L’Associació de Treballadors Socials demana “mesures urgents” per protegir la salut mental del personal

Amb motiu del Dia Mundial del Treball Social, que se celebra aquest 17 de març, l’Associació de treballadors i treballadores socials d’Andorra (ATSA) ha fet una crida al reconeixement de la professió i dels professionals que s’hi dediquen. Alhora, el col·lectiu reclama “mesures urgents de suport institucional per protegir la salut mental del personal de serveis socials”.

Segons l’ATSA, els professionals del treball social “som coneixedors de primera mà de la realitat social del Principat” i, per això, apunten que “cal cuidar a les i als professionals, tant des de l’Administració Pública com des de les entitats privades”. En aquest sentit, demanen que les empreses i institucions que tenen en plantilla professionals socials “vetllin per la cura del personal, sobretot de la seva salut mental, dotant de ràtios més adients i actualitzades, proporcionant supervisió de casos i jornades laborals que contemplin la disminució del burnout”.

L’Associació alerta que els treballadors socials pateixen una “sobrecàrrega emocional i estructural”, i que “el compromís col·lectiu ha de ser general i per a totes les parts implicades”. Per tot això, subratllen que “és urgent revisar la seguretat i salut en el treball dins l’àmbit social”.

Les causes principals de l’esgotament professional, segons l’ATSA, són l’alta càrrega emocional derivada de l’escolta diària de situacions crítiques i de dolor; factors organitzatius com l’elevat volum de casos, la manca de recursos humans i la burocràcia excessiva; i el desgast per empatia.

Els responsables de l’ATSA reclamen que tant l’Administració com les empreses privades implementin estratègies de prevenció i autocura per als professionals. Això inclou supervisió de casos, formació adequada i protocols de seguretat adaptats al lloc de treball i a les persones amb què es tracta, incloent procediments en cas d’agressions.

L’Associació recorda que el treball social és “una professió exposada diàriament a situacions complexes, com la crisi d’habitatge, la pobresa i la violència. I quan parlem de violència no només ens referim a les situacions ateses, sinó també a les patides com a professionals”.