La Generalitat nega identificacions per motius ètnics en l'operatiu contra BLOCUS, que acaba amb 10 detinguts

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha rebutjat les acusacions d'identificacions policials per motius ètnics durant el dispositiu de seguretat desplegat aquest dissabte a Barcelona i altres punts del territori per evitar nous aldarulls vinculats a les convocatòries de BLOCUS.

L'operatiu s'ha saldat amb 10 persones detingudes i 2.264 identificacions, segons el balanç presentat aquest diumenge, 1 de novembre, per la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon.

En una entrevista al programa El suplement de Catalunya Ràdio, Parlon ha defensat l'actuació dels cossos policials i ha qüestionat les acusacions formulades per la CUP, que denuncia identificacions indiscriminades i basades en el perfil racial dels joves.

«Després del que va passar la setmana passada a Barcelona, algú pot plantejar sincerament que es van fer identificacions per motius ètnics?», ha manifestat la consellera.

Més de 2.200 identificacions i 181 denúncies per objectes perillosos

El dispositiu policial, que ha mobilitzat més de 500 agents, tenia com a objectiu prevenir nous episodis de violència després dels aldarulls registrats el passat 24 d'octubre al centre de Barcelona.

Segons el balanç oficial, els Mossos d'Esquadra han efectuat 1.800 identificacions, mentre que la Guàrdia Urbana n'ha practicat 464.

Paral·lelament, s'han tramitat 181 denúncies relacionades amb la intervenció d'armes blanques i altres objectes potencialment lesius, entre els quals hi havia pedres i esprais.

Pel que fa a les detencions, tres s'han produït a Barcelona i les altres set a diferents punts de Catalunya. Segons Parlon, aquestes darreres corresponen a joves que haurien comès actes vandàlics vinculats a les convocatòries de BLOCUS.

La consellera també ha expressat la seva preocupació per l'edat d'alguns dels identificats, ja que, segons ha explicat, hi havia menors que encara no havien complert els 12 anys.

Interior defensa que les identificacions responien a criteris de vestimenta i edat

Davant les crítiques de la CUP, la responsable d'Interior ha explicat que els agents seguien criteris relacionats amb les característiques dels participants descrites als canals de missatgeria de BLOCUS.

Entre aquests elements figuraven la roba negra, les caputxes i determinats perfils d'edat, especialment entre menors i adolescents.

«Era un perfil determinat, menors i amb una indumentària determinada», ha afirmat Parlon.

D'aquesta manera, el Govern català sosté que les identificacions responien a criteris operatius de prevenció de possibles actes violents, i no a la nacionalitat, l'origen o l'ètnia de les persones controlades.

La CUP exigeix explicacions per les actuacions policials

Malgrat les explicacions de la Generalitat, la CUP ha denunciat el dispositiu policial i ha reclamat explicacions al Departament d'Interior.

La formació considera que durant la jornada de dissabte es van produir «identificacions indiscriminades a joves, també per perfil racial», especialment als carrers de Barcelona.

El partit ja havia sol·licitat divendres la compareixença de Núria Parlon al Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre les detencions relacionades amb els disturbis del 24 d'octubre.

També reclama aclariments sobre la presumpta petició de dades de menors en centres educatius per part dels Mossos d'Esquadra.

Les denúncies de la CUP contrasten amb la posició del Govern català, que defensa la necessitat del desplegament per evitar que es repetissin els episodis de violència i vandalisme protagonitzats durant la convocatòria anterior.

Presó provisional sense fiança per a un presumpte ideòleg dels aldarulls

En paral·lel, el Jutjat d'Instrucció número 14 de Barcelona ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança, per a un jove detingut divendres, investigat com a presumpte ideòleg a través de les xarxes socials dels aldarulls del 24 d'octubre.

El magistrat considera que existeixen indicis de conspiració per cometre desordres públics i de pertinença a grup criminal, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.  

Aquesta decisió judicial se suma a les actuacions contra els presumptes impulsors de BLOCUS, que havien utilitzat canals digitals per difondre convocatòries i indicacions relacionades amb els disturbis.

El desplegament preventiu del 31 d'octubre ha aconseguit evitar nous saquejos i aldarulls greus a Barcelona, després dels incidents de la setmana anterior. 

Les autoritats catalanes defensen que la presència policial ha estat determinant per protegir els comerciants, els ciutadans i la seguretat dels carrers.