Els alumnes argentins i colombians encapçalen les baixes escolars per marxar d’Andorra
Es dupliquen les baixes escolars per marxar d’Andorra: de 90 a 182 alumnes en un curs
Les baixes d’alumnes menors d’edat per haver marxat d’Andorra han passat de 90 el curs 2024-2025 a 182 el 2025-2026, més del doble entre dos cursos consecutius.
Així ho recullen les dades facilitades pel ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, en resposta a les preguntes del conseller general socialdemòcrata Pere Baró.
El recompte correspon a les baixes produïdes a partir de l’1 d’octubre de cada curs, l’indicador que el Govern considera més adequat per estudiar la mobilitat de l’alumnat amb les classes ja en marxa. Per tant, les xifres no inclouen totes les possibles sortides entre un curs i el següent.
En aquest període, el conjunt de baixes escolars va augmentar de 177 a 285, un 61% més. La sortida del país va ser el principal motiu registrat el curs 2025-2026, amb 182 casos, gairebé el 64% del total.
La meitat de les baixes per marxar del país són del sistema andorrà
El sistema educatiu andorrà concentra 91 de les 182 baixes per sortida del país registrades el darrer curs, exactament la meitat. El sistema espanyol en comptabilitza 52; el francès, 38, i l’anglès, una.
El curs anterior, els 90 casos es distribuïen entre 53 alumnes del sistema andorrà, 22 de l’espanyol i 15 del francès. Així, les sortides augmenten en tots tres sistemes respecte al curs 2024-2025.
Pel que fa a la resta de motius de baixa del curs 2025-2026, els registres recullen 58 alumnes que van deixar d’estudiar, 41 que van canviar d’orientació en els estudis i quatre inscripcions escolars sense arribar a iniciar el curs. No es va registrar cap baixa per defunció.
Argentins i colombians encapçalen les sortides per nacionalitat
Entre els alumnes que consten com a baixa per haver abandonat el país el curs 2025-2026, els grups més nombrosos són els de nacionalitat argentina i colombiana, amb 39 casos cadascun. Conjuntament, representen prop del 43% de les 182 sortides.
També hi figuren 23 alumnes de nacionalitat espanyola, 15 d’andorrana i 14 de peruana.
El curs 2024-2025, els principals grups corresponien a 20 alumnes espanyols, 18 argentins, 17 andorrans i 10 colombians. Dins d’aquestes nacionalitats, destaca l’augment dels alumnes colombians, que passen de 10 a 39, i dels argentins, que passen de 18 a 39.
Els registres no permeten atribuir les sortides al cost de la vida
La resposta parlamentària no vincula aquestes baixes a dificultats econòmiques, a l’accés a l’habitatge ni al cost de la vida. El ministre precisa que els registres escolars recullen el motiu de baixa comunicat, però «no permeten inferir les circumstàncies personals o familiars que hi ha al darrere».
Les dades constaten, doncs, un augment dels alumnes que deixen els centres perquè marxen d’Andorra, però no expliquen què ha motivat la decisió d’abandonar el país.
Les noves inscripcions durant el curs pugen fins a 159
Paral·lelament a les baixes, el curs 2025-2026 es van registrar 159 primeres inscripcions amb el curs ja començat, davant de les 146 del curs anterior. Això representa 13 incorporacions més, un increment aproximat del 8,9%.
El Govern considera que les xifres globals de mobilitat són assumibles pels sistemes educatius i defensa que «la matrícula viva forma part de la planificació ordinària».
Tot i això, l’executiu reconeix que les entrades i sortides d’alumnes poden generar una «pressió organitzativa» més elevada quan es concentren en determinats centres, nivells educatius o moments del curs.
