Andorra i el Vaticà pacten despenalitzar la dona que avorti

El copríncep episcopal no signarà la llei, tot i que el text hauria estat acordat amb el Vaticà

Andorra i el Vaticà pacten despenalitzar la dona que avorti
Andorra i el Vaticà pacten despenalitzar la dona que avorti
per l’autor Joel Picón
6 minuts de lectura
Publicat el dimecres, 7 octubre 2026 - 23:02

Tal com anunciava La Veu Lliure fa un any, Andorra i el Vaticà han assolit un pacte per despenalitzar la dona que avorti, segons han explicat fonts coneixedores de la negociació.

L’acord, tancat després de diversos contactes entre el Govern i el secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, permetrà a l’Executiu de Xavier Espot presentar el text al Consell General durant aquest mes d’octubre.

La fórmula pactada suposa una despenalització molt limitada: la dona deixarà d’estar inclosa en el Codi penal per avortar (Article 117), però els metges i els professionals sanitaris que hi intervinguin continuaran exposats a responsabilitat penal. A més, la CASS no cobrirà l’atenció relacionada amb l’avortament.

Una negociació marcada per les línies vermelles del Vaticà

Fonts properes al ministre responsable de la negociació, Ladislau Baró, han explicat que el Govern tenia clar des del principi que no podia traspassar cap línia vermella ni aprovar mesures amb les quals la Santa Seu no estigués d’acord.

Segons aquestes fonts, l’Executiu va assumir que qualsevol avenç en la despenalització havia de respectar el sistema institucional andorrà i comptar amb el vistiplau del Vaticà. 

La negociació s’hauria desenvolupat, per tant, sobre la base de trobar una fórmula que permetés al Govern complir parcialment el seu programa electoral sense provocar una crisi amb el bisbe d’Urgell, copríncep d’Andorra.

Després de diversos contactes amb Parolin, la solució finalment pactada hauria estat acceptar la despenalització de la dona a canvi de deixar fora tant els metges com el finançament públic de la interrupció de l’embaràs.

El Vaticà va aconseguir ajornar la llei

La Santa Seu hauria aconseguit també ajornar durant mesos la presentació del projecte. L'Executiu havia apuntat inicialment que el text podria arribar al Consell General durant el mes de novembre de l'any passat, però el novembre va acabar sense que la proposta es registrés formalment.

Aquest retard va permetre allargar les converses amb el Vaticà i tancar una redacció acceptable per a totes dues parts. La darrera trobada coneguda entre Xavier Espot, Ladislau Baró i el cardenal Pietro Parolin s’hauria produït a finals de juliol al Vaticà, en la que es van acabar de tancar els serrells del pacte.

Un mes abans de la trobada amb Parolin, l’11 de juny, el cap de Govern, Xavier Espot, va mantenir una breu conversa amb el papa Lleó XIV durant la visita del pontífex a Barcelona. Espot va aprofitar l’intercanvi, de caràcter protocol·lari, per reiterar-li la invitació a visitar Andorra i explicar-li la singularitat institucional del Principat. 

A partir d’aquell moment, l’Executiu va deixar de parlar d’una despenalització completa de l’avortament i va començar a referir-se a una proposta que protegís únicament la dona. El canvi de plantejament hauria estat el resultat directe de la negociació amb la Santa Seu.

Una llei de mínims per salvar els mobles d’Espot

L’acord permetrà al Govern presentar la reforma com el compliment molt parcial de la seva proposta electoral: evitar que les dones andorranes puguin ser perseguides penalment per avortar, tot i que mai s'ha perseguit a cap i la pena és d'arrest, no de presó. De fet, l'any 2024 van avortar 143 dones residents a Catalunya sense conseqüències.

Tanmateix, el text no reconeixerà un dret integral a l’avortament ni garantirà una atenció sanitària pública dins del Principat. La dona quedarà protegida davant d’una possible condemna, però els professionals sanitaris continuaran sotmesos a les limitacions del Codi penal i la CASS no n’assumirà el cost. 

Del projecte de despenalització completa a la fórmula pactada

El plantejament inicial que es va arribar a estudiar durant el 2025 era més ampli. La proposta contemplava la possibilitat de despenalitzar tant la dona com el professional sanitari i d’incloure algun tipus de cobertura per part de la CASS.

L’anunci fet aleshores per Ladislau Baró va provocar una reacció de la Santa Seu i va trencar la discreció amb què el Govern d'Espot havia conduït les converses des del 2019. El projecte va quedar encallat i les negociacions s'han allargat durant aproximadament un any.

Segons va revelar La Veu Lliure, el papa Francesc hauria donat el vistiplau a la fórmula plantejada inicialment. Tanmateix, la seva mort i el posterior canvi en la direcció del Vaticà, en un context de més pes de les posicions conservadores, haurien alterat l’escenari.

El papa Lleó XIV va qüestionar posteriorment que els governs poguessin finançar viatges transfronterers per avortar i va defensar la necessitat d’acompanyar les dones que es trobessin en aquesta situació. 

D'altra banda, durant la seva visita al Principat, el president francès, Emmanuel Macron, va reclamar que el país despenalitzés l’avortament i afrontés aquesta qüestió amb valentia.

Parolin hauria tancat el pacte amb el Govern

El cardenal Pietro Parolin, amb el vistiplau del Sant Pare, hauria estat el principal interlocutor del Vaticà durant tota la negociació. 

La fórmula acordada permetria a la Santa Seu acceptar que la dona deixi d’estar penalitzada, però mantenint la responsabilitat penal dels metges i excloent qualsevol cobertura de la CASS.

El text que prepara l’Executiu arribarà previsiblement al Consell General durant aquest mes d’octubre, on haurà de superar el tràmit parlamentari corresponent. 

La proposta tornarà a obrir el debat entre les forces polítiques, les entitats feministes, els professionals sanitaris i els sectors defensors de l’actual sistema institucional. 

Segons ha pogut saber aquest diari, diverses organitzacions provida d’àmbit internacional estarien coordinant mobilitzacions i protestes a Roma per denunciar el pacte assolit entre el Govern d’Andorra i la Santa Seu i mostrar el seu rebuig a la despenalització de l'avortament.

La signatura del copríncep episcopal

Finalment, fonts vaticanes han confirmat a La Veu Lliure que un dels punts de la negociació és que, tot i que la Santa Seu hauria pactat amb el Govern els detalls de la llei, el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano i Pentinat, no la signarà per protegir la imatge de l'església, i seguir en coherència amb el domnium vitae.

L’anterior copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ja va optar en el passat per no signar la Llei de reproducció assistida i altres normes per no provocar un conflicte.

D’aquesta manera, el Vaticà hauria acceptat la despenalització limitada de la dona. Un dels termes claus del pacte entre el Vaticà i el Govern es que el seu representant a Andorra, el copríncep episcopal, no signarà la llei. 

 

Comentaris

ok (no verificat) — dj., 8 oct 2026 - 09:16

Era el mínim. Tot i que basant-se en la protecció de la vida també podrien haver agafat els casos en que la mare corre perill de mort, que són casos comptats, però hi ha la possibilitat en alguns casos concrets.

jaume (no verificat) — dj., 8 oct 2026 - 11:31

Al final tot es una pose, ni la mitra marxarà ni els nostres politics homosexuals volen que es pugui avortar

asier (no verificat) — dj., 8 oct 2026 - 11:32

Tot aquesta tensio isntitucional per 4 boges que no saben que existeix el SIAD, serem republica per culpa de DA

Fidel de l’Esg… (no verificat) — ds., 10 oct 2026 - 14:56

Quina tristesa contemplar la distància entre l’Església dels màrtirs i l’Església de la diplomàcia política! Els papes sant Silveri i sant Martí I van preferir la persecució, la presó, el desterrament i la mort abans que sotmetre les seves conviccions al poder dels governants. Avui, en canvi, la Santa Seu sembla disposada a negociar principis morals fonamentals per conservar el poder temporal del coprincipat andorrà.

Aquells sants pontífexs van sacrificar el poder per defensar la fe. Avui sembla que es corre el risc de sacrificar la coherència amb la fe per conservar el poder.

L’Església dels màrtirs no negociava les seves conviccions per conservar un tron.

Josep (no verificat) — ds., 10 oct 2026 - 15:03

Monsenyor Serrano, vostè, format en la diplomàcia vaticana i arribat a Andorra des de Roma, hauria de recordar que la grandesa de l’Església no es troba en la seva habilitat per negociar amb els governants, sinó en la fermesa per defensar els seus principis.

Els papes sant Silveri i sant Martí I van patir la persecució, l’empresonament, el desterrament i la mort per negar-se a sotmetre la seva autoritat espiritual al poder polític. No van sacrificar les seves conviccions per conservar el poder temporal.

Avui, davant les negociacions sobre la despenalització de l’avortament a Andorra, cal preguntar-se si la diplomàcia vaticana no està anteposant la preservació del coprincipat a la coherència amb la doctrina que proclama.

Monsenyor Serrano, la història no recordarà els equilibris diplomàtics, sinó la fidelitat als principis. Sant Silveri i sant Martí I van preferir perdre el poder abans que sotmetre la seva consciència. ¿Està vostè disposat a fer el mateix?

Afegeix un comentari nou

HTML restringit

  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd> <h2 id> <h3 id> <h4 id> <h5 id> <h6 id>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA

Notícies relacionades