La història d’una treballadora resident a Andorra: "amb un sou mínim és gairebé impossible viure sola"

Tot i ser conegut com un pol que atrau influencers, esportistes d’elit i empresaris amb una fiscalitat que del 10%, la realitat per als treballadors habituals del Principat és molt diferent. Segons un reportatge recent de Crónica Global, la vida quotidiana a Andorra s’ha convertit en un luxe gairebé inabastable per a la classe mitjana i els temporals.

Una administrativa nascuda a La Seu d’Urgell, que treballa a Andorra des de fa més de 30 anys, denuncia que el sou mínim ronda els 1.100-1.300 euros, gairebé igual que a Espanya, però que el cost de la vida és molt elevat, especialment pel que fa a l’habitatge. Segons explica, “és impossible viure sola aquí”, ja que els lloguers es venen com si fossin preus turístics i els propietaris poden guanyar grans quantitats en molt poc temps.

El problema no és només teòric: molts treballadors es veuen obligats a compartir habitacions amb fins a vuit persones pagant uns 850 euros per habitació, mentre el preu del metre quadrat a Andorra oscil·la entre els 4.500 i 5.500 euros. Això crea una bretxa insalvable entre salaris i despeses, fins i tot per a professionals qualificats que consideren que el seu sou no és suficient per afrontar els costos bàsics.

Altres testimonis recollits al reportatge també confirmen la dificultat de viure al país: propietaris que venen habitatges com a inversió i preus que exclouen la classe mitjana dificulten l’accés a la vivenda habitual, mentre que els grans patrimonis i empresaris continuen beneficiant-se dels baixos impostos.

L’economia andorrana, tot i el creixement en sectors com el turisme i els serveis d’alta gamma, es topa amb un problema estructural de sostenibilitat social: els sous semblants als d’Espanya no permeten afrontar els preus del mercat immobiliari, generant tensions i dificultant que la classe treballadora pugui establir-se de manera estable al Principat.