Landry Riba reivindica el model d’associació amb la UE després del ‘no’ d’Islàndia

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha reaccionat aquest diumenge al resultat del referèndum celebrat a Islàndia, on el 52,8% dels votants ha rebutjat reprendre les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, davant del 47,2% que hi ha votat a favor.

Riba ha aprofitat el resultat per defensar el model de relació amb Brussel·les que representa l’Acord d’associació negociat per Andorra i ha remarcat que els islandesos han optat per mantenir una relació estreta amb el mercat europeu sense convertir-se en un Estat membre de la UE.

Islàndia ha decidit no re-obrir converses amb la UE per esdevenir un Estat membre.

Ha decidit mantenir el seu estatus d'Estat associat, molt similar al que l'Acord d'associació procuraria a Andorra.

Perquè permet participar al mercat interior de la UE sense ser-ne Estat membre.

— landry riba (@LandryRiba) August 30, 2026

«Islàndia ha decidit no re-obrir converses amb la UE per esdevenir un Estat membre. Ha decidit mantenir el seu estatus d'Estat associat, molt similar al que l'Acord d'associació procuraria a Andorra. Perquè permet participar al mercat interior de la UE sense ser-ne Estat membre», ha manifestat Riba a través de les xarxes socials.

La lectura del secretari d’Estat trasllada així el resultat del referèndum islandès directament al debat polític que Andorra manté al voltant de l’Acord d’associació amb la Unió Europea.

Islàndia rebutja reprendre les negociacions d’adhesió

La consulta islandesa no preguntava directament als ciutadans si volien entrar a formar part de la Unió Europea, sinó si el país havia de reprendre les negociacions d’adhesió que havien quedat interrompudes fa més d’una dècada. El resultat final ha estat del 52,8% pel ‘no’ i del 47,2% pel ‘sí’.

La victòria del ‘no’ implica, per tant, mantenir l’actual statu quo. Islàndia continuarà fora de la UE però conservarà el seu accés ampli al mercat interior europeu a través de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), del qual també formen part Noruega i Liechtenstein. El país també forma part de l’espai Schengen i participa en diferents programes europeus.

La primera ministra islandesa, Kristrún Frostadóttir, ja ha confirmat després de conèixer el resultat que el procés d’adhesió «no avançarà» durant el mandat de l’actual Govern, tot i assegurar que la relació del país amb Brussel·les continuarà sent sòlida.

La mateixa Comissió Europea ha reaccionat al resultat assegurant que pren nota de la decisió expressada pels islandesos.

Dos models diferents per accedir al mercat interior

Tot i la comparació efectuada per Riba, existeixen diferències jurídiques entre el model islandès i el que es planteja per a Andorra.

Islàndia participa en el mercat interior mitjançant l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, juntament amb Noruega i Liechtenstein. Andorra, en canvi, ha negociat amb Brussel·les un Acord d’associació específic, conjuntament amb San Marino.

La similitud que destaca Riba se centra, per tant, en l’objectiu polític i econòmic dels dos models: participar en el mercat interior de la Unió Europea sense convertir-se en Estat membre de la UE.

En el cas islandès, l’accés al mercat únic comporta també l’adopció d’una part important de la normativa comunitària. Segons les dades recollides per Euronews, Islàndia ha incorporat prop de 9.000 normes europees tot i no disposar de dret de vot en les institucions comunitàries.

El resultat islandès entra de ple en el debat andorrà

Les declaracions de Riba arriben en plena discussió política a Andorra sobre el futur de l’Acord d’associació. El text va rebre el vistiplau del Consell de la Unió Europea el passat 16 de juliol, després que el Coreper n’aprovés per unanimitat la naturalesa mixta i obrís el camí cap a la signatura.

El procés haurà de passar posteriorment per la ratificació corresponent i, en el cas d’Andorra, el Govern manté el compromís de sotmetre l’acord a referèndum. L’Executiu ha definit aquesta consulta com a jurídicament consultiva però políticament vinculant.

El resultat d’Islàndia ha entrat així de ple en el debat polític andorrà, amb interpretacions diferents sobre què representa la decisió dels islandesos.

Mentre Riba posa l’accent en el fet que Islàndia continuarà vinculada al mercat interior europeu sense necessitat de ser membre de la UE, el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha utilitzat el mateix resultat per qüestionar les possibles conseqüències negatives de rebutjar un major acostament a Brussel·les.

«Esperant veure les “terribles represàlies” de la UE a Islàndia per haver dit que no a l’adhesió», ha ironitzat Escalé, abans d’afegir la seva previsió: «M’hi atreveixo: cap conseqüència negativa».

Andorra Endavant també ha utilitzat el resultat islandès per qüestionar la gestió del Govern, tot i fer-ne una lectura diferent de la de Riba. La formació liderada per Carine Montaner ha posat Islàndia com a «exemple de democràcia i de respecte a la sobirania popular» i ha retret a l’Executiu haver negociat durant anys l’Acord d’associació abans de consultar la ciutadania.

 «Islàndia ha començat per posar els fonaments: primer escoltar el poble i després decidir quin camí seguir», ha defensat el partit, que considera que a Andorra «el Govern ha començat la casa per la teulada».

D’aquesta manera, el referèndum islandès s’ha convertit en un nou argument dins del debat andorrà sobre la relació amb la Unió Europea, utilitzat tant pels defensors de l’associació com per aquells que qüestionen les conseqüències que podria tenir un eventual ‘no’ de la ciutadania andorrana.