L’acord d’associació entre Andorra i la UE continua encallat després d’un nou desacord al Coreper
De moment, no hi ha calendari tancat per a una nova reunió decisiva
La nova sessió del Coreper, la Comissió de Representants Permanents de la Unió Europea, ha tornat a finalitzar sense el consens necessari entre els 27 estats membres per desbloquejar l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. El principal punt de fricció continua sent la naturalesa jurídica del text, una qüestió tècnica però determinant que impedeix avançar cap a les següents fases del procés d’aprovació.
Fonts diplomàtiques assenyalen que la reunió ha estat marcada per posicions encara divergents entre diversos països membres, que mantenen reserves sobre l’abast legal de l’acord i les seves implicacions institucionals. Aquest desacord impedeix assolir la unanimitat requerida per validar el pas següent del procediment europeu, deixant el dossier novament en punt mort.
Malgrat aquest nou bloqueig, la presidència xipriota del Consell de la UE ha insistit a mantenir l’expedient com una de les seves prioritats polítiques. En aquest sentit, ha proposat continuar treballant el text en les properes setmanes amb l’objectiu de trobar una fórmula de consens que permeti reprendre el calendari previst. La presidència actual té mandat fins al 30 de juny, un termini que afegeix pressió a les negociacions en curs.
Segons fonts consultades, la presidència hauria traslladat la qüestió a la Comissió Europea sense disposar encara del vistiplau definitiu de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), un moviment que reflecteix la voluntat d’accelerar el procés però que, alhora, evidencia la manca d’entesa política entre les parts implicades.
El dossier de l’acord d’associació entre Andorra i la UE continua així encallat en una fase prèvia a la decisió política definitiva. El Coreper és considerat un dels últims filtres tècnics i diplomàtics abans que el text pugui ser sotmès a votació al Parlament Europeu, fet que subratlla la importància del bloqueig actual.
De moment, no hi ha calendari tancat per a una nova reunió decisiva, però des de la presidència xipriota es confia a poder reactivar les converses en els pròxims cicles de treball i evitar que l’expedient s’allargui indefinidament en un moment clau per les relacions entre la UE i els microestats europeus.
El cas de San Marino afegeix tensió diplomàtica
El Govern sanmarinès ha desmentit a La Veu Lliure de manera taxativa l’existència d’una suposada negociació de 60 milions d’euros per desbloquejar l’acord amb la UE.
El cas de San Marino afegeix tensió diplomàtica.
El secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Luca Beccari, va qualificar d’“absolutament falsa” la informació que apuntava a un acord econòmic relacionat amb el conegut “cas búlgar” i el litigi amb l’empresa Starcom Holding i l’empresari Assen Christov. Aquest conflicte ha escalat fins a l’àmbit internacional, amb una demanda presentada davant el CIADI, organisme dependent del Banc Mundial.
El grup inversor reclama una indemnització mínima de 150 milions d’euros per danys i perjudicis derivats del bloqueig de la compra de la Banca di San Marino i la congelació de fons.
El cas es troba encara en una fase preliminar, pendent de la constitució del tribunal arbitral, i presenta múltiples incògnites: des de la definició de les responsabilitats institucionals fins al possible impacte econòmic d’una eventual condemna sobre un país de només 34.000 habitants.
Per això, l’Executiu de San Marino ha emès també un comunicat oficial en què nega “categòricament” qualsevol compromís financer en els termes publicats i denuncia un ús “distorsionat” d’informacions vinculades a processos institucionals.
Així mateix, ha advertit del possible dany reputacional i no descarta accions legals davant el que considera una interpretació irresponsable amb finalitats polítiques. La polèmica ha escalat encara més després de la intervenció de l’exministre d’Afers Exteriors búlgar, Solomon Passy, que ha plantejat separar el procés d’integració de San Marino del d’Andorra.
Segons la seva proposta, no s’hauria de formalitzar cap acord amb la UE mentre no es resolgui el conflicte amb l’inversor búlgar. Fins i tot suggereix la possibilitat d’una compensació econòmica per desbloquejar la situació, cosa que ha intensificat el debat sobre l’ús del veto en la política europea.
Aquest cas ha generat preocupació entre analistes, ja que podria establir un precedent. Tot i que l’ús del veto no és nou a la UE —com va passar amb Grècia i Macedònia del Nord o amb Xipre i Turquia—, en aquest cas es tracta d’un conflicte econòmic privat, no territorial ni polític, fet que obre un nou escenari dins la diplomàcia europea. Mentrestant, alguns líders europeus mantenen un discurs optimista. El primer ministre de Portugal, Luís Montenegro, va assegurar recentment a Andorra que l’acord es podria haver tancat en qüestió de dies, qualificant aquest moment de “clau” per al futur del país dins el projecte europeu. Tot i això, aquest auguri finalment no s’ha complert.
Tanmateix, aquest optimisme contrasta amb la realitat institucional a Brussel·les, on el procés continua bloquejat sense avenços concrets. També crida l’atenció la diferència entre el discurs polític i la situació real.
Especialment després d’advertiments com el del copríncep francès, Emmanuel Macron, que va arribar a assenyalar que si Andorra rebutjava l’acord “la porta no es tornaria a obrir”, mentre que a la pràctica el procés ja es troba frenat sense una negativa formal. En aquest context, l’acord d’associació continua atrapat entre complexitats jurídiques, tensions diplomàtiques i pressions polítiques, en un moment decisiu per definir el futur de les relacions entre la Unió Europea i els petits estats del continent.
La UE declara l’acord com a “mixt” i creix la pressió per un referèndum
La Unió Europea ja ha decidit de manera unànime que l’acord d’associació amb Andorra i San Marino tingui naturalesa d’acord mixt, una decisió clau que implica que la seva ratificació haurà de passar no només per les institucions comunitàries, sinó també pels parlaments de tots els Estats membres.
En paral·lel a l’avanç institucional de l’acord d’associació amb la Unió Europea, a Andorra s’ha anat consolidant un clima polític cada vegada més crític, marcat pel descontentament ciutadà i per la percepció que el procés ha avançat durant anys amb poca concreció.
Una de les principals fonts de malestar és que el Govern andorrà ha mantingut durant temps la promesa d’un referèndum, mentre l’expedient europeu ha avançat lentament i sense resultats visibles per a bona part de la població.
A més, el fet que finalment es contempli com un acord mixt, cosa que no s’havia comunicat clarament des del principi, ha alimentat la sensació de falta de transparència en el procés.
En aquest context, diversos experts i analistes han ocupat un paper central en el debat públic, especialment en àmbits com la immigració, defensant que l’acord respectaria les especificitats del sistema andorrà i que no suposaria una ruptura amb el seu model actual. Tanmateix, també han sorgit dubtes sobre l’impacte real de l’adaptació normativa.
Entre els punts més sensibles destaca l’obligació d’Andorra d’incorporar gran part de l’acquis comunitari europeu, així com l’acceptació que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea actuï com a última instància en cas de conflicte, cosa que converteix aquest acord en un cas singular.
A això s’hi suma la preocupació per la capacitat administrativa del país per assumir la càrrega reguladora derivada de la integració normativa europea.
Aquest context ha impulsat diverses iniciatives ciutadanes contràries a l’acord, com campanyes a xarxes, podcasts, recollides de signatures i articles d’opinió.
Aquest moviment ha trobat ressò en formacions polítiques crítiques com Concòrdia i Andorra Endavant, que juntament amb la Unió Sindical d’Andorra i altres actors socials han reclamat que el referèndum se celebri abans de la signatura de l’acord.
Els crítics adverteixen que celebrar una consulta després de la signatura podria generar una situació política delicada si el resultat fos negatiu, cosa que, segons argumenten, deixaria el país en una posició compromesa dins el procés ja iniciat amb la Unió Europea.
