La quota d’immigració no podrà frenar els reagrupaments de familiars de ciutadans comunitaris

L’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea introdueix una excepció rellevant al sistema de contingents migratoris negociat pel Principat. 

Els familiars dels ciutadans comunitaris que resideixin legalment a Andorra disposaran de drets específics en matèria de residència i, en determinats supòsits, l’esgotament de la quota anual de permisos per a ciutadans de la UE no podrà utilitzar-se per denegar-los l’autorització.

Aquesta disposició forma part de l’Annex VIII de l’Acord d’associació, que incorpora, amb adaptacions específiques per a Andorra, la Directiva 2004/38/CE, relativa a la lliure circulació i residència dels ciutadans de la Unió i dels seus familiars.

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, va confirmar aquesta setmana que la directiva forma part del marc jurídic pactat amb Brussel·les.

«La Directiva 2004/38 forma part de l’Annex VIII de l’Acord. I l’Acord estableix expressament que les normes s’han d’interpretar i aplicar d’acord amb la jurisprudència del TJUE (art. 85.2). Per tant, sí, l’Acord d’associació és qui regula aquestes qüestions», va afirmar Riba.

Els familiars tindran un règim específic

Una de les conseqüències de la incorporació de la Directiva 2004/38 afecta precisament els familiars dels ciutadans comunitaris residents al Principat.

D’acord amb les disposicions recollides a l’Annex VIII, aquests familiars tindran dret a obtenir un permís amb la mateixa validesa que el de la persona comunitària de la qual depenen, sempre en els termes i sota les condicions establertes per l’Acord.

La qüestió adquireix especial rellevància quan aquests familiars volen incorporar-se al mercat laboral andorrà. En aquests casos, l’esgotament del contingent anual previst per als treballadors comunitaris no podrà ser invocat per si sol per denegar-los el permís de residència corresponent.

Això significa que el sistema de quotes negociat amb la Unió Europea no actuarà com un límit absolut en tots els supòsits. Andorra conservarà un sistema específic de contingents per gestionar l’arribada de ciutadans comunitaris, però haurà de respectar paral·lelament els drets reconeguts als seus familiars per l’Acord.

Andorra manté les quotes, però amb límits

El sistema pactat amb Brussel·les permet al Principat mantenir contingents migratoris, una de les principals adaptacions negociades per Andorra davant del règim general de lliure circulació existent dins de la Unió Europea.

Per als ciutadans comunitaris que desenvolupin una activitat econòmica, l’Acord estableix que el nombre de nous permisos de llarga durada disponibles anualment haurà de permetre un augment net no inferior al 7% de la mitjana dels permisos de residència vàlids dels cinc anys anteriors.

En el cas dels ciutadans comunitaris econòmicament inactius, el percentatge mínim establert és del 2,5%.

Per tant, Andorra podrà continuar gestionant l’entrada de nous residents comunitaris mitjançant contingents, però aquesta capacitat no serà il·limitada. A banda dels mínims anuals pactats amb Brussel·les, el Principat haurà de respectar els drets específics que l’Acord reconeix als familiars dels ciutadans comunitaris.

La Directiva 2004/38 amplia el debat més enllà del 7%

La qüestió posa de manifest que les conseqüències migratòries de l’Acord d’associació van més enllà del conegut increment mínim del 7%.

La incorporació de la Directiva 2004/38 també afecta aspectes com l’entrada i la residència, els drets dels familiars, la igualtat de tracte i la residència permanent, tot plegat sota les adaptacions específiques negociades per Andorra.

A més, tal com ha reconegut Riba, aquestes disposicions no s’interpretaran de manera aïllada. L’article 85.2 de l’Acord estableix el paper de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la interpretació i aplicació de les normes vinculades al pacte.

Així, malgrat que Andorra ha negociat el manteniment d’un sistema de contingents com a salvaguarda davant la lliure circulació plena, les mateixes normes de l’Acord estableixen excepcions i drets que limitaran els casos en què l’Executiu podrà recórrer a l’esgotament d’aquestes quotes per rebutjar nous permisos.