La UE prepara per a l’abril la firma de l’acord d’associació amb Andorra i San Marino
L’últim tràmit pendent és la resolució del Consell de la UE
El Secretari d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, Beccari, ha confirmat que la firma de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea podria materialitzar-se al mes d’abril, després que l’acord ja hagi rebut l’aprovació de la Comissió Europea i del Parlament Europeu. L’últim tràmit pendent és la resolució del Consell Europeu, que requereix unanimitat entre els 27 estats membres.
Segons informa RTV San Marino, la reunió celebrada a la sala Little Tony de Serravalle es va centrar en les repercussions de l’acord, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que podran accedir de manera gairebé equivalent al mercat interior de la UE i participar en licitacions europees.
Durant la trobada, els partits polítics van exposar els seus punts de vista. Per a la majoria, Giovagnoli del PSD va defensar l’acord destacant exemples com Islàndia, que participa en l’espai econòmic europeu i confirma que la integració pot ser beneficiosa per a petits estats.
En canvi, l’oposició, representada per Fabio Righi de Domani Motus Liberi, va criticar la gestió del procés, assenyalant que San Marino hauria de definir clarament la seva estratègia econòmica i sectors prioritaris abans de continuar la integració, i va proposar que la població pogués participar en un referèndum sobre l’acord.
Tot i això, la majoria i el Govern de San Marino van reafirmar la confiança en els efectes positius de l’acord. Beccari va destacar que, tot i no ser un estat membre de ple dret, San Marino passarà de ser considerat un estat extra comunitari a tenir la condició d’estat associat, amb avantatges i responsabilitats diferenciades dins del marc europeu.
Escenari andorrà
A Andorra, el possible acord d’associació amb la Unió Europea també genera un intens debat polític. El Govern i diversos partits del Consell General d’Andorra —com Ciutadans Compromesos, el Partit Socialdemòcrata i Acció Liberal— s’han mostrat favorables a l’acord, defensant que permetria reforçar la integració econòmica del Principat i obrir noves oportunitats dins del mercat europeu.
En canvi, altres formacions s’hi han posicionat clarament en contra. Tant Andorra Endavant com Concòrdia han expressat el seu rebuig a l’acord per les implicacions que podria tenir sobre el model institucional i econòmic del país.
Una de les principals preocupacions de l’oposició és la possible pèrdua de sobirania legislativa. Segons ha explicat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, l’adaptació al marc comunitari implicaria modificar prop de 60 lleis andorranes per alinear-les amb les directives europees.
Des de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé, sosté a més que l’entrada a l’espai econòmic europeu podria afavorir especialment les grans empreses europees, que compten amb més capital i capacitat competitiva. Segons el seu parer, tot i que l’acord es presenta com una oportunitat per accedir a un mercat molt més ampli, les empreses andorranes podrien tenir dificultats per competir en igualtat de condicions dins d’aquest entorn.
Per la seva banda, Carine Montaner, líder d’Andorra Endavant, adverteix que l’acord podria afectar el model propi del país, especialment en àmbits com la política migratòria.
considera que, en un context europeu marcat pels debats sobre identitat i fluxos migratoris, Andorra hauria de preservar el seu model actual i la seva capacitat de decisió.
El debat es produeix, a més, en paral·lel al compromís adquirit pel partit governant, Demòcrates per Andorra, de convocar un referèndum perquè la ciutadania decideixi si el Principat ha de formalitzar o no l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Comentaris
I després hi ha el discurs…
I després hi ha el discurs aquest que “cal informar millor la ciutadania abans de votar”. Perdona, però això s’hauria d’haver fet des del primer dia, no ara com a excusa per ajornar-ho tot indefinidament. Quants anys fa que es negocia això? Quants diners públics s’hi han destinat? Quantes reunions, viatges, informes…? I ara resulta que encara no estem preparats per opinar? Home, va. El problema no és la falta d’informació, és la falta de voluntat de posar una data i assumir el que surti. Perquè si surt que no, algú haurà de donar explicacions, i això és el que realment incomoda. Mentrestant, el país amb problemes d’habitatge, pensions encallades, joves que no veuen futur… però el gran debat es va ajornant. Sincerament, costa no pensar que tot plegat és més una qüestió de càlcul polític que no pas d’interès real pel país. I això és el que indigna de veritat.
Mireu, és que arriba un punt…
Mireu, és que arriba un punt que tot plegat ja sembla una presa de pèl monumental. Portem anys sentint a parlar de l’acord amb la UE, anys amb promeses de transparència, de pedagogia, de “ja ho explicarem bé quan toqui”… i quan per fi hauria d’arribar el moment clau, que és deixar parlar al poble, resulta que no toca. Sempre hi ha una excusa nova: que si els tempos d’Europa, que si no és el moment polític, que si pot interferir amb les eleccions… però al final el missatge que queda és molt clar: no es vol arriscar el resultat. I això, digueu-li com vulgueu, però no és gaire democràtic. Si realment creuen que és un bon acord per al país, el que haurien de fer és defensar-lo obertament i sotmetre’l a votació sense por. El problema és que sospiten que potser la gent no ho veu igual, i llavors millor allargar-ho fins que passi el temporal. Doncs no, així no es construeix cap projecte de país seriós.
Sense referendum vinculant…
Sense referendum vinculant no hi ha Acord. No ens enganyareu politics !
Sent una mica coherents, no…
Sent una mica coherents, no es pot estar quinze anys governant, prenent decisions estructurals, i quan arriba una de les més importants dir “ja ho veurem a la propera legislatura”. Això és traslladar el problema endavant perquè no et peti a tu a les mans 😱
Doncs mira, jo era dels que…
Doncs mira, jo era dels que no ho tenia clar, tirava més cap al sí o com a mínim volia escoltar arguments, entendre bé què implicava tot això… però veient la deriva que està agafant la Unió Europea en molts àmbits, cada cop ho tinc més clar que no. I no parlo només d’economia o de regulacions, que ja són prou complexes, sinó de cap a on va a nivell ideològic. Cada vegada més imposicions, més normes que semblen allunyades de la realitat del carrer, més decisions que no responen a problemes reals sinó a una agenda que molts ciutadans ni han demanat ni comparteixen
NO a la UE!!