L'Associació de Bombers d’Andorra planta cara a Rossell i prepara una querella contra Funció Pública

La relació entre l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) i el Ministeri de Funció Pública ha entrat en una nova fase de confrontació. 

L’entitat ha requerit formalment a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que justifiqui l’exigència d’un certificat de representativitat sindical i denuncia un tracte que considera discriminatori per part de l’administració encapçalada pel ministre Marc Rossell.

El president de l’associació, Joan Torra, ha explicat en declaracions a La Veu Lliure que el conflicte va més enllà d’un tràmit administratiu. 

Segons exposa, el Govern va apartar l’ABA de les reunions de negociació de les noves graelles salarials dels funcionaris amb l’argument que el president de l’entitat es troba en situació de jubilació.

Torra considera que aquesta decisió vulneraria els drets de representació de l’associació i qüestiona que Funció Pública pugui limitar la participació d’una entitat legalment constituïda sense acreditar una base jurídica suficient.

La tensió ha arribat fins al punt que l’ABA estudia presentar una querella criminal contra els responsables de les actuacions que denuncia. Segons ha avançat el president de l'entitat a aquest mitjà, la intenció és preparar aquesta acció judicial durant la pròxima setmana.  

L’ABA acusa Rossell d’excloure-la de les negociacions salarials

Un dels principals motius de l'enfrontament és la decisió de Funció Pública de no incloure l'Associació de Bombers d'Andorra en les reunions sobre la revisió de les graelles salarials.

Segons Torra, l'argument utilitzat per justificar aquesta exclusió és que ell mateix es troba jubilat, una circumstància que l'associació considera insuficient per impedir-li representar els seus afiliats.

El president de l'ABA recorda que els estatuts de l'entitat estableixen que els socis jubilats conserven els mateixos drets i deures associatius que els membres en actiu.

Així, defensa que deixar d'exercir professionalment com a bomber no comporta automàticament la pèrdua de la condició de soci ni de la possibilitat d'assumir responsabilitats dins de l'associació.

La qüestió de fons és si el Govern pot excloure una organització de la interlocució institucional per la situació laboral del seu president, malgrat que els seus estatuts li reconeguin la capacitat d'exercir aquesta representació.

Des de l'ABA consideren que l'Administració hauria de justificar jurídicament qualsevol limitació d'aquest tipus, en lloc d'aplicar criteris que l'entitat interpreta com a discriminatoris.

Funció Pública exigeix un certificat sindical a una associació que no és un sindicat

La polèmica també afecta un altre aspecte: l'exigència d'un certificat de representativitat sindical emès pel Departament de Treball.

L'ABA ha presentat un requeriment formal perquè Funció Pública revisi aquesta condició i identifiqui el precepte legal concret que permet exigir-la.

L'associació sosté que el Govern està confonent dues figures jurídiques diferents: els sindicats i les associacions de funcionaris legalment constituïdes.

En aquest sentit, recorda que l'article 87 de la Llei de la funció pública reconeix expressament determinats drets a les organitzacions sindicals i a les associacions de funcionaris o treballadors públics legalment constituïdes.

La normativa preveu, entre altres qüestions, la possibilitat de formular propostes, presentar informes, dirigir peticions als òrgans competents i representar els afiliats davant d'aquests organismes.   

Això no significa, necessàriament, que totes les entitats tinguin idèntics drets de participació en qualsevol mesa negociadora. Precisament, l'ABA reclama que l'Administració expliqui quina normativa específica considera aplicable i per què.

L'entitat exigeix tres aclariments: quina disposició legal fonamenta el certificat, per quin motiu és exigible a l'associació i quines conseqüències comportaria no disposar-ne.

Torra qüestiona que el Govern tracti igual sindicats amb règims jurídics diferents

El president de l'ABA també considera que Funció Pública no està diferenciant adequadament els sistemes de representació dels treballadors.

Segons ha explicat a La Veu Lliure, cal distingir entre les organitzacions sindicals de l'àmbit laboral general i les que actuen específicament dins de la funció pública.

Torra posa com a exemple la Unió Sindical d'Andorra (USdA), que en l'àmbit laboral articula la representació mitjançant comitès d'empresa i delegats, mentre que en l'àmbit de la funció pública existeixen mecanismes específics de representativitat sindical vinculats als afiliats.

Per a l'ABA, aquestes diferències són fonamentals a l'hora de determinar quins requisits es poden exigir a cada entitat.

El conflicte planteja, per tant, una pregunta al Ministeri de Funció Pública: per què s'exigeix a una associació de bombers un certificat propi de la representativitat sindical i quina norma concreta justifica aquesta decisió?

Els bombers jubilats, un altre punt de conflicte amb el Govern

La disputa també està relacionada amb el tractament dels drets econòmics dels bombers que ja han finalitzat la seva vida professional.

Segons ha explicat Torra, l'associació considera que els jubilats no van ser tinguts adequadament en compte durant les negociacions sobre les noves retribucions.

El president de l'ABA assegura que l'entitat va presentar un recurs administratiu, però que la resposta rebuda va ser negativa.

Tanmateix, Torra afirma que posteriorment el ministre Rossell es va posar en contacte individualment amb els bombers jubilats per comunicar-los que també percebrien la prima de productivitat, una qüestió que, segons el president de l'associació, ja s'ha incorporat a la llei d'acompanyament del pressupost. 

Per a l'associació, el desenvolupament dels esdeveniments reforça la necessitat que els representants dels bombers jubilats puguin participar en les converses que afecten els seus interessos.

L'ABA prepara una querella  

El president de l'Associació de Bombers d'Andorra ha avançat a La Veu Lliure que l'entitat estudia elevar el conflicte a la via judicial si no obté una resposta satisfactòria de Funció Pública.

Torra ha explicat que està treballant en la preparació d'una possible querella, una iniciativa que representaria una escalada significativa en el desacord entre l'associació i el Ministeri.

Cal remarcar que aquesta actuació encara es troba en fase de preparació i que no s'ha acreditat l'existència de cap delicte ni s'ha identificat públicament una eventual responsabilitat penal.

Paral·lelament, el president de l'ABA també prepara una possible compareixença davant la Comissió de Finances del Consell General, amb l'objectiu d'exposar altres qüestions relacionades amb la situació dels bombers jubilats.

Entre els assumptes que estudia traslladar als parlamentaris hi ha documentació fiscal vinculada a les declaracions de l'IRPF dels jubilats.

L'associació encara no ha concretat públicament el contingut d'aquesta futura compareixença ni les conclusions que pretén exposar.

Un conflicte que s'arrossega des del 2025

L'ABA insisteix que les discrepàncies amb Funció Pública no són noves.

Segons el comunicat difós aquest dijous, durant el 2025 l'entitat ja havia denunciat actuacions institucionals relacionades amb el reconeixement de la seva naturalesa jurídica i la seva capacitat d'interlocució.

L'associació considera que els antecedents demostren la necessitat de revisar els criteris aplicats pel Govern i reclama que qualsevol decisió que afecti els seus drets estigui degudament motivada.

El malestar també contrasta amb els compromisos expressats pel Govern quan Marc Rossell va assumir el Ministeri de Funció Pública el juny del 2025, moment en què l'executiu va presentar el diàleg amb les organitzacions representatives dels treballadors com un dels principals instruments per abordar la revaloració salarial i la carrera professional.  

Ara, l'ABA denuncia precisament manca de reconeixement i dificultats per participar en aquesta interlocució institucional.