Va cedir Francesc, cedeix Lleó XIV: set anys de negociacions amb Parolin van portar al Vaticà a acceptar la despenalització de l'avortament a Andorra
La reforma que el Govern preveu presentar al setembre culmina un procés iniciat en 2019 entre el Principat i la Santa Seu
Andorra viu, gairebé sense que es noti des de fora, un dels processos diplomàtics més singulars d'Europa. Un Govern democràtic negocia amb la Santa Seu, any rere any i sense gaire soroll públic, l'abast d'una reforma penal que afecta un dret fonamental de les dones.
La raó és única al continent: un dels dos caps d'Estat del Principat és, per definició, el bisbe d'Urgell. Qualsevol llei que toqui l'avortament no només necessita majoria parlamentària; necessita també, a la pràctica, no fer esclatar el singularíssim sistema del Coprincipat.
Aquest equilibri és el que el Govern de Xavier Espot porta des del 2019 intentant resoldre, i és el que el passat 29 de juliol de 2026 va tornar a posar-se sobre la taula al Vaticà, en una nova trobada amb el cardenal Pietro Parolin.
Set anys després que comencés tot, l'Executiu andorrà va confirmar que portarà una proposta de reforma del Codi Penal al Consell General al setembre. Aquesta és la reconstrucció completa de com s'ha arribat fins aquí.
Un país amb dos caps d'Estat i una llei entre les més restrictives d'Europa
Andorra és, juntament amb Malta i el Vaticà, un dels pocs territoris europeus on l'avortament està completament prohibit, sense excepcions ni tan sols en casos de violació o d'inviabilitat del fetus. Aquesta legislació ha estat assenyalada en repetides ocasions per organismes com Amnistia Internacional com una de les més restrictives del continent.
El procés que ha culminat en la negociació actual va arrencar de manera discreta el 2019, quan el Govern va encarregar als juristes Manuel Pujadas i Tomás Gui Mori un estudi sobre la viabilitat de modificar la legislació penal sense posar en risc l'equilibri constitucional del país.
El document resultant, La interrupció voluntària de l'embaràs al Principat d'Andorra, no es va limitar a una anàlisi penal: també va entrar en la compatibilitat d'una eventual reforma amb el paper institucional del copríncep episcopal.
Les seves conclusions van marcar el full de ruta que l'Executiu seguiria després: buscar una fórmula jurídica assumible tant per a la societat andorrana com per a l'Església, sense envair terrenys que posessin en escac la continuïtat del sistema.
L'etapa Francesc: una porta que semblava tancada s'entreobre
Amb Xavier Espot com a cap de Govern des del 2019, l'Executiu va accelerar el pas. El 2020 es va crear el Servei Integral d'Atenció a la Dona (SIAD) i, en paral·lel, van arrencar els contactes discrets amb la Santa Seu.
Segons s'ha pogut reconstruir, el papa Francesc va traslladar des en la seva etapa final que no s'oposaria a una reforma limitada orientada a retirar el càstig penal a les dones, en línia amb l'orientació pastoral que va caracteritzar el seu pontificat.
Francesc va impulsar gestos d'acostament a les dones que havien avortat, com la facultat concedida a tots els sacerdots per absoldre aquest pecat a qui es penedís.
Aquest gir de to —doctrina intacta, però acompanyament pastoral més obert— va ser el que va permetre que el debat amb Andorra deixés de plantejar-se en termes teològics i passés a discutir-se com un problema d'enginyeria jurídica i institucional.
Parolin, l'home que ha sostingut el diàleg durant set anys
Si hi ha una figura que travessa tot el procés de principi a fi, aquesta és el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat del Vaticà des del 2013 i la màxima autoritat diplomàtica de la Santa Seu.
El setembre de 2023, Parolin va viatjar a Andorra i va visitar el santuari de Meritxell juntament amb el cap de Govern. Va comparèixer aleshores davant els mitjans i va ser explícit sobre la dificultat de l'assumpte: va qualificar la reforma com una qüestió molt delicada i complexa que requeria discreció i prudència, i va recordar que, per a la Santa Seu, la defensa de la vida en totes les seves etapes és un principi irrenunciable, encara que acompanyat del desig d'estar a prop de les dones en dificultat.
En aquella mateixa visita va advertir que qualsevol canvi en la consideració penal de l'avortament plantejava també un problema constitucional, en comprometre directament la figura del copríncep episcopal.
A partir d'aquí, Parolin va anar teixint un canal de comunicació permanent amb Espot, amb trobades posteriors a Nova York i successives reunions a Roma —a l'octubre de 2025 i, la més recent, el 29 de juliol de 2026—. Bona part del treball tècnic va quedar delegat en el secretari per a les Relacions amb els Estats, Paul Richard Gallagher, en contacte constant amb el ministre de Relacions Institucionals andorrà, Ladislau Baró.
En cap moment, segons les diverses informacions disponibles, es va buscar una autorització formal de Roma: el que ambdues parts negociaven era si existia una fórmula que permetés reformar el Codi Penal sense posar en qüestió el Coprincipat.
El pla més ambiciós: el que el Govern va arribar a plantejar
Durant el 2025, quan la negociació semblava encarrilada, el projecte que manejava l'Executiu era considerablement més ampli del que finalment ha sobreviscut.
El text que es preveia presentar al novembre de 2025 no es limitava a retirar les penes de presó i d'inhabilitació professional: contemplava també un sistema per derivar les dones a clíniques a França o Espanya, amb acompanyament mèdic coordinat des d'Andorra, i mecanismes de compensació econòmica —via CASS, la seguretat social andorrana— per a les persones en situació de vulnerabilitat.
Aquest calendari, però, va resultar "massa optimista", com reconeixeria després el mateix ministre Baró: la Santa Seu va demanar més temps i discreció abans de qualsevol pas públic, i el text mai no va arribar a entrar al Consell General en la data prevista.
La filtració que va trencar la discreció i va congelar la negociació durant un any
Abans que el procés pogués avançar cap a aquell pla més ambiciós, es va produir un incident que va resultar determinant per entendre per què la reforma ha trigat un any més del previst. Al setembre de 2025, en dates properes a la reunió que Espot i Baró mantindrien amb Parolin al Vaticà a l'octubre, el mateix Baró va traslladar a un mitjà de comunicació que el text de despenalització estava a punt per entrar en tràmit parlamentari al novembre.
Aquella filtració —recollida després per La Veu Lliure sota un titular que afirmava directament que el Vaticà havia cedit a la despenalització de l'avortament— va fer saltar totes les alarmes dins la Santa Seu. Segons va reconèixer el mateix Baró a finals d'octubre de 2025, comunicar el calendari de manera pública i precipitada va trencar la discreció institucional que fins llavors s'havia mantingut en les negociacions amb el copríncep episcopal, amb el Papa i amb el nunci apostòlic, i va provocar un canvi immediat d'actitud entre les autoritats eclesiàstiques implicades.
El ministre va admetre públicament el seu error: va reconèixer haver estat massa agosarat en donar per fet un calendari que Roma no havia confirmat, i va assumir que aquella declaració precipitada va modificar el context de la negociació. La conseqüència va ser un frenada que es va prolongar durant pràcticament un any: la Santa Seu va demanar expressament més temps i més discreció, i el text que ja estava redactat va quedar en suspens mentre el Govern recomponia el canal de confiança amb el Vaticà. És precisament aquesta ruptura de la discreció —i no només el canvi de pontificat que arribaria després— el que explica per què la negociació, que a l'octubre de 2025 semblava a les portes del Parlament, no s'ha reprès amb claredat fins a la reunió del 29 de juliol de 2026.
El canvi de tauler: la mort de Francesc i l'arribada de Lleó XIV
El punt d'inflexió de tot el procés va arribar amb la mort del papa Francesc. L'elecció de Lleó XIV va portar amb si una sensibilitat diferent dins el Vaticà: des de l'arrencada del seu pontificat, el nou Papa ha situat la defensa de la vida com un dels eixos centrals del seu magisteri, amb un to doctrinal més ferm davant l'avortament que el del seu predecessor.
L'efecte sobre la negociació va ser immediat. A començaments de 2026, el ministre Baró va admetre públicament que el canvi de pontificat havia complicat les converses amb la Santa Seu i va anunciar que la proposta ja no inclouria el reemborsament a través de la CASS.
El model ha quedat reduït, en essència, a eliminar la responsabilitat penal de la dona que avortés fora d'Andorra, sense finançament públic ni cobertura per als professionals sanitaris.
Un nou bisbe, un to diferent
En paral·lel a la successió a Roma, es produïa també un relleu decisiu a la diòcesi d'Urgell. Josep-Lluís Serrano Pentinat, nomenat bisbe coadjutor el juliol de 2024 i ordenat bisbe aquell mateix setembre, va assumir com a bisbe titular i copríncep el 31 de maig de 2025, jurant la Constitució el 26 de juny següent. El seu perfil —amb més d'una dècada al servei diplomàtic de la Santa Seu— contrasta amb el dels seus antecessors.
En les seves primeres declaracions públiques sobre l'avortament, Serrano Pentinat va apostar pel diàleg i el suport a qui pateix, especialment les dones en situacions difícils, un canvi de registre que nombrosos observadors van interpretar com un senyal de més obertura a l'entesa amb el Govern.
Amb tot, el bisbe ha evitat en general pronunciar-se de manera directa sobre el fons del debat: preguntat pels mitjans a l'octubre de 2025, va arribar a respondre que no li corresponia a ell prendre decisions ni parlar-ne. Setmanes després, durant una pregària pels difunts a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, va pronunciar una frase que va ser llegida com una reafirmació de la doctrina catòlica sobre la vida, sense citar explícitament l'avortament.
Des de sectors més conservadors del catolicisme, el paper del bisbe ha estat objecte de dures crítiques, amb veus que li han exigit negar-se a signar qualsevol reforma i, arribat el cas, renunciar a la cap de l'Estat abans que avalar-la.
Macron pressiona des de l'altre extrem del Coprincipat
Mentre la Santa Seu frenava el ritme, l'altre copríncep empenyia en sentit contrari. En la seva visita oficial a Andorra de l'abril de 2026, Emmanuel Macron va tornar a posar sobre la taula la despenalització de l'avortament, aquest cop amb un to més decidit que en el seu anterior viatge del 2019, i va abordar la qüestió directament tant amb Serrano Pentinat com amb Espot.
El mateix cap de Govern va resumir aleshores el seu full de ruta amb una fórmula que ha repetit després: avançar des del realisme, la prudència i l'ambició, sense tancar encara un calendari definitiu.
Per la seva banda, Espot ha estat explícit sobre els límits de la reforma: ha admès que potser es podrà despenalitzar, però ha descartat que s'arribi a legalitzar l'avortament, cosa que a la pràctica significa que la interrupció de l'embaràs continuarà sense poder-se practicar dins el territori andorrà.
El 29 de juliol de 2026: l'última reunió i l'anunci de setembre
El dimecres 29 de juliol, Espot i Baró —acompanyats de l'ambaixador andorrà davant la Santa Seu, Carlos Álvarez— es van tornar a reunir amb Parolin al Vaticà, nou mesos després de la seva trobada anterior.
Segons el comunicat oficial del Govern andorrà, ambdues parts van valorar positivament el clima de confiança i discreció en què es desenvolupen els contactes, donada la complexitat jurídica, institucional i social de l'assumpte. El mateix Espot va qualificar la visita de molt fructífera i va afirmar que, després de la trobada, l'Executiu ja sap fins on pot arribar, a molt menys del que es va començar a negociar.
El resultat immediat d'aquella trobada ha sigut l'anunci que la proposta de modificació del Codi Penal arribarà al Consell General al setembre, amb un plantejament que el mateix cap de Govern resumeix com avançar en el dret de les dones sense traspassar el sistema institucional. Espot va aprofitar a més la visita per convidar formalment el papa Lleó XIV a viatjar a Andorra, invitació que el comunicat del Govern confirma que va ser traslladada durant la reunió.
Què conté —i què no conté— la futura llei
De tota l'evolució del procés es desprèn amb prou claredat el contingut previsible del text que arribarà al Parlament andorrà al setembre:
Sí que inclourà l'eliminació de la responsabilitat penal de la dona que interrompi el seu embaràs, previsiblement recorrent a centres sanitaris fora d'Andorra.
No inclourà, almenys en aquesta fase, la legalització de la pràctica de l'avortament dins el territori andorrà.
No inclourà cobertura jurídica per als professionals sanitaris que la puguin practicar.
No inclourà, després de la marxa enrere anunciada per Baró a començaments de 2026, el finançament públic a través de la CASS que sí que figurava en els esborranys manejats i redactats per Federico de Montalvo el 2025.
Es tracta, en definitiva, d'una reforma de mínims davant les aspiracions inicials de l'Executiu, però amb un enorme pes simbòlic: seria la primera vegada des del 1993 que Andorra deixa de tractar penalment les dones com a responsables d'un delicte per avortar.
Qui ha cedit realment?
La paradoxa del procés és que cap dels actors implicats no admet haver canviat de posició. El Govern andorrà sosté que mai no ha pretès legalitzar l'avortament, sinó avançar en els drets de les dones sense trencar el marc institucional.
La Santa Seu manté intacta la seva doctrina sobre la defensa de la vida des de la concepció, reforçada públicament per Lleó XIV des de l'inici del seu pontificat.
I tanmateix, el resultat de set anys de converses apunta a una conclusió difícil de discutir: el Vaticà ha acceptat, o almenys no ha bloquejat, que Andorra retiri del Codi Penal la persecució de les dones que avorten, quelcom que fa just un lustre semblava políticament inviable en un país amb un bisbe com a cap de l'Estat. Francesc va obrir aquella porta amb una estratègia de diàleg discret i gestos pastorals; Lleó XIV, malgrat endurir el discurs doctrinal i reduir sensiblement l'abast final de la reforma, no l'ha tancada.
Si el projecte es presenta al setembre com està previst i culmina la seva tramitació abans que s'acabi la legislatura, Andorra haurà protagonitzat un dels moviments institucionals més singulars de l'Europa recent: no perquè l'avortament passi a ser legal —no ho serà, almenys de moment—, sinó perquè, després de set anys de negociació discreta entre el Principat i la Santa Seu, el Vaticà haurà deixat d'oposar-se al fet que les dones deixin de ser tractades com a delinqüents per interrompre el seu embaràs.
