Trump obre la porta a donar suport a Marine Le Pen en les pròximes presidencials franceses
El president nord-americà diu que la dirigent va ser «tractada molt malament» i la defineix com «la veu conservadora»
Donald Trump ha obert la porta a donar suport a Marine Le Pen en les pròximes eleccions presidencials de França. El president nord-americà ha afirmat que, tot i que no coneix personalment la dirigent francesa, considera que va ser «tractada molt malament».
«No la conec. No l’he conegut, però vaig pensar que va ser tractada molt malament. A mi em sembla una utilització com a arma quan van fer el que van fer», ha declarat Trump.
El mandatari ha afegit que Le Pen «anava liderant» i que, després del que va passar, és «definitivament la veu conservadora». Les seves paraules apunten a un possible suport polític, tot i que no ha anunciat formalment que li donarà suport en la pròxima contesa electoral francesa.
Trump ha relacionat les protestes a França amb la política migratòria del país i les ha utilitzat com a exemple en un míting a Kansas. El president nord-americà va afirmar que havia advertit Emmanuel Macron que tancar les fronteres era necessari i va sostenir que la situació francesa mostra què podria passar als Estats Units si els republicans perden les eleccions de mig mandat.
Macron ha respost a les declaracions dels dirigents estrangers sobre els disturbis. Sense esmentar Trump inicialment, ha dit que França ja afronta prou dificultats i que no necessita que altres líders utilitzin els problemes del país en les seves campanyes. També ha denunciat la difusió d’imatges generades amb intel·ligència artificial que, segons ha afirmat, representaven escenes que no havien passat a França.
La relació entre Trump i Macron ha combinat contacte directe i desacords polítics. Tots dos van coincidir al juny a la cimera del G7 celebrada a França, i Macron va rebre el president nord-americà al Palau de Versalles. Entre els temes que els separen hi ha les posicions sobre Ucraïna, l’Iran, els aranzels i la despesa de defensa de l’OTAN.
Les protestes franceses van començar amb reivindicacions per la manca de professorat, el deteriorament dels centres educatius i l’augment del cost de la vida.
Les mobilitzacions també han incorporat queixes per l’encariment dels carburants i la pèrdua de poder adquisitiu. El 17 d’octubre, segons les xifres disponibles, hi van participar entre 550.000 i 800.000 persones. Tot i que la majoria de manifestacions van ser pacífiques, en diverses ciutats hi va haver saquejos, incendis i enfrontaments amb la policia.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
