Espot critica les ideologies importades que consideren dolent crear riquesa

El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat que el creixement econòmic dels darrers anys, tot i haver generat problemes d’accés a l’habitatge i impactes urbanístics, també ha aportat ingressos per finançar infraestructures i prestacions socials. 

En una entrevista de Gabriel Fernàndez al programa Avui serà un bon dia, d’RTVA, ha advertit contra el que considera una tendència a estigmatitzar la creació d’activitat econòmica i de riquesa.

La reflexió ha sorgit arran de les preguntes sobre un projecte comercial on s'allotjarà el Decathlon i l'Alcampo. Espot ha remarcat que l’autorització per construir una infraestructura no equival a disposar del permís d’obertura del comerç, que, segons ha explicat, encara no s’ha concedit en el cas comentat.

Preguntat sobre si es podria denegar l’obertura un cop acabades les obres, ha respost: «Ja ho veurem». El cap de Govern ha evitat concretar què passarà amb aquest projecte i ha demanat no estigmatitzar-lo, però ha assegurat que actualment l’Administració disposa de «molts més instruments per poder limitar o condicionar determinats projectes que siguin molt devoradors a nivell urbanístic, territorial i poblacional».

«Això a vegades també és la quadratura del cercle»

Fernàndez ha rebutjat que la pregunta pretengués estigmatitzar l’activitat comercial i ha insistit que les dimensions de la construcció susciten interrogants en un país petit. En resposta, Espot ha ampliat el debat a la relació entre el creixement econòmic i el finançament dels serveis públics.

El cap de Govern ha contraposat el rebuig a noves construccions i activitats comercials amb la demanda d’una sanitat d’excel·lència, educació pública gratuïta i de lliure elecció, més prestacions socials, pensions garantides i noves infraestructures viàries. «És que això a vegades també és la quadratura del cercle», ha afirmat.

"Anem al tanto també a caure en tendències ideològiques importades d'altres països on tot el que té a veure amb la creació de riquesa es considera dolent"

En aquest sentit, ha advertit contra «tendències ideològiques o mals costums importats d’altres països» que, segons ha dit, porten a considerar dolent tot allò relacionat amb la creació d’activitat econòmica i de riquesa.

Reconeix els efectes sobre l’habitatge i el paisatge urbà

Espot ha reconegut que el creixement pot haver comportat un centre comercial que «visualment no ens agrada», torres que «ens treuen el sol al nostre habitatge» o «un problema d’accés a l’habitatge a preu assequible». Tot seguit, però, ha defensat que també ha generat recursos per afrontar inversions que feia anys que estaven pendents.

Entre els exemples, ha citat les desviacions de la Massana i de Sant Julià de Lòria, dos projectes dels quals, segons ha recordat, es parlava des de feia dues dècades i que s’havien anat posposant.

Pel que fa a la Massana, ha sostingut que la infraestructura permetrà als habitants de les valls del nord reduir les cues i arribar més ràpidament a la vall central. També ha atribuït al creixement econòmic el manteniment d’un saldo positiu del sistema de pensions i la possibilitat d’ampliar les prestacions socials.