Tots els grups parlamentaris pacten una reforma per reforçar la independència del Tribunal Constitucional
Una de les principals novetats afecta l'estatut dels membres del TC
Els cinc grups parlamentaris del Consell General han acordat impulsar conjuntament una reforma de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional amb l'objectiu de reforçar la independència de la institució, millorar-ne el funcionament intern i adaptar els procediments constitucionals a les necessitats actuals.
La iniciativa ha estat presentada per Demòcrates, Concòrdia, el Partit Socialdemòcrata, Andorra Endavant i Ciutadans Compromesos, que han registrat una proposició de llei per modificar la normativa aprovada el 1993, amb text consolidat el 2023.
El projecte legislatiu se centra en tres grans àmbits: les garanties i responsabilitats dels magistrats, l'autonomia organitzativa del Tribunal Constitucional i la revisió dels procediments de protecció dels drets fonamentals.
Canvis en les responsabilitats i incompatibilitats dels magistrats
Una de les principals novetats afecta l'estatut dels membres del Tribunal Constitucional, especialment pel que fa a les condicions del mandat, les causes de cessament, les incompatibilitats i el règim de responsabilitat.
La reforma estableix que els magistrats constitucionals només podran respondre civilment quan hagin actuat amb dol o negligència greu i inexcusable, equiparant així el seu règim al dels jutges i magistrats de la jurisdicció ordinària.
Aquesta modificació pretén reforçar les garanties dels integrants del Tribunal en l'exercici de les seves funcions i delimitar les circumstàncies en què se'ls poden exigir responsabilitats civils.
La proposició també revisa les disposicions relatives al mandat i al cessament dels magistrats, així com les incompatibilitats vinculades al càrrec.
Més autonomia i mecanismes per evitar bloquejos
Un altre dels objectius de la reforma és ampliar la capacitat del Tribunal Constitucional per gestionar els seus propis assumptes.
El text planteja una separació més clara entre les funcions jurisdiccionals i les tasques d'administració interna, amb la voluntat de reforçar l'autonomia organitzativa de l'organisme respecte de la resta d'institucions.
A més, s'introdueixen modificacions en les normes de funcionament del Ple del Tribunal Constitucional.
En concret, es revisen els criteris per constituir les sessions, adoptar acords i resoldre situacions d'empat que puguin provocar bloquejos institucionals.
La proposició també incorpora la possibilitat que els magistrats participin en deliberacions i votacions per mitjans telemàtics, sempre que concorrin circumstàncies excepcionals que ho justifiquin.
Canvis en els recursos d'empara i l'accés al Tribunal d'Estrasburg
La iniciativa parlamentària també introdueix modificacions en els procediments constitucionals, especialment en els mecanismes de protecció dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució.
Entre els canvis previstos hi ha la revisió dels requisits de presentació de les demandes, les causes d'inadmissió i el funcionament dels recursos de súplica.
Una de les novetats més destacades afecta els recursos d'empara constitucional, el procediment que permet acudir al Tribunal Constitucional quan es considera que s'han vulnerat determinats drets fonamentals.
La reforma aclareix expressament que no serà necessari presentar un recurs de súplica contra una decisió d'inadmissió per poder acudir posteriorment al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
