Netanyahu diu no al pla de Trump: no es retirarà de Gaza ni acceptarà un Estat palestí

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha rebutjat aquest diumenge el document de 15 punts anunciat fa més d’una setmana per la Junta de Pau, l’organisme creat pel president dels Estats Units, Donald Trump, arran de l’alto el foc assolit el passat mes d’octubre. El full de ruta planteja el desarmament de Hamàs a canvi de la retirada militar israeliana de la Franja de Gaza.

Sota la pressió de les eleccions previstes per a l’octubre i davant les crítiques internes al seu propi Govern, Netanyahu ha reiterat que Israel no es retirarà de la Franja fins que Hamàs no hagi estat completament desarmat.

«He sentit dir: “No ho heu dit”. Doncs bé, ho torno a dir: Israel rebutja el document de 15 punts. Tsahal (les Forces de Defensa d’Israel) no farà cap retirada fins que Hamàs sigui desarmat», ha afirmat Netanyahu.

El primer ministre israelià ha volgut deixar clar que el desarmament que exigeix ha de ser total. «Quan parlo del desarmament de Hamàs, em refereixo a les armes pesants, a les menys pesants, a les armes lleugeres, a totes les armes. Parlem d’un desarmament real, no d’un desarmament fictici», ha declarat.

La posició de Netanyahu redueix la tensió dins del seu Govern, però pot generar friccions amb el seu principal aliat, Donald Trump. En aquest sentit, el dirigent israelià ha explicat que Israel manté converses amb Washington sobre el mecanisme de desarmament de Hamàs.

«Ara estem parlant amb els nord-americans sobre aquesta qüestió. Tenen idees; algunes les acceptem i d’altres no, i sabem com mantenir-nos ferms en aquestes qüestions. Ho hem demostrat en el passat i ho estem demostrant també avui», ha assegurat.

Des de Washington, un alt funcionari nord-americà ha tret importància a les declaracions de Netanyahu. «No ens preocupa la declaració de Netanyahu. Entenem les seves necessitats polítiques, en al·lusió a les eleccions. No tenim cap problema amb això sempre que continuï fent el que nosaltres li demanem, especialment contenir els atacs a Gaza», ha declarat al Canal 12 israelià.

Israel mantindrà les operacions contra les amenaces

Davant la petició de la Junta de Pau perquè cessin els atacs a la Franja i es pugui avançar en el full de ruta amb l’inici del desarmament de Hamàs, Netanyahu ha advertit que l’exèrcit israelià continuarà actuant contra les amenaces.

«El nostre exèrcit continuarà frustrant les amenaces contra les nostres forces i els nostres ciutadans», ha afirmat.

Sota la pressió dels Estats Units, l’exèrcit israelià no hauria dut a terme atacs contra Hamàs des de dilluns a la nit. El grup islamista ha denunciat durant els darrers mesos que Israel «viola sistemàticament la treva» i ha reclamat la retirada de les forces israelianes del territori que ocupen, aproximadament el 60% de la Franja segons l’anomenada Línia Groga.

Hamàs, per la seva banda, ha respost a les declaracions de Netanyahu reiterant la seva disposició a participar en l’aplicació del pla.

El grup ha assegurat que manté «la determinació de participar de manera responsable en l’aplicació dels 15 punts acordats i d’establir un calendari clar per a la seva implementació».

«La prioritat en aquesta etapa ha de ser garantir l’aplicació de l’acord en totes les seves fases i disposicions, cosa que ha de conduir a un alto el foc complet i al final dels atacs contra el nostre poble», ha comunicat Hamàs.

En declaracions a Reuters, un dels seus dirigents, Basem Naim, ha demanat als mediadors que pressionin Netanyahu i el seu Govern perquè compleixin el full de ruta i no bloquegin el procés per motius polítics i electorals interns.

Turquia i Egipte defensen el pla de Trump

Turquia i Egipte, mediadors i garants de l’acord juntament amb Qatar i els Estats Units, han defensat el pla de pau impulsat per Trump i han remarcat la necessitat d’aplicar-lo, inclosa la retirada de les forces israelianes de Gaza.

Dins del Govern israelià, en canvi, el ministre Bezalel Smotrich ha celebrat les declaracions de Netanyahu. «Vam anar a la guerra amb un objectiu central: la destrucció de Hamàs», ha afirmat.

Smotrich ha afegit que Gaza «no ha de ser una amenaça per als habitants del sud d’Israel durant molts anys» i ha considerat que el full de ruta «contradiu aquest objectiu en 180 graus».

Netanyahu rebutja també un futur Estat palestí

Durant la seva intervenció a l’inici de la reunió setmanal del Govern a Jerusalem, Netanyahu ha repassat els principals fronts oberts, entre els quals l’Iran, el Líban i Gaza.

En abordar la situació a Gaza, el primer ministre ha enviat un missatge tant intern com internacional i ha rebutjat explícitament la possibilitat de crear un Estat palestí.

«Mentre jo sigui primer ministre, no es crearà un Estat palestí, ni a Gaza ni a Judea i Samària (Cisjordània). Ni “Fatahstan” ni “Hamastan”», ha afirmat.

Aquesta posició entra en conflicte amb un dels punts del document de 15 punts de la Junta de Pau. El text, que desenvolupa sobre el terreny els 20 punts del pla de Trump que Netanyahu havia acceptat, contempla un eventual horitzó polític cap a l’autodeterminació palestina i la creació d’un Estat propi.

El document estableix que Hamàs ha d’acceptar públicament i explícitament un marc que inclogui la desmilitarització total i la desradicalització. També assenyala que l’aplicació del full de ruta hauria de crear les condicions per avançar cap a «un camí creïble» per assolir l’autodeterminació palestina i un Estat propi, sempre en paral·lel amb garanties de seguretat per a Israel.

El desarmament, la retirada i la reconstrucció, les properes fases

Després de l’acord d’alto el foc i de l’alliberament dels ostatges israelians que encara estaven en captivitat des del segrest del 7 d’octubre, a canvi de presos palestins, les següents fases del pla passen pel desarmament de Hamàs i la retirada militar israeliana.

El full de ruta també preveu el desplegament d’una Força Internacional d’Estabilització, amb la participació ja confirmada del Marroc i Uganda, així com la creació d’un Govern tecnocràtic palestí mitjançant el Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza.

El pla contempla igualment el funcionament d’una policia local i una extensa operació de reconstrucció de la Franja, devastada després de mesos de guerra.

Les diferències entre Israel i els impulsors del pla s’han fet evidents durant els darrers dies. En la reunió del gabinet de seguretat israelià celebrada dijous passat, diversos ministres van exposar diferències entre el pla de la Junta de Pau elaborat al novembre i la versió difosa recentment.

Netanyahu va respondre que no acceptava el full de ruta en els termes actuals i que havia enviat diverses modificacions als Estats Units.

Segons el comentarista diplomàtic d’Israel Hayom, Ariel Kahana, el primer ministre israelià hauria acceptat la petició nord-americana de suspendre durant dues setmanes els atacs contra Hamàs a la Franja de Gaza.

Dins del Govern israelià també hi ha malestar pel fet que Qatar i Turquia, països considerats propers a Hamàs i garants del pla juntament amb Egipte i els Estats Units, formin part del comitè encarregat de supervisar el compliment de les obligacions del grup islamista, inclòs el seu desarmament.

Qatar, per la seva banda, ja va denunciar la setmana passada que els atacs israelians després de l’anunci del pla de Trump i de la Junta de Pau constituïen «un intent de fer descarrilar l’aplicació del pla i bloquejar les solucions pacífiques al conflicte».