Fonts polítiques d’Andorra i Espanya relacionen el ciberatac a la CASS amb la guerra híbrida contra Europa

«No és casualitat», afirmen fonts consultades sobre els 23 dies que separen la signatura de l’Acord amb la UE i la comunicació de l’atac

SFGA/CEsteve
SFGA/CEsteve
per l’autor Joel Picón
5 minuts de lectura
Publicat el dimecres, 18 novembre 2026 - 11:56

El 19 d’octubre, Xavier Espot va signar a Brussel·les l’Acord d’associació amb la Unió Europea. L’11 de novembre, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va fer públic que uns atacants havien accedit al seu portal de declarants. 

Per a diverses fonts polítiques d’Andorra i d’Espanya consultades per La Veu Lliure, els 23 dies que separen els dos episodis tenen significat. «No és casualitat», afirmen. 

A parer seu, la signatura va fer visible l’alineament polític del Principat amb la UE i l’atac podria ser una de les primeres conseqüències d’aquesta major exposició als adversaris d’Europa.

Les fonts situen el possible objectiu en la capacitat de pressionar les institucions andorranes. Reconeixen que les dades dels afiliats poden tenir valor per si soles, però sostenen que demostrar que es pot obtenir informació de gairebé tot un registre públic també pot servir per intimidar una administració o donar peu a un intent de xantatge.  

Quatre certificats van obrir la porta a les dades de 477.238 NIA

La dimensió de l’atac s’entén a partir d’un tràmit quotidià. Quan una empresa dona d’alta un treballador, el portal de la CASS li permet comprovar si el número d’identificació administrativa correspon a la persona que vol contractar. 

Amb els certificats sostrets a quatre patrons domèstics, els atacants van poder consultar massivament aquesta informació. Van obtenir el nom, els cognoms, el sexe, la data i el lloc de naixement associats a 477.238 NIA, segons el balanç exposat pel director general de la CASS, Josep Escoriza. 

La xifra abasta gairebé tots els NIA registrats a Andorra, inclosos els de persones que han mort o han deixat el país. El percentatge exacte de residents actuals afectats encara no s’ha detallat. 

Per als afiliats, una de les conseqüències és que algú que els truqui o els escrigui per suplantar una institució pot conèixer dades reals sobre ells. Aquest dilluns, l’Agència Nacional de Ciberseguretat i el seu equip de resposta van instar ciutadans i empreses a canviar immediatament la contrasenya del certificat digital abans de tornar-lo a fer servir. 

Moldàvia investiga si un Estat va accedir a les dades de més de 450.000 ciutadans

El precedent europeu més pròxim al cas andorrà és el de Moldàvia. Entre el 19 i el 23 d’octubre, uns atacants van consultar prop d’un milió d’identificadors personals a través dels serveis digitals del Govern moldau. 

Una aplicació amb permisos excessius va permetre accedir a registres d’almenys deu institucions. La presidenta, Maia Sandu, va xifrar en més de 450.000 els ciutadans afectats, una magnitud equivalent a prop d’una cinquena part de la població resident del país. 

En tots dos casos, una eina que l’Administració utilitzava per consultar dades personals va permetre extreure’n centenars de milers. Hi ha, però, una diferència en el que han dit públicament els dos governs. 

El primer ministre moldau, Vasile Tofan, va declarar que les autoritats sospitaven de la intervenció d’un Estat estranger, sense assenyalar cap país. A Andorra, la interpretació geopolítica prové de les fonts polítiques consultades per aquest diari.  

França ja ha atribuït a l’Iran el sabotatge de la refrigeració dels supermercats

A França, una investigació sí que ha desembocat en una atribució estatal. La nit de l’11 al 12 d’octubre, una operació va tenir com a objectiu els controls de refrigeració instal·lats en més de 700 establiments de distribució alimentària. 

El balanç del Govern francès inclou conats d’incendi i pèrdues d’aliments per valor de desenes de milions d’euros. El 9 de novembre, París va atribuir el sabotatge a Shahid Kaveh, una unitat ciberofensiva vinculada a la Guàrdia Revolucionària de l’Iran 

El 2 de novembre, diversos supermercats de Bèlgica, Suècia, Irlanda i altres països europeus van registrar manipulacions similars. Dos grups prorussos, NoName057(16) i Z-Pentest, van reivindicar atacs contra aquests sistemes. 

Els investigadors de la Unitat 42 de Palo Alto Networks van recollir les reivindicacions i van precisar que no n’havien pogut verificar l’autoria. La distinció importa perquè l’atribució oficial francesa identifica una unitat iraniana i correspon als fets d’octubre en territori francès. 

Aquelles mateixes setmanes també es va produir la caiguda de Microsoft 365, que va dificultar l’accés al correu durant gairebé 24 hores entre el 12 i el 13 de novembre. En aquest episodi, l’informe preliminar de Microsoft va identificar una fallada tècnica.  

El debat sobre la neutralitat d’Andorra

Les fonts consultades per La Veu Lliure preveuen que episodis de pressió exterior com aquest es poden fer més habituals a mesura que el Principat s’integra en les estructures europees i s’allunya del que consideren la seva posició tradicional de neutralitat. 

En la seva lectura, el pes polític del 19 d’octubre rau en la imatge d’Andorra signant públicament amb Brussel·les. En termes jurídics, aquella signatura va obrir la fase de ratificació de l’Acord. 

Mònaco ofereix un contrapunt a Andorra en el debat sobre l’acord d’associació amb la UE. El setembre del 2023, el Principat i la Comissió Europea van acordar suspendre les negociacions. 

En els darrers sis mesos, no s’ha fet públic cap ciberatac contra l’administració monegasca d’un abast comparable al de la CASS. En l’àmbit financer, Mònaco també ha assolit una fita recent: el 30 d’octubre, el Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) el va retirar de la llista grisa de jurisdiccions sota vigilància reforçada.

A Andorra, la qüestió pendent és per què els atacants van triar la CASS i què pretenien fer amb les dades. Les fonts polítiques hi veuen una advertència al Principat després de la signatura amb la UE. La investigació ha pogut reconstruir com van accedir al portal i fins on van arribar.  

 

Afegeix un comentari nou

HTML restringit

  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd> <h2 id> <h3 id> <h4 id> <h5 id> <h6 id>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA

Notícies relacionades