Von der Leyen anuncia 200 milions per impulsar l’energia nuclear i admet que Europa “va cometre un error estratègic”
L’anunci arriba en un moment marcat per l’augment dels preus de l’energia
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimarts una inversió de 200 milions d’euros per impulsar el desenvolupament de l’energia nuclear a la Unió Europea, en un context de creixent preocupació per la dependència energètica del continent.
Durant la cimera nuclear celebrada a París, organitzada per Emmanuel Macron i l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica, Von der Leyen ha assegurat que Europa “va cometre un error estratègic en allunyar-se d’una font d’energia fiable i assequible amb baixes emissions”.
Impuls als reactors nuclears modulars
Segons la presidenta de la Comissió Europea, els 200 milions d’euros es destinaran a donar suport a la inversió privada en tecnologies nuclears innovadores, especialment als reactors modulars petits (SMR). L’objectiu és que aquestes instal·lacions puguin començar a operar a principis de la dècada del 2030.
L’anunci arriba en un moment marcat per l’augment dels preus de l’energia i per les tensions geopolítiques internacionals que han incrementat la preocupació sobre la seguretat energètica d’Europa.
Macron defensa la nuclear com a garantia d’independència
Durant la cimera, el president francès Emmanuel Macron ha defensat amb fermesa el paper de l’energia nuclear, que considera clau per garantir la “independència i sobirania energètica” del continent davant la dependència dels hidrocarburs.
Macron ha subratllat que aquesta tecnologia permet combinar descarbonització, competitivitat econòmica i seguretat energètica, tres factors essencials per assolir l’objectiu europeu de neutralitat climàtica l’any 2050.
En la mateixa línia, el director general de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica, Rafael Grossi, ha afirmat que la nuclear és “una font de sobirania i autonomia”, tot i reconèixer que encara existeixen reptes tecnològics i mediambientals.
Protestes ecologistes i debat energètic
La cimera també ha estat marcada per protestes d’activistes de Greenpeace, que han irromput breument a l’escenari amb pancartes contra l’energia nuclear. Els ecologistes alerten dels residus radioactius i dels riscos ambientals associats a aquesta tecnologia.
Divisió entre els països europeus
El debat sobre el futur de la nuclear continua dividint els estats membres de la UE. Grècia, amb el primer ministre Kyriakos Mitsotakis, ha anunciat que estudiarà el desenvolupament de reactors nuclears de petita escala.
En canvi, Espanya manté el seu pla de tancament progressiu dels reactors nuclears entre 2027 i 2035, apostant per les energies renovables com a principal via de transició energètica. El govern de Pedro Sánchez defensa que les inversions del sector elèctric confirmen que les renovables són “l’aposta guanyadora” per al futur energètic.
Mentrestant, Alemanya ja va completar el tancament definitiu de les seves centrals nuclears el 2023, una decisió adoptada arran del desastre de Fukushima i impulsada durant el govern de Angela Merkel.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que Europa ha d’adaptar-se a un nou ordre mundial i deixar enrere la nostàlgia pel sistema internacional que es va construir després de la Segona Guerra Mundial. Ho va expressar durant un discurs davant dels ambaixadors de la Unió Europea destinats arreu del món.
Un món diferent del que Europa va ajudar a crear
Von der Leyen va assegurar que Europa “ja no pot ser la guardiana de l’antic ordre mundial”, un sistema basat en normes internacionals que, segons va advertir, “ha desaparegut i no tornarà” tal com es coneixia fins ara.
Tot i això, la presidenta de l’executiu comunitari va remarcar que la Unió Europea continuarà defensant el sistema internacional basat en regles, però va admetre que ja no es pot confiar únicament en aquest marc per protegir els interessos europeus davant les noves amenaces globals.
