Per què Suïssa aposta pels acords sectorials abans que per un acord d'associació amb la UE?

La visita del vicepresident suís, Ignazio Cassis, a Andorra, el 23 d’octubre, va servir per intercanviar experiències sobre les relacions de tots dos països amb la Unió Europea. 

La trobada, quatre dies després de la signatura de l’acord d’associació entre Andorra i la UE, no implica que Suïssa vulgui adoptar el mateix model ni que envegi el pacte andorrà. La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va remarcar que els dos països tenen models de relació diferents amb Europa. 

La signatura andorrana del 19 d’octubre no va comportar l’entrada en vigor de l’acord. Va obrir la fase formal de ratificació dins la UE i el camí cap a una possible aplicació provisional, que dependrà dels procediments corresponents. El mateix Cassis va explicar que la relació amb la UE és objecte d’un debat intens a Suïssa i que el repte és trobar un equilibri entre sobirania, seguretat i prosperitat.

Suïssa no rebutja l’acostament a Europa

La posició suïssa no és un rebuig a qualsevol acord amb la UE. Després que la població rebutgés l’adhesió a l’Espai Econòmic Europeu en el referèndum del 1992, el país va desenvolupar una xarxa de més de 120 acords bilaterals per regular la cooperació i l’accés a parts del mercat europeu.

A més, Suïssa ha negociat un nou paquet d’acords amb Brussel·les, conegut com a Bilaterals III, que actualitza pactes existents i n’afegeix de nous en àmbits com l’electricitat, la salut i la seguretat alimentària. El paquet es va signar el març del 2026 i ara és en fase parlamentària: el Consell dels Estats —la cambra alta— hi va donar suport en principi al setembre, i la comissió d’Afers Exteriors de l’altra cambra en va fer una valoració inicialment favorable a l’octubre. 

Per tant, la diferència no és entre acostar-se a Europa o quedar-ne al marge, sinó entre dues fórmules d’integració. Andorra ha signat un acord d’associació que estableix un marc ampli per participar en el mercat interior. Suïssa defensa que la via bilateral, amb acords sectorials, li permet mantenir una relació estreta amb la UE sense adherir-s’hi.

Sobirania i democràcia directa

Un dels principals motius de debat a Suïssa és l’actualització dinàmica de la normativa europea que preveu el paquet bilateral per als sectors vinculats al mercat interior. Berna no tindria representació com a membre de la UE en els òrgans que aproven aquestes normes, i això alimenta les preocupacions sobre el marge de decisió nacional.

La discussió té un pes especial en un país on els ciutadans poden ser cridats a votar en referèndum sobre decisions polítiques i acords internacionals. El Govern suís defensa que el nou paquet preserva els drets democràtics i la sobirania, però els opositors temen que l’alineament amb les normes europees en limiti el control. L’adopció de les normes no és automàtica al marge del sistema suís: el paquet preveu que es faci d’acord amb els procediments interns i les garanties constitucionals del país. 

Salaris, immigració i neutralitat

La lliure circulació de persones i la protecció dels salaris també són qüestions sensibles. Una part de la població i dels sindicats tem que la competència laboral pressioni a la baixa les condicions de treball o augmenti la immigració. En les negociacions, Suïssa ha buscat salvaguardes salarials i mecanismes de protecció davant possibles efectes socials o econòmics de la immigració.

La neutralitat, per la seva banda, forma part de la identitat política suïssa, però no impedeix per si mateixa els acords econòmics amb la UE. De fet, durant la visita, Cassis i Tor van destacar que tots dos països comparteixen una concepció de la neutralitat activa, basada en el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes 

La visita de Cassis, doncs, va posar en comú els reptes de dues aproximacions diferents a Europa. Suïssa no ha descartat aprofundir la cooperació amb la UE: busca fer-ho mantenint el model bilateral i sotmetent els canvis a un debat polític i democràtic propi.