Més de 12.000 euros de condemna per forçar la dimissió d'una treballadora en tornar de la maternitat

El Tribunal Superior de Justícia ha condemnat una empresa per haver utilitzat amenaces amb denúncies davant diferents organismes públics per forçar la dimissió d'una treballadora quan es disposava a reincorporar-se després d'una baixa per embaràs de risc i maternitat. 

La Sala considera acreditat que la societat va actuar de manera coercitiva per evitar assumir el cost d'un acomiadament i l'ha condemnada a indemnitzar la treballadora amb més de 12.000 euros.

Segons recull la sentència, la treballadora va acudir a una reunió convençuda que serviria per abordar el seu retorn a l'empresa després de gairebé un any d'absència. 

En lloc d'això, es va trobar amb un ultimàtum: o presentava voluntàriament la seva renúncia o l'empresa traslladaria a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a Tributs i a la inspecció de treball diverses sospites sobre la seva activitat durant la baixa mèdica.

Una reunió preparada per obtenir una renúncia

Entre els retrets formulats, l'empresa sostenia que la treballadora hauria desenvolupat activitats professionals per compte d'una tercera societat mentre es trobava en situació d'incapacitat temporal. 

Les acusacions es vinculaven a un suposat informe elaborat per detectius privats a partir de publicacions a les xarxes socials, extrem que la societat va acabar negant.

Per al Tribunal Superior, però, la qüestió determinant no era si aquestes sospites podien arribar a ser denunciades, sinó l'ús que se'n va fer durant la reunió. 

Els magistrats conclouen que la possibilitat de presentar denúncies davant la CASS, Tributs i la inspecció de treball es va utilitzar exclusivament com un instrument de pressió perquè la treballadora abandonés voluntàriament el seu lloc de feina.

La resolució assenyala que la reunió no responia a una trobada ordinària per planificar la reincorporació, sinó que des del primer moment estava orientada a posar fi a la relació laboral. 

A més de les advertències sobre possibles denúncies, la direcció també va plantejar sospites sobre eventuals cobraments en efectiu de clients i va oferir a la treballadora liquidar les vacances pendents i facilitar-li una carta de recomanació si acceptava presentar la baixa voluntària.

Segons la Sala, aquesta alternativa demostrava que les denúncies no perseguien posar en coneixement de les autoritats uns fets presumptament irregulars, sinó que constituïen un mecanisme de coacció condicionat al fet que la treballadora renunciés al seu lloc de treball.

El Tribunal fixa un precedent sobre les coaccions laborals

La sentència suposa un gir respecte al criteri adoptat en primera instància. La Batllia havia desestimat íntegrament la demanda en considerar que no existien proves suficients d'assetjament, discriminació o coaccions. 

El Tribunal Superior, en canvi, considera acreditat que, encara que no hi hagués una conducta sostinguda en el temps, l'episodi va tenir una gravetat suficient per justificar que la treballadora abandonés l'empresa de manera indemnitzada.

Els magistrats remarquen que un únic acte de pressió pot ser suficient quan vulnera els drets de la persona treballadora i resulta incompatible amb el principi de bona fe que ha de regir qualsevol relació laboral. Per aquest motiu, entenen que la conducta de l'empresa va superar els límits del que és admissible en una negociació laboral.

Com a conseqüència, el Tribunal estima parcialment el recurs i condemna l'empresa a abonar 7.165,50 euros en concepte de desistiment justificat, 4.000 euros corresponents al salari variable pendent i 939,79 euros per vacances no gaudides, a més dels interessos legals i les costes del procediment. La societat també haurà de declarar aquestes quantitats i cotitzar-les davant la CASS.

Amb aquesta resolució, el Tribunal Superior de Justícia deixa clar que les amenaces de denunciar una persona treballadora davant organismes públics no poden utilitzar-se com a moneda de canvi per obtenir una dimissió voluntària, consolidant un precedent sobre els límits de la pressió empresarial durant la reincorporació després d'una baixa per maternitat.