«No volem que s'allargui innecessàriament el referèndum de la UE ni que el calendari es decideixi per conveniència electoral»

Gerard Alís afronta un dels reptes polítics més importants de la seva trajectòria: recuperar el pes electoral del Partit Socialdemòcrata (PS) i presentar-se com una alternativa real a Demòcrates per Andorra en les eleccions generals del 2027. 

Advocat de professió, exconseller general entre el 2015 i el 2019 i exprimer secretari de la formació, Alís ha assumit el lideratge electoral d'un partit que intenta reconstruir-se després de la desfeta del 2023, quan, sota el lideratge de Pere López i en coalició amb SDP Progressistes, va quedar reduït de set a tres consellers generals.

El context no és senzill. El PS necessita recuperar la confiança d'una part de l'electorat progressista que ha trobat en Concòrdia una nova referència política, mentre intenta construir amb aquesta mateixa formació candidatures territorials capaces de disputar l'hegemonia de DA.   

A aquestes qüestions s'hi afegeixen la crisi de l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora i el debat sobre la despenalització de l'avortament, una qüestió que torna a situar sobre la taula els límits del model institucional andorrà i el paper del copríncep episcopal.

En aquesta entrevista amb La Veu Lliure, Gerard Alís respon sobre els errors del passat, la contundència de l'oposició a Demòcrates, les possibles aliances amb Concòrdia i les decisions que estaria disposat a prendre si arribés al Govern. 

Amb les eleccions del 2027 cada vegada més a prop, la gran incògnita és si el nou PS aconseguirà recuperar un espai polític propi o si acabarà depenent d'altres forces per tornar a tenir protagonisme en la política andorrana.

Què ha canviat del PS que, amb Pere López al capdavant, va obtenir tres consellers generals el 2023 fins al partit que vostè lidera avui? Què pot oferir aquest nou PS a la classe treballadora d’Andorra?

El resultat del 2023 ens obliga a fer autocrítica, però el PS no comença de zero ni es redueix a un canvi de candidat. Tenim un projecte socialdemòcrata treballat durant anys i hem obert una nova etapa per sumar persones, renovar l’equip i recuperar la il·lusió. El que oferim és un full de ruta perquè treballar a Andorra permeti viure-hi dignament: habitatge assequible, salaris que permetin arribar a final de mes, serveis públics forts i drets laborals. Volem que Andorra continuï sent un país pròsper, però que aquesta prosperitat arribi a tothom

Considera que el PS ha fet una oposició prou contundent a Demòcrates per Andorra? En qüestions que han requerit consens, com l’acord d’associació amb la Unió Europea, el partit ha actuat amb massa prudència per evitar incomodar DA?

Crec que hem fet una oposició ferma, amb propostes i control de l’acció del Govern, especialment en habitatge, un dels problemes més greus del país. Hi hem proposat solucions que la majoria no ha recollit i hem procurat comunicar aquesta tasca de control i defensa dels interessos de la ciutadania. 

 Arribar a acords de país no significa avalar les polítiques del Govern

Pel que fa a Europa, defensem aquest encaix des de fa anys perquè el considerem bo per al país, no per evitar incomodar DA. Som al Pacte d’Estat per responsabilitat, sense renunciar a exigir informació, el referèndum i el compliment dels compromisos. 

El PS i Concòrdia han proposat crear una indemnització de final de mandat per als consellers generals. Considera que aquesta mesura és coherent amb les propostes de transparència i bona gestió que defensa el PS?

En primer lloc, crec que és important aclarir de què estem parlant, perquè no es tracta d'una indemnització per deixar de ser conseller general ni d'un privilegi per als càrrecs electes. El que es planteja és donar resposta a una situació molt concreta: quan acaba una legislatura i es convoquen eleccions, els consellers generals deixen de percebre la seva remuneració. Si decideixen tornar-se a presentar, poden passar aproximadament dos mesos i mig sense ingressos, mentre esperen saber si continuaran exercint el càrrec o si hauran de reincorporar-se a la seva feina anterior. 

Aquesta situació és especialment complicada per a les persones que provenen de la funció pública, perquè una reincorporació temporal pot afectar el treballador que està ocupant la seva plaça. No tindria sentit haver de desplaçar aquesta persona durant unes setmanes per tornar a deixar vacant el lloc de treball si el conseller resulta reelegit. Per tant, el que es vol estudiar és una compensació limitada a aquest període de transició, no una indemnització per haver exercit un càrrec polític. 

I crec que també hem de tenir present que no tothom es pot permetre estar gairebé tres mesos sense cobrar. La política ha de ser accessible a persones de procedències professionals i situacions econòmiques diferents, no només a aquelles que es poden permetre passar mesos sense ingressos. Naturalment, qualsevol mesura d'aquest tipus ha de tenir uns criteris clars, proporcionats i transparents.

Tem que Concòrdia pugui trencar l’aliança amb el PS i deixar el partit amb menys força política? El PS va obtenir tres consellers generals el 2023 i les enquestes apunten a una possible pèrdua de suport. Li preocupa que Concòrdia pugui deixar el PS a la deriva?

El projecte del PS no depèn de cap altre partit. A la llista nacional ens presentarem amb candidat, programa i identitat propis, amb voluntat de liderar l’alternança. A les parròquies treballem amb Concòrdia, forces locals, independents i altres sensibilitats per construir plataformes àmplies, arrelades al territori i amb compromisos compartits. 

Sumar esforços no és una dependència, sinó una responsabilitat per fer possible el canvi. Nosaltres hem de continuar escoltant, ampliant l’equip i explicant què volem fer pel país. La força del PS la decidirà la ciutadania.

El PS ha defensat que la república és una opció si cal per garantir drets com el de les dones a l’avortament. Si governen amb Concòrdia la pròxima legislatura, pressionaran per avançar en aquesta qüestió? Estarien disposats a arribar fins al punt que el copríncep episcopal hagués de deixar el càrrec?

La despenalització de l'avortament i el reconeixement del dret de les dones a decidir sobre el propi cos són compromisos ferms del Partit Socialdemòcrata. Si tenim responsabilitats de govern, treballarem perquè siguin una realitat. 

Ara bé, no compartim que aquest debat s'hagi de plantejar com una elecció entre els drets de les dones i el coprincipat. Defensem que és possible avançar en aquests drets dins del nostre marc constitucional, i aquesta ha de ser la primera via que explorem. 

El que no podem acceptar és que la possibilitat d'un conflicte institucional es converteixi en una excusa permanent per no legislar. No ens correspon anticipar quina seria la decisió del copríncep episcopal davant d'una reforma que encara no s'ha aprovat. La nostra voluntat és preservar l'estabilitat institucional, però també fer evolucionar el país i els seus drets. I si algun dia es plantegés una incompatibilitat real entre tots dos, hauríem d'afrontar-la democràticament, sense renunciar d'entrada als drets de les dones. Les institucions han d'estar al servei de la ciutadania, i no a l'inrevés.

En el programa electoral del 2023, tant el PS com SDP Progressistes defensaven celebrar un referèndum sobre l’acord d’associació abans de signar-lo. La signatura ja s’ha fet i el PS no ha abandonat el Pacte d’Estat. Encara reclamen que la consulta es faci durant aquesta legislatura o accepten el calendari del Govern, que la situa a la legislatura vinent?

El nostre compromís amb el referèndum no ha canviat. El PS sempre ha defensat que una decisió tan transcendental per al futur d'Andorra ha de passar per les urnes i que la ciutadania ha de poder pronunciar-se amb tota la informació. És cert que el nostre programa electoral defensava celebrar-lo abans de la signatura, i també és cert que el procés no ha seguit el calendari que hauríem volgut. No tenim cap inconvenient a reconèixer-ho. 

Ara bé, cal diferenciar la signatura de la ratificació. L'Acord s'ha signat, però no està ratificat ni ha entrat en vigor, i la ciutadania encara ha de tenir l'última paraula abans que el Consell General decideixi sobre la seva ratificació. Nosaltres hauríem volgut que el referèndum se celebrés aquesta legislatura i continuem defensant que es faci tan aviat com sigui possible, respectant els tràmits institucionals necessaris. 

El que no volem és que s'allargui innecessàriament ni que el calendari es decideixi per conveniència electoral. El PS forma part del Pacte d'Estat perquè creiem que l'Acord és una oportunitat per al futur d'Andorra, no perquè compartim totes les decisions del Govern. Ser lleials a un projecte de país també significa ser exigents amb la transparència, la informació i el dret de la ciutadania a decidir.

Una de les fortaleses que s’atribueixen al Govern és la gestió de les finances: ha reduït el deute i ha augmentat la recaptació. Tot i això, molts ciutadans no perceben aquest creixement econòmic en la seva qualitat de vida. Quin model de creixement proposa el PS perquè la millora arribi a les famílies? Apostarien per augmentar els salaris o per limitar la inversió estrangera? I com es pot conciliar aquesta limitació amb el suport del PS a l’acord d’associació amb la Unió Europea i les seves disposicions sobre la lliure circulació?

Uns bons comptes públics són necessaris, però el progrés s’ha de notar en la vida de les persones. Proposem créixer millor: més valor afegit, millors salaris, negociació col·lectiva, habitatge assequible i serveis públics forts. 

No hem de triar entre millorar els salaris i ordenar la inversió: volem afavorir la inversió productiva i limitar l’especulació, planificant segons els recursos i el territori. 

Ser europeistes no ens eximeix de governar perquè la prosperitat arribi a tothom. 

L’acord amb la UE manté quotes de residència i preveu salvaguardes; les mesures sobre la inversió han de tenir encaix en el marc acordat. 

Què diria als votants d’esquerres i a les persones treballadores que s’han sentit decebudes amb el PS? Quin missatge adreça als votants tradicionals del partit perquè tornin a confiar-hi?

La confiança es guanya amb fets, coherència i propostes clares. Ens correspon escoltar, fer autocrítica i demostrar que el PS és útil per resoldre els problemes del país. 

He assumit aquesta responsabilitat amb humilitat i vocació de servei, per sumar persones a un projecte treballat, amb experiència i voluntat de transformació. Volem que tothom pugui construir el seu projecte de vida a Andorra, amb habitatge assequible, salaris dignes i serveis públics forts. 

Crec que el projecte de país que el PS ha construït al llarg dels anys pot aportar l’equilibri necessari per fer-ho possible. Per això dirà que vull liderar la transformació perquè Andorra continuï sent un país pròsper i aquesta prosperitat arribi a totes les persones.