L’oposició veu Ladislau Baró com el candidat de Demòcrates que menys li disputaria vots

Fonts de l’oposició consultades per aquest mitjà asseguren que també veurien amb bons ulls que Demòcrates per Andorra (DA) escollís Ladislau Baró com a candidat. 

Segons aquestes veus de Concòrdia, el PS i Andorra Endavant, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats podria ser un perfil que generés menys inquietud entre els rivals polítics que altres possibles aspirants.

La valoració té, sobretot, una lectura electoral. Les fonts consideren que Baró podria conciliar diferents sensibilitats dins de DA, però dubten que aconseguís seduir nous electors o prendre vots a altres formacions. 

Al seu parer, és una figura amb un perfil polític conegut i associat a posicions de centre-esquerra, però amb un marge limitat per mobilitzar votants més enllà de l’electorat que ja és proper a Demòcrates.

Aquestes valoracions arriben en un moment en què, segons les mateixes fonts, el nom de Baró no sembla generar un consens ampli entre els votants. 

També asseguren que el ministre hauria deixat entendre en converses amb diverses persones que no té intenció de ser el candidat. 

La possibilitat d’afrontar una nova legislatura al capdavant de l’executiu, després d’haver ocupat un ministeri i haver estat sotmès a crítica política continuada, seria un dels factors que explicarien aquesta reserva.

Les fonts de l’oposició també posen en dubte que Baró tingui l’empenta necessària per assumir una responsabilitat d’aquesta magnitud. 

En aquest sentit, apunten que ja s’hauria plantejat la necessitat de reforçar el seu entorn amb altres figures que l’ajudessin a cobrir l’agenda institucional i política. Es tracta, però, d’una apreciació d’aquestes fonts, que interpreten aquesta eventual necessitat com un indici dels dubtes que suscita la seva candidatura.

Les crítiques a la despenalització de l’avortament

Un altre dels elements que, segons les fonts consultades, podria pesar en la valoració de Baró és el balanç del compromís de DA amb la despenalització de l’avortament. 

La ministra de Salut, Helena Mas, va confirmar que l’avortament no quedarà inclòs dins la cobertura de la CASS i que els professionals sanitaris del país no el podran practicar.

Des de l’oposició, aquest desenllaç es considera un incompliment de les expectatives generades al voltant del compromís polític. Les fonts sostenen que la manera com s’ha concretat la mesura pot ser percebuda com un fracàs respecte del que s’havia promès, i creuen que això pot afeblir el balanç de la formació en una qüestió especialment sensible.

La incògnita de Virtus i l’electorat de centre-dreta

La possible aparició de Virtus també forma part de les interpretacions que circulen entre sectors de l’oposició. Algunes d’aquestes fonts veuen el projecte com una iniciativa que podria ajudar a recuperar votants conservadors que consideren que DA s’ha desplaçat cap a posicions més progressistes. Segons aquesta lectura, Virtus representaria un perfil més tradicionalista i podria contribuir a millorar la imatge de Demòcrates entre l’electorat de centre-dreta.

Les mateixes veus, però, remarquen que aquest plantejament també presenta contradiccions. Citen, per exemple, les posicions favorables a limitar la compra d’habitatge per part de persones estrangeres i, alhora, el suport —total o parcial— a l’acord d’associació amb la Unió Europea. Aquestes fonts interpreten la relació entre Virtus i l’espai demòcrata com una possible estratègia electoral, però no hi ha cap confirmació que el projecte hagi estat impulsat o coordinat per DA.

En qualsevol cas, les fonts consultades consideren que Demòcrates encara podria optar per altres perfils amb més capacitat per ampliar la seva base electoral. La candidatura de Baró, en canvi, els sembla una opció que podria mantenir la cohesió interna del partit sense representar, necessàriament, una amenaça electoral més gran per a la resta de formacions.