L'habitatge i els salaris menys competitius acceleren la sortida dels portuguesos

Andorra està perdent progressivament una de les comunitats estrangeres que més han contribuït al desenvolupament econòmic del país durant les darreres dècades. 

La població portuguesa, que va arribar a superar els 13.500 residents abans de la crisi financera del 2008, s'ha reduït fins als aproximadament 8.300 ciutadans, una disminució propera al 39% respecte del seu màxim històric.

Segons informa el diari espanyol elEconomista aquest diumenge, 1 de novembre, en un article signat pel periodista Luis M. García, les principals causes d'aquesta tendència serien l'encariment de l'habitatge, la pèrdua d'atractiu dels salaris andorrans i el retorn de molts treballadors portuguesos al seu país d'origen.

El fenomen reflecteix una transformació profunda del model econòmic i demogràfic del Principat, que continua atraient població estrangera, però amb una composició de nacionalitats cada vegada més diversa.

De 6.362 portuguesos a més de 13.500 en només set anys

La immigració portuguesa ha tingut un paper fonamental en la història recent d'Andorra, especialment en sectors com la construcció, l'hostaleria i els serveis.

Tot i que els primers fluxos migratoris importants es remunten als anys seixanta, va ser durant els primers anys del segle XXI quan la comunitat va experimentar un creixement extraordinari.

L'any 2001 residien a Andorra 6.362 ciutadans portuguesos. El 2008, aquesta xifra havia augmentat fins als 13.518, més del doble en només set anys.

En aquell període, els salaris que oferia Andorra resultaven especialment atractius respecte dels de Portugal. Segons recorda elEconomista, determinades feines, especialment en el sector de la construcció, podien arribar a oferir remuneracions fins a quatre vegades superiors a les del país d'origen.

Aquesta diferència salarial, juntament amb les oportunitats laborals i les possibilitats d'estalvi, va convertir Andorra en una destinació important per a milers de famílies portugueses.

La comunitat va arribar a situar-se entre les més nombroses del Principat, només per darrere de l'espanyola entre les nacionalitats estrangeres.

L'encariment de l'habitatge resta atractiu a Andorra

Tanmateix, les circumstàncies econòmiques han canviat considerablement.

Segons l'anàlisi publicada per elEconomista, l'elevat cost de l'habitatge s'ha convertit en un dels principals factors que expliquen la pèrdua d'atractiu d'Andorra per als treballadors portuguesos.

A aquesta situació s'afegeix que els salaris ja no ofereixen necessàriament les diferències tan importants respecte de Portugal que existien dues dècades enrere.

La combinació d'aquests factors pot reduir notablement la capacitat d'estalvi dels treballadors estrangers, especialment dels que desenvolupen la seva activitat en sectors amb remuneracions més modestes.

Així, el Principat continua oferint oportunitats laborals, però el cost de mantenir-hi una residència pot limitar els avantatges econòmics que tradicionalment motivaven l'arribada de treballadors portuguesos.

El diari també destaca que una part de la població portuguesa de més edat opta per tornar al seu país per passar-hi la jubilació.

Gairebé quatre de cada deu portuguesos han desaparegut del padró des del màxim del 2008

El canvi de tendència va començar a manifestar-se amb força després de la crisi financera internacional.

Entre el 2009 i el 2010, la població portuguesa resident a Andorra va passar de 13.362 a 10.832 persones, una reducció de 2.530 residents en només un any.

Des d'aleshores, la comunitat no ha recuperat els nivells anteriors.

Segons les dades del Departament d'Estadística d'Andorra recollides per elEconomista, actualment hi ha aproximadament 8.300 residents de nacionalitat portuguesa, que representen prop del 9% de la població total.

La comparació amb els 13.518 residents registrats el 2008 mostra una disminució d'uns 5.200 ciutadans portuguesos, equivalent a prop del 39%.

Cal tenir en compte que aquesta reducció fa referència a la població de nacionalitat portuguesa registrada i no permet determinar, per si sola, quantes persones han emigrat, han mort o han adquirit una altra nacionalitat.

Creixen altres comunitats estrangeres mentre disminueix la portuguesa

La reducció de la comunitat portuguesa contrasta amb el creixement d'altres nacionalitats al Principat.

Segons les xifres publicades pel diari econòmic, els ciutadans espanyols ja sumen 28.557 residents, mentre que les persones amb nacionalitat andorrana representen el 44,8% de la població.

Paral·lelament, també ha augmentat la presència de residents procedents de diferents països de l'Amèrica Llatina.

Entre les nacionalitats que destaca elEconomista hi figuren:

• 3.308 argentins

• 1.607 colombians

• 953 peruans

El diari relaciona una part de l'atractiu d'Andorra per als ciutadans espanyols amb el seu sistema fiscal i la presència de professionals digitals i creadors de contingut.

En canvi, la sortida de residents portuguesos evidencia que les condicions econòmiques del Principat no resulten igualment atractives per a tots els perfils de treballadors.

Portugal també ofereix incentius per afavorir el retorn dels emigrants

Un altre dels elements que assenyala elEconomista és l'existència de programes portuguesos destinats a afavorir el retorn dels seus ciutadans residents a l'estranger.

Entre aquestes iniciatives hi ha mesures fiscals i ajudes dirigides a persones que decideixen establir-se novament al país.

Aquests incentius poden facilitar el retorn de determinats emigrants, especialment quan els avantatges econòmics de continuar treballant o residint a Andorra s'han reduït.

La situació de la comunitat portuguesa posa de manifest un dels principals reptes econòmics del Principat: mantenir el seu atractiu per als treballadors estrangers en un context de preus elevats de l'habitatge i de creixement demogràfic.

Andorra continua augmentant la seva població i rebent nous residents, però les dades mostren que no totes les comunitats segueixen la mateixa evolució.

El retrocés de la població portuguesa és un exemple de com la crisi de l'habitatge i la competitivitat salarial poden influir en les decisions de residència de les persones que han contribuït durant dècades al desenvolupament del país.