtic i que depèn totalment de les exportacions pesqueres a Europa».
Esperant veure les “terribles represàlies” de la UE a Islàndia per haver dit que no a l’adhesió.
Un país amb l’amenaça de la guerra a l’Àrtic i que depèn totalment de les exportacions pesqueres a Europa.
M’hi atreveixo: cap conseqüència negativa.— Cerni Escalé (@CerniEscale) August 30, 2026
El dirigent de l’oposició ha acabat formulant la seva pròpia previsió sobre què passarà després de la victòria del ‘no’: «M’hi atreveixo: cap conseqüència negativa».
Escalé trasllada el resultat islandès al debat sobre Europa
Les declaracions arriben en un moment en què Andorra manté obert el debat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea i sobre les conseqüències que podria tenir una eventual negativa de la ciutadania en referèndum.
La reacció d’Escalé apunta precisament contra la idea que rebutjar un procés d’integració o aproximació a Brussel·les hagi de comportar necessàriament conseqüències negatives per a un país europeu de petites dimensions.
El cas islandès presenta, però, diferències respecte d’Andorra. Islàndia forma part de l’Espai Econòmic Europeu i de l’espai Schengen, fet que li permet participar en bona part del mercat interior europeu sense ser membre de ple dret de la UE. Andorra, en canvi, negocia un marc específic a través de l’acord d’associació.
Tot i aquestes diferències, Escalé posa el focus en el fet que Islàndia manté una forta dependència comercial del mercat europeu, especialment pel pes de les exportacions pesqueres, i considera que ni tan sols aquest factor provocarà represàlies després del resultat de les urnes.
El ‘no’ islandès ha aconseguit el 52,5%, davant del 47,5% favorable a continuar avançant cap a la UE. Entre els principals arguments dels contraris a l’adhesió hi havia la defensa de la sobirania nacional i el reduït pes que tindria un país d’uns 408.000 habitants dins de les institucions comunitàries.
