La dependència del gas rus passa factura a Alemanya: 50.400 milions en ajudes públiques
Berlín quantifica en 27 mesures el desplegament per protegir llars i empreses i estabilitzar els mercats durant la crisi energètica
Alemanya ha gastat 50.402,8 milions d’euros en mesures per amortir la crisi energètica desencadenada després del conflicte d’Ucraïna i la interrupció del subministrament de gas de Moscou.
La xifra evidencia el cost pressupostari de protegir consumidors i empreses davant l’encariment de l’energia en una economia fortament dependent del combustible rus.
El balanç procedeix d’una resposta del Ministeri de Finances alemany a una pregunta parlamentària del diputat dels Verds Sebastian Schäfer, segons informa El Mundo. El document agrupa 27 mesures d’emergència de les quals fins ara es coneixien els imports per separat.
Aquesta quantitat correspon a les actuacions recollides per Finances per ajudar els consumidors i estabilitzar els mercats, però no representa el cost econòmic total de la crisi.
Un model energètic exposat al subministrament de Moscou
Abans de la invasió, Rússia aportava al voltant del 55% del gas que importava Alemanya. Aquest combustible abastia les llars, contribuïa a la producció elèctrica i sostenia una indústria amb un consum energètic elevat.
La reducció progressiva dels enviaments russos i la interrupció del flux de Nord Stream 1 a finals d’agost del 2022 van obligar Berlín a buscar proveïdors alternatius, accelerar la instal·lació de terminals de gas natural liquat i assegurar les reserves abans de l’hivern.
Durant la crisi, el preu del gas va arribar a superar els 300 euros per megawatt hora. L’encariment també es va traslladar al mercat elèctric i va incrementar la pressió sobre les economies familiars i els costos de les empreses.
Més de 30.000 milions per contenir les factures de llum i gas
La partida més elevada del balanç correspon al fre al preu de l’electricitat, amb 16.300 milions d’euros. El mecanisme limitava a 40 cèntims per quilowatt hora el preu del 80% del consum de les llars.
El sistema per contenir el preu del gas va absorbir 14.300 milions més i va fixar durant el 2023 un preu de 12 cèntims per quilowatt hora per a una part del consum.
A aquestes mesures s’hi afegeixen 8.500 milions d’euros per assumir el pagament a compte de la factura del gas de les llars el desembre del 2022 i més de 6.000 milions destinats a una paga energètica de 300 euros per als pensionistes, entre altres ajudes.
Una factura que va més enllà de les ajudes directes
La crisi també va comprometre la viabilitat dels grans importadors. Aquestes empreses havien de substituir el gas rus per combustible molt més car sense poder repercutir immediatament tot l’increment als clients. Uniper va quedar al límit de la fallida i va haver de ser rescatada per l’Estat.
Els diputats dels Verds Sebastian Schäfer i Robin Wagener situen el cost de contenir les conseqüències de la crisi en 71.700 milions d’euros, amb un càlcul més ampli que incorpora altres intervencions, com el rescat d’Uniper.
El recompte de Finances tampoc inclou tota la pèrdua de recaptació derivada de la rebaixa temporal de l’IVA del gas ni el sobrecost assumit directament pels consumidors. Les ajudes van esmorteir l’impacte, però no van retornar els preus als nivells anteriors a la guerra.
