«El Govern prefereix crear entitats públiques i subvencionar a les ONG fora d'Andorra que donar aire a les empreses»
Carine Montaner proposa simplificar els tràmits i facilitar l’activitat empresarial per generar riquesa
La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, reclama un «canvi de rumb» a Andorra davant les polítiques del Govern en matèria d’habitatge i d’activitat empresarial.
En declaracions a La Veu Lliure, la presidenta d'AE critica la burocràcia que afronten les empreses i les dificultats per trobar treballadors, una situació que atribueix a la falta de previsió de l’executiu.
«Hi ha un problema greu a Andorra. Manca de planificació, manca de visió», afirma Montaner, que considera que el Govern no està responent adequadament a les necessitats del teixit empresarial.
La presidenta d’Andorra Endavant situa el paper de les empreses al centre de la seva crítica: «El Govern no ha entès que les empreses són les creadores de riquesa».
Des del seu punt de vista, les polítiques públiques haurien de facilitar l’activitat econòmica i proporcionar els mitjans perquè els negocis puguin desenvolupar-se.
Les declaracions de Montaner arriben en un context de preocupació del teixit empresarial per les dificultats de contractació i la càrrega administrativa.
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha advertit que les quotes actuals no cobreixen les necessitats de les empreses i ha reclamat permisos adaptats als seus projectes.
Paral·lelament, un estudi de la Cambra de Comerç assenyala que les empreses andorranes dediquen gairebé 20 hores mensuals a la burocràcia i als tràmits administratius.
Suport a les empreses per impulsar projectes per als ciutadans
Montaner defensa que donar suport a les empreses ha de permetre generar recursos que després es puguin destinar al conjunt de la població. «Aquesta riquesa ens permetrà després desenvolupar projectes pels nostres ciutadans», assenyala.
La consellera contraposa aquesta proposta a les prioritats que atribueix a l’executiu. Segons exposa, el Govern prefereix crear més entitats públiques i incrementar la despesa pública, així com subvencionar organitzacions no governamentals que desenvolupen projectes fora del país.
Les declaracions no concreten quines entitats o subvencions qüestiona, però expressen una discrepància amb l’orientació dels recursos públics i amb el model de gestió governamental.
Al llarg d’aquesta legislatura s’han destinat diverses partides a entitats que duen a terme projectes de cooperació en països en desenvolupament, especialment a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, amb iniciatives centrades en la igualtat, els drets de les persones LGTBI i l’accés a l’educació.
«El Govern el que prefereix és crear més entitats públiques per crear despesa pública o subvencionar ONGs que fan projectes fora d'Andorra. Andorra necessita un canvi de rumb».
«Andorra necessita un canvi de rumb», conclou Montaner, que reivindica més planificació i un suport més decidit a les empreses com a base per generar riquesa i impulsar projectes destinats als ciutadans.
Comentaris
El tema de fons és la…
El tema de fons és la planificació. Habitatge, treball, creixement i serveis públics estan connectats i no es poden abordar cadascun per separat.
Aquest discurs és d’un…
Aquest discurs és d’un nivell de simplificació bastant preocupant. Parlar de les empreses com si fossin les salvadores d’Andorra mentre es presenta qualsevol política social, cooperació o despesa pública com un problema és exactament el tipus de relat que ens hauria de fer saltar totes les alarmes. Andorra necessita futur, drets, habitatge digne i serveis públics, no més eslògans disfressats de solucions. Molt discurs de «canvi de rumb», però poca proposta real i molta retòrica.
És fascinant com de fàcil…
És fascinant com de fàcil sembla solucionar tots els problemes d’Andorra quan la recepta consisteix bàsicament a repetir «empreses», «riquesa» i «canvi de rumb» unes quantes vegades. Habitatge impossible? Empreses. Precarietat? Empreses. Falta de planificació? Empreses. Burocràcia? Empreses. I si pel camí hi ha treballadors que no poden pagar un pis, famílies que arriben justes a final de mes o persones que necessiten serveis públics, sempre podem fer veure que el problema és que l’Estat gasta massa.
El més curiós és presentar les polítiques socials, la cooperació internacional o els drets LGTBI com si fossin una mena de luxe extravagant mentre convertir l’activitat empresarial en el centre de tota la política econòmica sembla una evidència indiscutible. És una visió tremendament reduccionista: la societat no és una empresa i els ciutadans no són simplement recursos humans.
I després arriba el gran mantra: «Andorra necessita un canvi de rumb». D’acord, però canviar de rumb cap a on? Perquè repetir consignes sobre empreses i burocràcia no és exactament un pla de país. Si el diagnòstic és que tot està mal planificat, potser estaria bé explicar alguna vegada què es faria diferent, com es pagaria i sobretot qui en sortiria beneficiat.
Menys eslògan, menys postureig de salvadora del país i una mica més de projecte concret. Que criticar-ho tot des de la tribuna és molt fàcil; governar una societat amb persones reals, desigualtats reals i problemes reals és bastant més complicat.
Si les empreses dediquen tantes hores als tràmits administratius, alguna cosa s’hauria de revisar. Menys burocràcia innecessària pot beneficiar tant els negocis com les persones que hi treballen.