La Cimera Iberoamericana aprova una declaració conjunta amb l'oposició de Milei en diversos punts
Els 22 països, entre els quals Andorra, avalen un document de 20 punts
La XXX Cimera Iberoamericana, celebrada aquest dijous a Madrid amb la participació del cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, ha conclòs amb l'aprovació per consens d'una declaració conjunta de 20 punts, tot i les discrepàncies expressades per diversos països, especialment l'Argentina de Javier Milei.
El document ha rebut el vistiplau dels 22 estats de la Comunitat Iberoamericana, encara que alguns governs han fet constar formalment que no comparteixen determinats apartats. Aquest mecanisme, conegut com a dissociació, permet aprovar la declaració sense obligar tots els països a assumir-ne íntegrament el contingut.
L'Argentina ha estat el país que ha presentat més objeccions, desvinculant-se de quatre paràgrafs i introduint una precisió sobre el concepte de gènere.
El resultat contrasta amb la cimera celebrada a Conca el 2024, quan els desacords entre els estats participants van impedir aprovar una declaració consensuada.
Milei rebutja quatre apartats de la declaració
Les principals discrepàncies de l'Argentina afecten els punts 4, 10, 11 i 12 del document.
El primer fa referència al rebuig de les mesures de coerció contràries al dret internacional i a la Carta de les Nacions Unides, mentre que els altres tres estan relacionats amb iniciatives de cooperació impulsades durant la cimera.
Concretament, el Govern de Milei s'ha desvinculat dels compromisos sobre l'Aliança Iberoamericana d'Intel·ligència Artificial, la Carta Iberoamericana de Mobilitat Acadèmica i la Carta Iberoamericana de Cures i Suports.
L'Argentina també ha introduït una observació sobre el punt dedicat a la igualtat, en què precisa que interpreta el concepte de gènere com una referència als sexes femení i masculí.
Aquestes reserves no han impedit l'aprovació del document, però deixen constància de les diferències polítiques existents entre els governs participants.
Altres països també expressen discrepàncies
L'Argentina no ha estat l'únic estat que ha volgut marcar distàncies respecte d'alguns compromisos.
Colòmbia, Costa Rica i el Paraguai també s'han desvinculat del punt 4, relacionat amb el rebuig de determinades mesures de coerció internacional.
El Paraguai, a més, no s'ha adherit al compromís sobre l'Aliança Iberoamericana d'Intel·ligència Artificial i ha introduït una precisió en matèria d'igualtat, referint-se expressament als drets dels homes i les dones.
Les diferències sobre les qüestions de gènere han tornat a ser un dels principals elements de discrepància, tal com ja havia passat a la cimera anterior.
El secretari general iberoamericà, Andrés Allamand, ha defensat que aquestes reserves formen part del funcionament habitual de l'organització i que no comprometen l'aprovació del conjunt de la declaració.
Andorra participa en els acords sobre intel·ligència artificial i protecció civil
Entre les principals decisions adoptades destaca l'aprovació de quatre instruments de cooperació: la Xarxa Iberoamericana de Reducció del Risc de Desastres i Protecció Civil, l'Aliança Iberoamericana d'Intel·ligència Artificial, la Carta Iberoamericana de Mobilitat Acadèmica i la Carta Iberoamericana de Cures i Suports.
Aquestes iniciatives busquen reforçar la cooperació entre els estats en àmbits com la tecnologia, l'educació, la gestió d'emergències i l'atenció a les persones dependents.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat durant la seva intervenció que la intel·ligència artificial ha de contribuir a reduir les desigualtats i no a ampliar-les.
Andorra també assumirà el 2027 el primer torn de la secretaria tècnica de la Xarxa Iberoamericana de Reducció del Risc de Desastres i Protecció Civil.
La participació del Principat s'emmarca en una cimera en què els estats han intentat trobar punts de cooperació malgrat les diferències ideològiques entre els seus governs.
Sánchez defensa el consens i respon a Milei
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha valorat positivament el resultat de la trobada i ha destacat que els 22 països han estat representats.
Tot i això, només deu caps d'Estat i de Govern han assistit presencialment a la cimera, mentre que la resta de països han enviat vicepresidents o ministres d'Afers Exteriors.
Sánchez ha defensat que l'acord reflecteix la diversitat de posicionaments dins la Comunitat Iberoamericana i ha considerat que l'aprovació d'un mínim denominador comú constitueix un resultat positiu.
Les diferències amb Milei també han quedat paleses durant la jornada. El president argentí ha criticat durament el socialisme i ha establert una comparació amb el feixisme durant la seva intervenció.
En resposta, Sánchez ha afirmat que els presidents estan per unir i que els insults no formen part de la seva manera de fer política.
La lluita contra el crim organitzat, un altre dels grans debats
La seguretat i el combat contra el crim organitzat han ocupat una part important de les intervencions dels representants iberoamericans.
Diversos països llatinoamericans han reclamat una cooperació més intensa davant l'expansió de les organitzacions criminals.
Una de les intervencions més contundents ha estat la de la presidenta de Costa Rica, Laura Fernández, que ha defensat endurir les lleis, reforçar el control de les presons i intensificar la lluita contra la mineria il·legal i les xarxes criminals.
Fernández ha advertit que cap país iberoamericà pot afrontar individualment aquesta amenaça.
La cimera també ha donat lloc a diversos comunicats especials, entre els quals un sobre la disputa per les illes Malvines, que aposta pel diàleg entre l'Argentina i el Regne Unit.
Un acord conjunt que evidencia les diferències polítiques
La declaració final reafirma el compromís amb el multilateralisme, el respecte a la sobirania dels estats, la cooperació al desenvolupament, l'educació, la igualtat i l'enfortiment de la democràcia.
Tanmateix, el consens assolit no significa que tots els governs comparteixin cadascun dels compromisos aprovats.
Les dissociacions de l'Argentina i d'altres països evidencien les dificultats per construir posicions comunes sobre qüestions internacionals, polítiques socials i noves iniciatives de cooperació.
La cimera de Madrid aconsegueix així recuperar una declaració conjunta després del desacord del 2024, però ho fa mantenint per escrit les divergències entre alguns dels seus membres.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
