La fórmula andorrana: apostar pels perfils digitals per recaptar més sense devorar recursos

El Principat va tancar el 2025 amb un deute públic inferior al 30% del PIB i un superàvit del Govern central superior al 2,5%, en un context on l'atracció de perfils d'alt poder adquisitiu —entre ells youtubers, streamers i inversors estrangers— es perfila com una peça més d'un model fiscal que combina baixa càrrega tributària amb un escàs desgast de recursos públics.

Andorra torna a situar-se entre els països amb menor endeutament d'Europa. Segons va confirmar el ministre de Finances, Ramon Lladós, el país va tancar el 2025 amb un deute equivalent al 30% del PIB —fins i tot per sota, al voltant del 27%, si es descompten les reserves internacionals—, una xifra que ha qualificat d'"envejable" davant de veïns com Espanya (a prop del 105%) o França (al voltant del 110%). La pròpia missió de l'FMI a Andorra ha corroborat aquesta tendència, assenyalant que un rendiment fiscal millor del previst va permetre un superàvit del Govern central del 2,5% del PIB el 2025, contribuint a rebaixar el deute per sota d'aquest llindar del 30%.

La reducció no és puntual: el Principat ha retallat la seva ràtio d'endeutament en 16 punts en només quatre anys, i el propi Fons Monetari Internacional preveu per al 2026 un nou superàvit, aquesta vegada més modest (al voltant del 0,3% del PIB), dins d'un marc fiscal que limita el dèficit a l'1% i el deute al 40% del PIB per al Govern central.

Sobirania i mercat europeu, en paral·lel

Part d'aquest impuls s'explica també pel context europeu en què s'ha mogut Andorra els últims quinze anys. El país va iniciar el 2010 les negociacions per a un Acord d'Associació amb la Unió Europea, en un moment en què no es preveia que el procés s'allargués tant: després de gairebé una dècada i mitja de converses, l'acord —que hauria de donar a Andorra accés al mercat interior europeu— encara està pendent de ratificació final, amb una previsible aprovació abans de la primavera de 2027. 

Mentrestant, l'aprovació de la llei d'obertura econòmica, que va permetre per primera vegada la inversió estrangera en la majoria de sectors del país, va donar a Andorra una via pròpia per participar del mercat exterior i atraure capital internacional sense haver d'esperar al desenllaç de les negociacions amb Brussel·les. Aquesta doble via —obertura econòmica interna més negociació pausada però constant amb la UE— ha permès al Principat créixer i diversificar-se sense necessitat de renunciar a la seva sobirania fiscal ni a les seves particularitats fora del marc comunitari.

Un model que pot portar capital sense saturar el territori

Part del debat econòmic a Andorra gira entorn de quin tipus d'activitat convé atreure en un país de superfície i recursos limitats. Davant de sectors intensius en sòl i infraestructura —com la construcció o els grans centres comercials—, el Principat ha capitalitzat en els últims anys l'arribada de perfils digitals d'alt poder adquisitiu: youtubers, streamers i influencers que hi van traslladar la seva residència fiscal atrets per un IRPF amb un tipus màxim del 10%, davant de tipus marginals molt superiors en països com Espanya.

Noms com El Rubius, TheGrefg, AuronPlay o Vegetta777 van popularitzar aquest moviment a partir del 2020, i diversos d'ells continuen vinculats al país. Es tracta d'una activitat econòmica que, a diferència d'altres sectors, no requereix grans desenvolupaments urbanístics ni un consum intensiu de sòl: la seva aportació es canalitza principalment a través de societats unipersonals que tributen pel benefici, generant ingressos fiscals sense la mateixa pressió sobre infraestructures que altres models de creixement.