L’AGIA afirma que el fre a la inversió estrangera està agreujant la manca d’habitatge a Andorra
Jordi Ribó assenyala que els diversos canvis legislatius han provocat una sensació d'inseguretat jurídica que ha desincentivat el mercat de lloguer
El president del Col·legi Oficial d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Ribó, considera que les restriccions a la inversió estrangera estan agreujant les dificultats per ampliar l’oferta d’habitatge al país.
En declaracions a La Veu Lliure arran del darrer informe del col·legi, defensa que Andorra necessita aquesta inversió i adverteix que posar obstacles als promotors estrangers resta atractiu al mercat immobiliari.
Ribó vincula les dificultats per impulsar noves promocions amb les limitacions a la inversió i amb el que considera un escenari amb certa inseguretat jurídica.
Segons el president de l’AGIA, els inversors es fan enrere quan perceben incertesa sobre les condicions en què podran desenvolupar la seva activitat.
El representant del sector qüestiona, així, l’orientació de les polítiques que han frenat l’entrada de capital estranger. Al seu entendre, aquesta inversió és necessària per construir habitatges i ampliar l’oferta disponible.
Crítiques als canvis legislatius i a les pròrrogues
Un dels elements que l'AGIA assenyala és la successió de canvis normatius i de pròrrogues dels contractes de lloguer. Considera que aquesta acumulació de mesures genera incertesa entre els actors del mercat i condiciona les decisions d’inversió.
En l’àmbit del lloguer residencial, el president de l'entitat sosté que hi ha propietaris que esperen vendre els immobles en lloc de destinar-los a l’arrendament. Diferencia aquesta situació de la dels grans grups andorrans que conserven habitatges de lloguer com a part del seu patrimoni.
La seva valoració posa el focus en les condicions que, segons defensa, haurien de facilitar que promotors i propietaris apostessin pel mercat residencial: estabilitat normativa i un entorn atractiu per invertir.
L’oferta d’habitatges en venda cau un 10,5%
Les declaracions de Ribó arriben en un context de reducció de l’oferta anunciada. El darrer informe de l’AGIA, corresponent al primer semestre del 2026, comptabilitza 1.590 habitatges en venda, davant dels 1.777 del segon trimestre del 2025. Això representa una disminució interanual del 10,5%, en un recompte que inclou pisos i habitatges unifamiliars.
Aquestes dades descriuen l’evolució de l’oferta, mentre que la vinculació amb les restriccions a la inversió estrangera correspon a la valoració del president del col·legi.
Escaldes-Engordany concentra el nombre més elevat d’habitatges anunciats, amb 408, seguida de Canillo, amb 344, i Andorra la Vella, amb 272.
Només el 5,5% dels pisos s’anuncien per menys de 300.000 euros
L’informe també reflecteix el pes cada vegada més reduït dels pisos amb preus inferiors als 300.000 euros. Aquesta franja representa només el 5,5% dels anuncis, dos punts percentuals menys que al tancament del 2025, quan suposava el 7,5%.
En canvi, el 76,1% dels pisos anunciats superen el mig milió d’euros. Concretament, el 48,7% s’ofereixen entre 500.000 i un milió d’euros, mentre que el 27,4% se situen per sobre del milió. La franja d’entre 300.000 i 500.000 euros concentra el 18,4% restant.
El preu mitjà anunciat per metre quadrat dels pisos arriba als 7.495 euros, un 4% més que a finals del 2025. Són imports demanats pels venedors, no els preus finals de les compravendes.
En aquest escenari, Ribó defensa que facilitar la inversió necessària per generar habitatge ha de formar part de la resposta a la manca d’oferta i reclama unes condicions que donin confiança als promotors
