Mònaco defensa la prioritat nacional davant la UE després del «no» d’Islàndia

Mònaco defensa que l’acostament a la Unió Europea ha de respectar la prioritat dels seus ciutadans en l’accés al treball i a l’habitatge. 

El president del Consell Nacional, Thomas Brezzo, ha exposat aquesta posició durant la Conferència de parlaments de petits estats europeus, en què la majoria dels nou països participants han repassat les seves trajectòries i relacions amb les institucions comunitàries.

La intervenció se situa en un context marcat pel rebuig d’Islàndia a reprendre les negociacions d’adhesió a la UE, expressat en referèndum a finals d’agost. Els islandesos van votar sobre la reobertura de les converses, no sobre un acord d’entrada ja negociat. 

Mònaco representa una veu discrepant respecte als defensors d’un acord d’associació. Brezzo ha explicat que la protecció dels nacionals, que constitueixen una minoria dins del seu propi país, va ser determinant per frenar les negociacions.

La prioritat nacional com a garantia per viure i treballar al país

El president del parlament monegasc ha situat la preservació del model de protecció dels ciutadans al centre de la seva intervenció.

«Tenim un principi de discriminació positiu inscrit a la nostra Constitució. Això és la prioritat dels nacionals», ha afirmat Brezzo. 

Segons ha defensat, aquesta preferència constitueix un dret primordial per permetre que la població monegasca continuï vivint i treballant al seu territori.

L’habitatge és l’altre gran àmbit que ha destacat. Brezzo ha recordat que, als anys setanta, el Principat va impulsar la construcció d’edificis reservats als ciutadans nacionals amb aquest mateix objectiu.

«El principat va construir uns edificis destinats només als ciutadans nacionals per permetre que la gent pogués viure i treballar al seu país», ha assenyalat.

La seva argumentació vincula, així, les preferències en matèria laboral i residencial amb la continuïtat de la comunitat nacional dins d’un territori reduït.

Reticències a negociar conjuntament amb Andorra i San Marino

Les reserves monegasques també afectaven el format de les converses. Segons l’exposició de Brezzo, Mònaco no veia amb bons ulls haver de compartir el marc negociador amb Andorra i San Marino, en lloc de poder plantejar una interlocució pròpia amb la UE.

A aquest desacord inicial s’hi va afegir la dificultat de preservar les particularitats del model monegasc. Les negociacions es van suspendre el 2023, després que les dues parts constatessin que no es donaven les condicions per concloure l’acord dins del mandat negociador europeu. Per tant, l’aturada és anterior al referèndum islandès.