EDITORIAL | Quan els de la UE són els pesats
Consell Editorial
A la reunió d’ahir del G3, Putin, Xi i Trump van fer net: el pragmatisme transaccional es va imposar per sobre de la postura punitiva de la UE.
La UE ha esdevingut incòmoda, pesada, un entrebanc. La UE ha centrat la seva estratègia internacional en normes punitives: en l’aïllament de l’adversari per la via d’endurir mes i mes les sancions comercials multilaterals i per la via de la persecució judicial de mandataris, com les ordres de detenció del Tribunal Penal Internacional.
Putin, Xi i Trump han dit prou. Surt massa car i no va enlloc. Els tres grans ho van deixar clar:
Els tres volen límits a la justícia internacional. Van qüestionar l’abast del Tribunal Penal Internacional (TPI) sota l’argument que el TPI no pot interferir en la sobirania de les grans potències. Van deixar clar que, per a Washington i Pequín, quedava desactivada la pràctica de la UE de l’aïllament diplomàtic de Putin.
Desprès de l’aixecament dels Estats Units de les sancions al combustible rus per baixar el preu del dièsel, els tres líders van pactar un increment del comerç d’energia i van donar via lliure al flux energètic rus en el mercat internacional
Per si a algú li passava pel cap contestar aquestes decisions, van explicar les seves negociacions sobre armament nuclear. De cop va sortir l’argument que calia treballar junts per evitar una guerra nuclear. Fet que implica que els tres parteixen d’un escenari en el que aquesta guerra seria possible. Un brutal avís a navegants.
La posada en escena no podia ser més clara. Davant l’estratègia punitiva de la UE contra Putin d’aïllament diplomàtic i persecució penal, el bloc del G3 el posa a la taula dels grans i deixa clar un ple reconeixement de Putin com interlocutor clau per a la seguretat global. Davant del suport total de la UE al TPI i a tribunals especials, el bloc del G3 acorda el rebuig a la jurisdicció del TPI sobre potències no signants i exigeix límits al TPI. Davant l’estratègia punitiva del bloqueig comercial a l’energia russa, el bloc del G3 acorda l’obertura comercial de l’energia russa i l’augment de subministraments del petroli per estabilitzar preus globals.
La posició de la UE de càstig no funciona per solucionar tensions internacionals. A més de no servir per aturar conflictes, aquest intervencionisme de càstig genera altres problemes d’abast internacional com tots els derivats de l’encariment de l’energia, per exemple. La UE han passat a ser uns pesats, els tossuts que es pensen que posant càstigs els altres obeiran al seu mandat. La UE no aconsegueix gaire cosa més que ser percebuts com els pesats que impedeixen solucionar els problemes. De forma que els pragmàtics, els grans que van per feina han dit prou: han deixat a la UE fora de la taula dels grans. Els grans s’han reunit sols i han tirat pel dret.
La UE està fora de joc, no te ni la capacitat de nomenar un interlocutor únic ni te la capacitat de donar solucions altres que mesures punitives infructuoses. Pot ser que algun dia els tres grans deixin que la UE surti del pati del petits i jugui una estona al dels grans. Però la UE tindrà molt clar que com molesti gaire se’n torna al pati dels petits.
La reunió d’ahir del G3 hauria de portar a la UE al racó de pensar. Andorra també hauria de pensar una bona estona abans de fer un disbarat històric.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades