L’acord no garanteix més beneficis a la banca andorrana i obriria la porta a la competència europea

Presentar l’acord d’associació amb la Unió Europea com una necessitat per a la banca andorrana obvia elements rellevants del debat: Andorra ja disposaria d’un mecanisme de prestador d’última instància i fins i tot el conseller delegat d’Andbank, Carlos Aso, va afirmar públicament que el seu grup no necessita l’acord per desenvolupar la seva activitat.

Aquestes qüestions obliguen a matisar les anàlisis que vinculen l’associació a l’obtenció d’una xarxa de seguretat financera fins ara inexistent i a una millora assegurada de la rendibilitat dels bancs.

Un mecanisme existent des del 2022

El Fons Monetari Internacional (FMI) deixa constància, en les conclusions de la consulta del 2025 sobre Andorra, que el país va introduir un mecanisme de prestador d’última instància el 2022. 

L’organisme defensa complementar-lo amb una supervisió estreta i un marc de resolució adequat per detectar i abordar els problemes de les entitats. Així ho recull la seva avaluació del sistema financer andorrà.

Per tant, afirmar que disposar d’un prestador d’última instància només serà possible amb l’acord d’associació és incorrecte si es parla d’aquest mecanisme en termes generals.

Una qüestió diferent és l’accés directe a les facilitats de liquiditat d’un banc central. L’FMI distingeix expressament entre el mecanisme andorrà i l’accés al refinançament del BCE, del qual els bancs andorrans no disposen directament. 

El suport existent serveix per ajudar una entitat solvent amb problemes temporals de liquiditat, però no equival a la cobertura d’un banc central. Aquesta distinció figura en l’estudi Andorra’s Banking Sector: Opportunities and Risks.

L’existència del mecanisme nacional, les seves limitacions i un eventual accés a altres facilitats són qüestions que cal explicar separadament.

Aso: «A Andbank no necessitem l’acord d’associació»

El debat sobre la necessitat empresarial de l’acord també té un contrapunt en les declaracions del màxim executiu d’Andbank. Tal com va recollir La Veu Lliure el 18 de maig, Carlos Aso va afirmar al programa Avui serà un bon dia: «A Andbank no necessitem l’acord d’associació». 

Aso també va rebutjar centrar el debat en la por a represàlies o en la idea d’una última oportunitat. Va posar l’accent en les possibilitats de creixement i en la dimensió del mercat europeu.

Aquestes declaracions no permeten presentar Andbank com una entitat que depèn de l’acord per continuar operant o desenvolupant el seu negoci. Tampoc es poden estendre automàticament a totes les entitats del país.

L’obertura també comportaria més competència

L’FMI identifica oportunitats en l’associació, com una expansió més fàcil al mercat únic mitjançant el passaport financer. Però també assenyala que l’entrada de bancs europeus a Andorra podria modificar significativament l’estructura del sector i que les entitats haurien de preparar-se per afrontar més competència. Ho exposa en el mateix estudi sobre la banca andorrana.

Aquesta doble direcció de l’obertura impedeix donar per fet que tots els efectes sobre els bancs actuals serien favorables. Les oportunitats d’expansió conviurien amb nous competidors i amb exigències d’adaptació.

El conseller delegat de Creand, Xavier Cornella, també ha defensat les possibilitats de l’obertura econòmica i de l’acord, però ha remarcat que aquest procés comporta reptes que s’han d’abordar gradualment i amb planificació, segons les declaracions recollides per La Veu Lliure al juny.

Cornella va dir que l’acord podria accelerar l’arribada de bancs estrangers i la fusió dels andorrans. L’entrada de competidors amb dècades d’experiència en l’aplicació de la normativa comunitària podria augmentar les exigències competitives sobre les entitats del Principat i afavorir processos de concentració. 

En aquest escenari, alguns bancs podrien perdre la seva independència mitjançant fusions o absorcions, una possibilitat que qüestiona que l’associació es pugui presentar únicament com una via per millorar els beneficis de les entitats actuals.

Una millora de la rendibilitat és una previsió, no una garantia

La possibilitat que un suport de liquiditat més ampli abarateixi el finançament o permeti reorganitzar els recursos dels bancs pot formar part d’una anàlisi econòmica. No demostra, per si mateixa, que l’acord asseguri aquests resultats ni que tots els bancs en surtin beneficiats en la mateixa mesura.

Per sostenir aquesta conclusió caldria precisar quin mecanisme s’activaria, amb quines condicions i costos, i com es combinarien els seus efectes amb els de la competència i les obligacions reguladores.

La documentació i les declaracions disponibles permeten establir dues realitats: Andorra ja tindria per altres vies un mecanisme de liquiditat d’emergència i els bancs han defensat que no necessiten l’acord. En resum, els possibles beneficis futurs de l’associació s’han d’explicar com a expectatives condicionades, sense convertir-los en garanties.