La sentència espanyola de l’Operació Emperador no «avala» la condemna de BPA: què han reconegut realment els 64 acusats

La nova sentència de l’Audiència Nacional espanyola sobre l’Operació Emperador ha tornat a situar el cas de la màfia xinesa de Gao Ping i les seves connexions amb Banca Privada d’Andorra (BPA) en el centre del debat. 

Tanmateix, la resolució dictada a Espanya no equival a una ratificació judicial de la sentència pronunciada a Andorra contra els antics gestors del banc, malgrat que algunes informacions publicades les darreres hores han establert aquesta relació.

La sentència 18/2026, dictada el passat 13 de juliol per l’Audiència Nacional, correspon als acords de conformitat assolits per la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat amb 64 dels acusats de l’Operació Emperador. Nou acusacions han estat retirades i encara queden 33 persones que no han acceptat cap acord i que hauran de ser jutjades, segons la informació publicada aquest diumenge per La Vanguardia.

Entre aquestes últimes hi ha precisament Gao Ping, considerat el presumpte màxim responsable de l’organització, i la seva dona, Lizhen Yang. Per tant, Gao Ping no forma part dels 64 acusats que han reconegut els fets mitjançant un acord amb la Fiscalia i la seva responsabilitat penal continua pendent de ser resolta en judici.

Què han reconegut els 64 acusats?

Els 64 acusats que han arribat a un acord han acceptat els fets que els atribueix la sentència de conformitat i han obtingut, com a contrapartida, reduccions molt importants de les penes inicialment sol·licitades.

Un dels casos més significatius és el de Lin Wei, considerat un dels principals col·laboradors de Gao Ping. S'enfrontava inicialment a una petició de 36 anys de presó, però la pena acordada ha quedat en sis anys i tres mesos, substituïda per multes per evitar el seu ingrés efectiu a presó. Ha estat condemnat per delictes d’organització criminal, suborn actiu, amenaces, detenció il·legal, blanqueig de capitals i sis delictes contra la Hisenda Pública.

La resolució considera acreditada respecte dels acusats conformats l’existència d’una estructura dedicada, entre altres activitats, al frau fiscal i al blanqueig de capitals. La investigació va determinar també l’existència de mecanismes per treure els diners d’Espanya i traslladar-los a l’estranger.

Això, però, no significa que els 64 acusats hagin declarat que els antics responsables de BPA fossin culpables, ni que hagin «avalat» jurídicament la sentència dictada pel Tribunal de Corts d’Andorra.

Es tracta de dues qüestions diferents: una cosa és reconèixer l'origen delictiu de determinats diners i participar en mecanismes per ocultar-los o traslladar-los, i una altra és determinar quin coneixement tenien els responsables d'una entitat financera sobre aquest origen i si la seva conducta constitueix penalment un delicte de blanqueig.

La sentència espanyola sí que menciona BPA

La resolució espanyola sí que conté referències directes a Banca Privada d’Andorra.

Segons la sentència recollida per La Vanguardia, l’empresari Rafael Pallardó recollia habitualment a Madrid importants quantitats de diners d'algunes de les persones investigades i els traslladava físicament a diferents destinacions, entre les quals Andorra i BPA. Pallardó també ha arribat a un acord amb la Fiscalia i la petició inicial de 15 anys de presó s'ha reduït a un any i mig.

En aquesta operativa també apareix María José Jordá, coneguda com a Cote, que ha acceptat igualment una pena d’un any i mig. La sentència assenyala que col·laborava amb Pallardó en enviaments de capitals fora dels canals legalment establerts i en la intermediació amb entitats bancàries andorranes.

Per tant, l’existència de moviments de diners relacionats amb Andorra i BPA sí que apareix en la resolució espanyola. El que no es desprèn de la informació coneguda de la sentència és que els 64 acusats hagin emès cap mena de reconeixement de la culpabilitat dels antics gestors de BPA ni que l’Audiència Nacional hagi revisat o ratificat jurídicament la sentència andorrana.

La sentència parla de 60,4 milions ingressats i 36,9 milions enviats a l’estranger

Un altre element important és la quantificació dels diners.

La sentència 18/2026 assenyala que entre els anys 2009 i 2012 es van ingressar en efectiu en entitats bancàries 60,4 milions d’euros procedents de diners vinculats a delictes precedents de contraban i frau fiscal.

D’aquesta quantitat, la investigació ha comptabilitzat 36,9 milions d’euros enviats finalment a l’estranger.

Aquesta és la quantificació que apareix citada de la nova resolució de l’Audiència Nacional.

És diferent dels aproximadament 70 milions d’euros que protagonitzen la causa judicial desenvolupada a Andorra contra antics directius i gestors de BPA. La sentència andorrana està relacionada amb l’operativa d’un client vinculada a Gao Ping entre els anys 2008 i 2011.

Per tant, les xifres i els procediments no s'han de confondre automàticament, encara que existeixin punts de connexió entre tots dos casos. 

Un dels elements més rellevants per entendre l'abast real de la sentència és precisament qui no hi està inclòs.

Gao Ping no ha acceptat l’acord amb la Fiscalia. Forma part dels 33 acusats pendents de judici, juntament amb la seva dona i altres processats. L’Audiència Nacional haurà de celebrar una vista diferenciada per determinar la seva responsabilitat.

La Fiscalia manté contra Gao Ping una de les peticions de presó més elevades de tota la causa.

Això significa que el principal acusat de l’Operació Emperador no s’ha declarat culpable mitjançant la conformitat que ha originat la sentència del 13 de juliol.

La mateixa estructura processal ja havia estat explicada abans de començar el judici: primer havien de formalitzar-se les conformitats dels acusats que havien pactat amb Anticorrupció i posteriorment havia de celebrar-se el judici contra aquells que rebutjaven l’acord.

La condemna andorrana contra els gestors de BPA és un procediment diferent

A Andorra, el Tribunal de Corts va condemnar el juliol del 2025 18 dels 24 acusats en la primera gran causa relacionada amb BPA, mentre que sis persones van ser absoltes.

La pena més elevada va correspondre a l’exconseller delegat Joan Pau Miquel, condemnat en primera instància a set anys de presó, 30 milions d’euros de multa i deu anys d’inhabilitació professional.

Aquella resolució, però, no era ferma i podia ser recorreguda davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

La resolució de l’Audiència Nacional espanyola i la sentència del Tribunal de Corts andorrà tenen punts factuals de connexió evidents —especialment els diners vinculats a l’entorn de Gao Ping—, però són procediments judicials diferents, contra acusats diferents i davant jurisdiccions diferents.

Per això, presentar la conformitat dels 64 acusats espanyols com un «aval» de la condemna pronunciada contra els antics gestors de BPA va més enllà del que significa jurídicament aquesta sentència de conformitat.

Els acusats han reconegut els fets pels quals han pactat amb la Fiscalia espanyola. No han resolt els recursos judicials d’Andorra ni han convertit en ferma la sentència del Tribunal de Corts.