Tor considera «excel·lent» per a l’acord d’associació el resultat del referèndum d’Islàndia
La ministra interpreta el ‘no’ a reprendre les negociacions d’adhesió a la UE com una mostra de satisfacció amb el model d’accés al mercat interior europeu
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha valorat positivament per a Andorra el resultat del referèndum celebrat a Islàndia, on els ciutadans han rebutjat reprendre les negociacions per a una eventual adhesió del país a la Unió Europea.
Tor considera que el resultat islandès pot reforçar els arguments favorables a l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, per les similituds que, segons defensa, existeixen entre aquest model i la relació que Islàndia manté actualment amb el mercat interior europeu.
«Jo crec que aquest resultat és excel·lent per nosaltres, en tot cas per l’acord d’associació», ha afirmat aquest dilluns la titular d’Afers Exteriors.
La ministra sosté que el vot contrari a reprendre les negociacions d’adhesió no s’hauria d’interpretar com un rebuig dels islandesos a Europa, sinó com una mostra de conformitat amb l’actual encaix del país.
«S’ha d’interpretar com que els islandesos ja se senten molt còmodes amb la situació que tenen actualment», ha manifestat.
Tor compara el model islandès amb l’Acord d’associació
Islàndia forma part de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) juntament amb Noruega i Liechtenstein, fet que li permet participar en bona part del mercat interior de la UE sense ser-ne un Estat membre.
Tor ha posat l’accent en les similituds que observa entre aquest sistema i l’Acord d’associació negociat per Andorra, especialment pel que fa a l’accés al mercat interior i l’aplicació de les quatre llibertats europees: persones, mercaderies, serveis i capitals.
La ministra també ha destacat que Islàndia ha experimentat una etapa de prosperitat durant els darrers anys sota el seu actual model de relació amb Europa.
Tanmateix, la continuïtat d’Islàndia dins de l’Espai Econòmic Europeu no era l’objecte de la consulta. El que els electors havien de decidir era si el país havia de reprendre el procés negociador per convertir-se eventualment en membre de ple dret de la Unió Europea.
«No es digui coses que no són»
La titular d’Afers Exteriors també ha analitzat les diferències territorials observades en el vot. Segons Tor, el suport a reprendre les negociacions europees ha estat superior a les zones urbanes i vinculades als serveis, mentre que el rebuig ha tingut més força en territoris rurals i especialment relacionats amb sectors com l’agricultura i la pesca.
A partir d’aquests resultats, la ministra insisteix que el ‘no’ islandès no s’ha de llegir com un qüestionament general del projecte europeu, sinó com una decisió sobre la conveniència o no d’avançar cap a la plena adhesió.
«No es digui coses que no són», ha conclòs Tor.