El Govern admet el retrocés del català a Andorra malgrat la nova llei

La nova Llei de la llengua pròpia i oficial no ha aconseguit, de moment, revertir el retrocés del català en diversos àmbits de la societat andorrana. 

Les dades de l'enquesta de coneixements i usos lingüístics del 2026, presentades aquest dilluns pel Govern, revelen una disminució del coneixement del català, una pèrdua de pes com a llengua materna i una major presència del castellà en les relacions familiars i socials.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i el coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació (ARI), Joan Micó, han exposat uns resultats que evidencien les dificultats de la política lingüística per contrarestar els efectes dels canvis demogràfics que viu el Principat.

Malgrat aquestes dades, l'Executiu ha defensat l'efectivitat de les mesures adoptades i ha assegurat que els resultats de la nova legislació es podran apreciar amb el pas dels anys.

La comparació amb l'enquesta del 2022 mostra, però, un canvi significatiu. Fa quatre anys, el 44% dels enquestats tenien el català com a llengua materna, davant del 40,3% que declaraven el castellà. El 2026, la situació s'ha invertit: el castellà arriba al 46,9% i el català baixa fins al 38,9%.

Les dades corresponen a una pregunta que permet seleccionar diverses llengües, de manera que els percentatges no són excloents.

El coneixement del català baixa del 8,3 al 7,9 mentre el castellà continua avançant

Un dels resultats més preocupants per a la política lingüística del Govern és el deteriorament de l'indicador de coneixement del català.

Segons l'enquesta del 2026, el català obté una puntuació mitjana de 7,9 sobre 10, mentre que el castellà arriba al 9,4.

La diferència resulta especialment significativa quan es compara amb els resultats del 2022, quan el coneixement del català se situava en un 8,3 i el del castellà en un 9,3.

Això significa que, durant els darrers quatre anys, el coneixement del català ha disminuït quatre dècimes, mentre que el del castellà ha augmentat una dècima.

L'indicador combina la capacitat d'entendre, parlar, llegir i escriure cada llengua.

Aquesta evolució planteja interrogants sobre l'efectivitat de les polítiques lingüístiques aplicades durant la legislatura, especialment després de l'aprovació de la Llei 6/2024, de la llengua pròpia i oficial, que va reforçar les obligacions lingüístiques en diferents àmbits de la societat.

La normativa estableix noves exigències per a empreses, treballadors i residents, però els primers resultats globals disponibles no mostren una recuperació generalitzada del català.

Cal tenir present, tanmateix, que l'estudi compara el 2022 amb el 2026 i no permet aïllar quin ha estat l'efecte concret de la llei, vigent només durant una part d'aquest període.

El castellà supera el català a les llars andorranes i entre els amics

L'enquesta també reflecteix un canvi rellevant en els usos quotidians de les llengües.

El castellà és actualment la llengua més utilitzada a casa, amb un 38,8%, davant del 31,9% del català.

La comparació amb el 2022 resulta especialment significativa. En aquella enquesta, el català era la llengua principal a les llars del 40,1% dels participants, mentre que el castellà representava el 27,6%.

En quatre anys, per tant, el català ha perdut 8,2 punts percentuals com a llengua principal a casa, mentre que el castellà n'ha guanyat 11,2.

La mateixa tendència es detecta en les relacions d'amistat.

El 38,2% dels enquestats utilitzen principalment el castellà amb els amics, davant del 34,7% que prefereixen el català. El portuguès representa el 3,3% i el francès l'1,8%.

Aquestes dades posen de manifest que el català ha perdut protagonisme en dos espais fonamentals per a la continuïtat social d'una llengua: la família i les relacions personals.

La situació contrasta amb els objectius declarats del Govern, que ha defensat reiteradament la necessitat d'impulsar l'ús habitual del català més enllà dels àmbits estrictament institucionals.

El català perd pes com a llengua materna i el Govern ho atribueix a la immigració

La ministra Mònica Bonell ha reconegut que els resultats de l'enquesta reflecteixen els importants canvis demogràfics experimentats per Andorra durant els darrers anys.

Segons l'Executiu, l'augment de la població resident estrangera castellanoparlant explica una part de la pèrdua de pes del català com a llengua inicial.

Les dades mostren que el 46,9% de la població adulta declara el castellà com a llengua materna, mentre que el català representa el 38,9%.

El portuguès ocupa la tercera posició, amb un 12,8%, seguit del francès, amb un 8,4%, i l'anglès, amb un 3,5%.

El Govern vincula aquesta evolució a la transformació de l'estructura demogràfica del país i al creixement de la població resident que té altres llengües d'origen.

Tanmateix, aquesta explicació també obre un debat sobre la coherència entre la política migratòria, el creixement demogràfic i els objectius de preservació de la llengua oficial.

Si el creixement de la població modifica progressivament els usos lingüístics, la protecció del català no depèn exclusivament d'imposar noves obligacions legals, sinó també de la capacitat real del país per afavorir-ne l'aprenentatge i la integració en la vida quotidiana.

El Govern defensa la nova llei malgrat el deteriorament dels indicadors

Tot i la disminució del coneixement del català i la pèrdua de presència en diversos àmbits socials, el Govern ha defensat les mesures lingüístiques aprovades durant els darrers anys.

Mònica Bonell ha assegurat que els resultats de l'enquesta reforcen la necessitat de continuar ampliant els recursos destinats a l'ensenyament de la llengua oficial.

«Els resultats ens empenyen a continuar treballant per garantir l'ús de la llengua pròpia i oficial i estem segurs que amb els anys es podran veure els fruits de l'aplicació de la nova llei, que té com a objectiu canviar les tendències d'ús predominant del castellà», ha afirmat la ministra.

L'Executiu considera que la legislació lingüística i el Pla nacional per la llengua permetran revertir progressivament aquesta situació.

Per la seva banda, Joan Micó ha defensat que l'impacte dels canvis demogràfics sobre el català hauria estat més intens sense les mesures adoptades, especialment en comparació amb altres períodes d'immigració elevada, com els registrats el 1998 i el 2004.

Aquesta interpretació introdueix un matís important: el Govern no sosté que la situació sigui satisfactòria, sinó que les seves polítiques haurien contribuït a evitar un retrocés encara més accentuat.