La crisi de l’habitatge a Andorra impulsa el creixement dels territoris fronterers
Les dades del període 2021-2025 confirmen una tendència clara: l’efecte “desplaçament residencial”
La crisi de l’habitatge a Andorra està reconfigurant el mapa demogràfic del Pirineu. Els municipis de l’Alt Urgell i la Cerdanya han registrat en els últims anys un augment sostingut de població, un increment de residents estrangers i una activitat immobiliària a l’alça, en paral·lel a l’encariment del mercat al Principat.
Les dades del període 2021-2025 confirmen una tendència clara: l’efecte “desplaçament residencial” de treballadors i famílies que, davant els preus elevats a Andorra, opten per viure a banda i banda de la frontera.
La Seu d’Urgell: el principal pol de creixement vinculat a Andorra
La Seu d'Urgell s’ha consolidat com el municipi més dinàmic del territori fronterer. Ha passat de 12.252 habitants el 2021 a 13.009 el 2025, amb un creixement del 23,9%.
El canvi demogràfic és especialment notable en la població estrangera, que ha augmentat un 44,8% i ja representa el 28% del total. El perfil dominant correspon a adults en edat laboral, especialment entre 30 i 64 anys, molts dels quals treballen a Andorra però resideixen a l’Alt Urgell per la diferència de costos d’habitatge.
En l’àmbit immobiliari, la ciutat també mostra tensió creixent: les compravendes han pujat un 25,2% en tres anys, amb 159 habitatges venuts.
Montferrer i Castellbò també reflecteix l’efecte frontera, amb un augment del 7,4% de la població des del 2021, fins als 1.161 habitants.
Tot i mantenir una proporció d’estrangers més baixa (11%), el municipi ha experimentat un increment del 43,1% de residents internacionals des del 2023. Paral·lelament, les operacions de compravenda d’habitatges han crescut un 31,6% en tres anys, evidenciant pressió sobre el parc immobiliari local.
Puigcerdà supera ja els 10.000 habitants després d’un creixement del 14,1% des del 2021.
Un dels elements més destacats és el pes de la població estrangera, que arriba al 39% del total. La localitat també mostra un perfil demogràfic més jove i familiar, amb un 22,4% de residents entre 15 i 29 anys.
Malgrat aquest creixement, les compravendes d’habitatge han baixat un 4,5% en tres anys, fet que podria indicar una reducció de l’oferta disponible o un mercat més tensionat.
Organyà destaca com el cas més dinàmic en termes relatius. Ha passat de 766 habitants el 2021 a 853 el 2025, un augment del 12%.
La població estrangera ha crescut un 65%, amb una presència important de residents sud-americans. En paral·lel, les compravendes d’habitatge s’han disparat un 160% en només un any, tot i partir d’un volum absolut reduït.
Un fenomen vinculat directament a la crisi d’habitatge a Andorra
Andorra continua registrant preus del lloguer i de compra en màxims històrics, fet que està provocant una expulsió progressiva de residents amb rendes mitjanes.
Aquest fenomen està generant una nova realitat territorial al Pirineu: més mobilitat residencial, augment de la població a les zones frontereres i una transformació accelerada del teixit social i immobiliari.
