França estudia limitar la revalorització de les pensions altes per reduir el dèficit

El Govern francès estudia limitar l’any 2027 la revalorització de les pensions més elevades com una de les mesures per reduir el dèficit públic. La proposta ha estat plantejada pel ministre d’Economia i Finances, Roland Lescure, que ha defensat una possible indexació més moderada de les pensions dels jubilats amb ingressos més alts.

«La contribució a la recuperació nacional dels pensionistes més acomodats, per exemple mitjançant una indexació més moderada de les seves pensions, és una qüestió que mereix plantejar-se», ha assenyalat Lescure en un missatge publicat a Bluesky.

La proposta arriba enmig del debat sobre el cost de la suspensió de la reforma de les pensions. El Govern francès va congelar a principis d’any l’aplicació de la reforma que preveia elevar progressivament l’edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys, una decisió adoptada per intentar evitar una moció de censura amb el suport dels socialistes.

Fins a 1.500 milions d’euros d’estalvi

Alguns experts han calculat que limitar la revalorització de les pensions més altes podria generar ingressos addicionals per a les arques públiques. Una de les opcions que circula consistiria a aplicar només la meitat de la inflació a les pensions de determinats trams.

Amb una inflació del 2,1% al juliol, limitar la revalorització a la meitat per als pensionistes que cobren uns 3.000 euros bruts permetria obtenir aproximadament 700 milions d’euros. Si la mesura s’estengués als pensionistes amb ingressos superiors als 2.000 euros, l’impacte podria arribar als 1.500 milions d’euros.

La proposta es coneix poques setmanes abans que el Govern defineixi el projecte de pressupostos per al 2027, en un context especialment delicat perquè l’any vinent França celebrarà eleccions presidencials.

Els pensionistes, un vot decisiu

La possible mesura també té una important dimensió política. Els pensionistes representen prop del 25% de la població francesa i constitueixen un dels col·lectius amb una participació electoral més elevada.

França haurà de buscar, per tant, l’equilibri entre la necessitat de contenir la despesa pública i l’impacte polític d’una eventual moderació de les pensions.

El país va tancar el 2025 amb un dèficit públic equivalent al 5,1% del PIB, el segon més elevat de la zona euro, només per darrere de Bèlgica. La situació de les finances públiques manté el Govern sota una forta pressió per adoptar mesures de consolidació pressupostària.