Islàndia rebutja avançar cap a la Unió Europea: el ‘no’ guanya el referèndum amb el 52,5%
Els partidaris de mantenir-se fora de la UE defensen la sobirania del país
Islàndia ha rebutjat obrir el camí cap a una possible entrada a la Unió Europea. El ‘no’ s’ha imposat en el referèndum celebrat aquest dissabte amb un 52,5% dels vots, davant del 47,5% aconseguit pels partidaris d’avançar en les negociacions amb Brussel·les.
Segons informa El Mundo, els resultats han estat especialment decebedors per al bloc europeista en algunes de les zones on esperava obtenir els seus millors registres, principalment a Reykjavík. El vot anticipat, que podria representar prop del 30% dels sufragis, tampoc hauria donat al ‘sí’ l'impuls que s'esperava.
El resultat frena, almenys a curt termini, la possibilitat que Islàndia reprengui el procés per aproximar-se a la UE, malgrat que el Govern de la primera ministra Kristrún Frostadóttir havia impulsat la consulta.
La sobirania i el pes d'Islàndia dins la UE, arguments del ‘no’
Un dels principals arguments dels partidaris del ‘no’ ha estat la reduïda capacitat d'influència que tindria Islàndia dins de les institucions europees. Amb una població d'aproximadament 408.000 habitants, els opositors a la integració han defensat que el país tindria un pes molt limitat tant en les decisions de la UE com en una eventual futura incorporació a l'euro.
La campanya contrària a l'aproximació a Brussel·les també ha posat l'accent en la sobirania nacional i la independència islandesa, apel·lant a la història d'un país que va culminar la seva separació de Dinamarca el 1944.
El resultat suposa un revés polític per a Frostadóttir, tot i que la seva Aliança Socialdemòcrata manté una bona posició en les enquestes. La primera ministra havia decidit avançar al 2026 una consulta que inicialment estava prevista per al 2027.
La decisió es va prendre en un context de creixent tensió geopolítica a l'Àrtic, especialment després de la crisi al voltant de Groenlàndia i de les amenaces del president nord-americà Donald Trump d'incorporar l'illa als Estats Units.
L'Àrtic i l'euro no convencen la majoria
Els defensors de reprendre el camí europeu argumentaven que Islàndia necessita reforçar la seva posició internacional davant la creixent competència dels Estats Units, Rússia i la Xina a l'Àrtic. El desglaç està obrint noves rutes marítimes i augmentant l'interès internacional pels recursos naturals de la regió.
El Govern també havia plantejat els possibles avantatges d'una futura incorporació a l'euro, especialment com a instrument per combatre la inflació i reduir uns tipus d'interès tradicionalment elevats al país.
Aquests arguments, però, no han estat suficients per convèncer la majoria dels electors. El ‘sí’ havia arribat a liderar clarament les enquestes a principis d'any, però la diferència es va anar reduint durant la campanya fins que els últims sondejos ja situaven el ‘no’ al davant.
La divisió també s'ha fet evident dins del mateix executiu. El Partit Popular, formació populista d'esquerres integrada al Govern, va donar inicialment suport parlamentari a la celebració del referèndum, però posteriorment va fer campanya pel ‘no’.
