Espanya queda per darrere de Lituània, Eslovènia i la República Txeca en renda per habitant

Espanya ha quedat per darrere de Lituània, Eslovènia i la República Txeca en PIB per habitant ajustat per paritat de poder adquisitiu (PPA), segons les dades del Fons Monetari Internacional (FMI) recollides per elEconomista. 

El canvi reflecteix la transformació econòmica experimentada per aquests tres països durant les últimes dècades, mentre que l'economia espanyola continua arrossegant problemes estructurals de productivitat.

Tot i que Espanya registra un creixement econòmic positiu i manté una evolució favorable de l'ocupació, aquestes dades generals contrasten amb les dificultats de moltes llars per mantenir el poder adquisitiu, especialment davant l'encariment de l'habitatge i del cost de la vida.

La comparació és especialment significativa perquè, fa trenta anys, Espanya disposava d'una renda per habitant considerablement superior a la d'aquestes tres economies, que aleshores es trobaven immerses en processos de transformació després de la desaparició dels règims socialistes de l'Europa central i oriental.

Tres països que ja superen Espanya en poder adquisitiu

Les dades de l'FMI corresponents al 2025 situen la República Txeca al capdavant dels quatre països analitzats, amb 60.899 dòlars internacionals per habitant, seguida d'Eslovènia, Lituània i Espanya.

Valors en dòlars internacionals corrents, segons les dades de l'FMI recollides a la informació de referència.

Les diferències encara són relativament reduïdes en el cas de Lituània, però mostren un canvi de tendència respecte a la situació existent a mitjan anys noranta.

L'any 1995, Espanya registrava un PIB per habitant de 19.540 dòlars internacionals, davant dels 15.602 de la República Txeca, els 14.307 d'Eslovènia i els 7.024 de Lituània.

En tres dècades, les posicions s'han invertit.

La República Txeca va superar Espanya el 2019

El primer avançament es va produir el 2019, quan la República Txeca va superar Espanya en PIB per habitant ajustat per poder adquisitiu.

Posteriorment, Eslovènia va aconseguir situar-se per davant el 2023, mentre que Lituània ho va fer el 2024, després d'haver assolit temporalment aquesta posició el 2020.

La trajectòria dels tres països ha estat marcada per una combinació de modernització industrial, obertura als mercats internacionals, inversió estrangera i integració a la Unió Europea.

En el cas txec, la indústria continua exercint un paper fonamental. Segons dades de la Comissió Europea recollides a l'anàlisi, representa el 25,7% del valor afegit brut del país, mentre que les exportacions equivalen al 74,8% del PIB.

Eslovènia, per la seva banda, ha desenvolupat una economia amb una presència destacada de la indústria farmacèutica, la maquinària, els components d'automoció i els serveis tecnològics.

Lituània ha protagonitzat una de les transformacions més importants, passant d'una economia amb una renda relativament baixa a una estructura productiva més diversificada i orientada a les exportacions.

L'FMI preveu que la diferència s'ampliï fins al 2030

Les perspectives econòmiques apunten que la distància entre Espanya i aquestes tres economies podria continuar augmentant durant els pròxims anys.

Segons les projeccions de l'FMI recollides a l'anàlisi, el 2030 el PIB per habitant ajustat per poder adquisitiu podria arribar als 76.417 dòlars internacionals a la República Txeca, 74.119 a Lituània i 73.817 a Eslovènia.

En canvi, Espanya se situaria en 68.084 dòlars internacionals per habitant.

Aquestes estimacions estan expressades en valors corrents i, per tant, no equivalen directament a previsions del creixement real de la renda o de la productivitat.  

La baixa productivitat, un dels grans problemes d'Espanya

Una de les principals explicacions d'aquesta evolució és l'estancament de la productivitat espanyola, que limita la capacitat de generar més riquesa per cada hora treballada.

Un informe de Fedea i BBVA Research publicat a finals d'octubre assenyala que la productivitat per hora treballada d'Espanya equivalia al 73,5% de la registrada en vuit economies europees de referència entre el 2008 i el 2013.

Durant el període 2020-2025, aquesta proporció només havia augmentat fins al 73,6%.

Espanya pràcticament no ha reduït la distància de productivitat amb aquestes economies en gairebé dues dècades, malgrat el creixement del PIB i de l'ocupació.

Els investigadors adverteixen que, sense millores sostingudes en l'eficiència productiva, serà difícil consolidar a llarg termini la convergència econòmica.

Eslovènia també supera Espanya en salari mitjà

La diferència no es limita al PIB per habitant. Les dades salarials d'Eurostat recollides a la informació també mostren que el salari brut anual mitjà ajustat a jornada completa d'Eslovènia ja supera l'espanyol.

En concret, Eslovènia registra aproximadament 37.000 euros anuals, davant dels 35.125 euros d'Espanya.

La comparació evidencia que les transformacions econòmiques de les últimes dècades no només han permès a aquests països augmentar la producció, sinó també millorar alguns indicadors de remuneració dels treballadors.

En qualsevol cas, el PIB per habitant no equival al salari mitjà ni mesura directament la renda disponible de cada família, ja que tampoc reflecteix per si sol les desigualtats en la distribució de la riquesa.

Tres dècades de transformació econòmica

Lituània, Eslovènia i la República Txeca comparteixen un element important: la transició cap a economies de mercat i la seva posterior integració a la Unió Europea.

L'obertura comercial, la captació d'inversions, la incorporació de noves tecnologies i la modernització de les estructures industrials han contribuït a impulsar el creixement d'aquests països.

Tot i això, també afronten reptes relacionats amb l'envelliment demogràfic, la innovació i la competitivitat.

La comparació posa de manifest que el creixement econòmic no garanteix automàticament una millora equivalent de la prosperitat per habitant. Espanya continua disposant d'una economia diversificada, amb fortaleses en el turisme, els serveis i determinades activitats industrials, però l'evolució de la productivitat es manté com un dels principals reptes estructurals.