El mite d'Andorra com a paradís dels youtubers s'estavella contra les dades: 4.164 autònoms es dediquen al negoci immobiliari

Durant anys, una part del debat públic espanyol i dels mitjans andorrans han construït una imatge d'Andorra reduïda a youtubers, influencers, venedors de cursos i creadors de contingut que traslladen la residència al Principat per pagar menys impostos. 

Un relat que ha alimentat polèmiques a les xarxes socials i que sovint presenta el país com una destinació reservada a professionals digitals amb ingressos elevats. Tanmateix, les dades oficials dibuixen una realitat força diferent.

El 43,7% dels 9.531 treballadors autònoms d'Andorra desenvolupen activitats vinculades al sector immobiliari. En total, 4.164 professionals es dediquen a la promoció, la intermediació, la compravenda, el lloguer o la gestió d'immobles, segons les dades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) exposades aquest dimecres.

Però encara hi ha una altra dada que contrasta amb el tòpic: només el 7% de les autoritzacions de treball en vigor de la població estrangera amb permís de residència i treball corresponen a activitats per compte propi. El 93% restant són per treballar com a assalariats.

Les dues estadístiques analitzen col·lectius diferents, però apunten en una mateixa direcció: l'economia andorrana i la realitat laboral dels residents estrangers són molt més àmplies que el fenomen dels creadors de contingut.

El negoci immobiliari concentra gairebé la meitat dels autònoms

Les últimes xifres presentades per la CASS revelen fins a quin punt el sector immobiliari ha adquirit protagonisme dins de l'activitat empresarial del Principat.

Dels 9.531 treballadors per compte propi, 4.164 es dediquen a activitats immobiliàries. La xifra contrasta amb els 1.725 autònoms del comerç i els 823 professionals de la categoria de serveis recollida en les dades exposades.

Això significa que, per cada autònom del comerç, hi ha aproximadament 2,4 professionals vinculats al sector immobiliari.

A més, el creixement ha estat especialment intens durant els últims dos anys. En aquest període, més de 650 professionals s'han incorporat a les activitats immobiliàries per compte propi, coincidint amb l'expansió urbanística que ha experimentat el país.

El president del consell d'administració de la CASS, Marc Galabert, atribueix aquesta evolució al desenvolupament de les promocions immobiliàries, les operacions de compravenda i els serveis d'intermediació i gestió.

Les dades no signifiquen que el sector immobiliari representi gairebé la meitat de tota l'ocupació del país, sinó que concentra aquest percentatge dins del col·lectiu específic dels treballadors per compte propi.

El 93% dels permisos de treball dels estrangers són per a assalariats

Si les dades immobiliàries qüestionen la imatge empresarial que es projecta d'Andorra, les estadístiques de residència i treball encara ofereixen un contrast més directe amb el relat sobre els estrangers que s'instal·len al país.

Segons les dades del Departament d'Estadística corresponents al desembre del 2025, el 93% de les autoritzacions laborals en vigor de la població estrangera amb residència i treball corresponien a treballadors assalariats.

En termes absoluts, el repartiment era el següent:

• 40.111 autoritzacions per treballar per compte d'altri.

• 3.095 autoritzacions per desenvolupar activitats per compte propi.

Així, per cada estranger amb una autorització de treball per compte propi hi havia aproximadament tretze amb una autorització de treball assalariat.

El contrast és significatiu. Mentre els debats sobre la immigració a Andorra sovint se centren en influencers, emprenedors digitals i grans patrimonis, les estadístiques reflecteixen que la gran majoria dels permisos laborals d'aquest col·lectiu estan vinculats a la contractació per part d'empreses.

Aquesta dada, però, no inclou totes les modalitats de residència ni permet determinar el nombre exacte de creadors de contingut que viuen al país.

El 7% no representa tots els estrangers residents a Andorra, sinó les autoritzacions per compte propi dins del col·lectiu de permisos de residència i treball analitzat.

El problema del tòpic: confondre visibilitat amb realitat

La presència d'influencers espanyols a Andorra és un fenomen real i ha tingut un impacte mediàtic evident.

L'arribada de creadors de contingut amb milions de seguidors ha situat el Principat en el centre de debats sobre impostos, mobilitat internacional i competència fiscal.

Tanmateix, la notorietat d'un grup reduït de professionals no equival necessàriament al seu pes dins de l'economia o del mercat laboral.

Un youtuber amb milions de seguidors pot generar més titulars que centenars de treballadors del comerç, de la restauració o de les activitats immobiliàries. Però això no converteix automàticament els creadors de contingut en el perfil dominant entre els residents estrangers.

Les dades tampoc permeten afirmar que la majoria dels autònoms immobiliaris siguin andorrans o estrangers, ja que el desglossament disponible no especifica la nacionalitat dels 4.164 professionals.

El sector immobiliari també compta amb empresaris i professionals de nacionalitat andorrana, amb trajectòries anteriors a l'arribada dels creadors de contingut més coneguts.

Per tant, associar tota l'activitat immobiliària amb l'arribada de capitals o residents estrangers constitueix una altra simplificació que les dades disponibles no justifiquen.

El gran negoci no és YouTube: és l'immobiliari

La comparació revela una qüestió que sovint queda eclipsada per les polèmiques fiscals: el sector immobiliari és un dels grans protagonistes de l'activitat per compte propi d'Andorra.

En només dos anys ha sumat més de 650 professionals, una expansió que reflecteix l'atractiu econòmic del mercat de l'habitatge.

La situació coincideix, paradoxalment, amb una de les principals preocupacions dels residents: l'encariment dels pisos i les dificultats per accedir a un lloguer assequible.

L'increment dels professionals que intervenen en operacions immobiliàries no implica necessàriament que s'estiguin construint més habitatges accessibles per a la població.

De fet, les últimes dades del mercat mostren que el nombre de compravendes s'ha reduït durant el 2026, mentre que els preus continuen augmentant.

Andorra pot tenir més professionals dedicats al negoci immobiliari i, alhora, continuar patint una greu crisi d'accés a l'habitatge.

Aquesta és una de les contradiccions més importants del seu model econòmic, molt més profunda que les polèmiques recurrents sobre on tributa un determinat creador de contingut.

Una economia que també pateix la burocràcia

La realitat dels autònoms andorrans tampoc es correspon necessàriament amb la imatge d'una activitat empresarial exempta de dificultats.

Segons un estudi de la Cambra de Comerç elaborat a partir de 873 empreses, les societats andorranes dediquen una mitjana de 19,7 hores mensuals a tràmits administratius, gestions i compliment normatiu.

La majoria assumeix costos anuals d'entre 1.000 i 5.000 euros per aquestes tasques, mentre que gairebé una de cada deu supera els 10.000 euros.

A més, una quarta part de les empreses dedica més de vint hores mensuals a gestionar obligacions administratives.

Aquestes dades contrasten amb la idea d'un país on obrir una activitat econòmica consisteix únicament a traslladar la residència i beneficiar-se d'una fiscalitat més baixa.

La burocràcia, les cotitzacions socials, els costos empresarials i l'accés a l'habitatge també condicionen la realitat dels professionals que desenvolupen la seva activitat al Principat.

Precisament, la CASS ha presentat una nova guia pràctica per als autònoms amb l'objectiu de facilitar els tràmits i aclarir les competències dels diferents organismes.

Els autònoms amb cotitzacions més elevades també augmenten

Durant la sessió informativa celebrada a la Cambra de Comerç, Galabert també ha explicat que el tram de cotització equivalent al 137,5% del salari mitjà és el que més ha crescut entre els treballadors per compte propi.

Tot i això, els trams del 100% i del 125% continuen agrupant un nombre superior d'autònoms.

La sessió, que ha reunit una trentena de participants, ha servit per abordar els principals problemes administratius del col·lectiu, especialment els relacionats amb les cotitzacions, els procediments burocràtics i la interpretació de les obligacions legals.

La Cambra de Comerç ha previst una nova trobada per al 3 de desembre.

Andorra és molt més que la caricatura dels influencers

Les estadístiques permeten qüestionar un relat que sovint ha convertit Andorra en una caricatura fiscal.

El país no és un territori habitat majoritàriament per youtubers, venedors de cursos o emprenedors digitals. La realitat és la d'una economia amb milers d'assalariats, empresaris i autònoms que desenvolupen activitats molt diverses.

Entre els estrangers amb autorització de residència i treball, la contractació assalariada és clarament majoritària. I entre els autònoms registrats a la CASS, les activitats immobiliàries concentren gairebé el 44% del total.

Això no significa que els creadors de contingut no tinguin importància econòmica ni que el debat sobre la fiscalitat sigui irrellevant. Significa, simplement, que la dimensió mediàtica dels influencers no és una radiografia del país.

Les dades tampoc resolen tots els interrogants: no existeix en aquesta informació un recompte específic de youtubers residents ni un desglossament de la nacionalitat dels autònoms immobiliaris.

Però sí que permeten establir una conclusió: reduir Andorra a un refugi de youtubers és ignorar bona part de la seva realitat econòmica i laboral.