La reforma de Meloni que va eliminar la renda ciutadana impulsa l’ocupació al sud d’Itàlia

Itàlia ha assolit màxims històrics d’ocupació i ha reduït l’atur fins al 6,3%, el nivell més baix en dècades. La millora també es nota al sud del país, una zona tradicionalment marcada per la falta de feina i la dependència de les ajudes públiques. 

L’evolució coincideix amb la supressió de la renda ciutadana impulsada pel Govern de Giorgia Meloni, però la coincidència temporal no permet atribuir directament la baixada de l’atur a la reforma.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística italià (Istat) situen el nombre de persones ocupades en 24,36 milions durant el segon trimestre del 2026: 246.000 més que un any abans i 155.000 més que en el trimestre anterior. La taxa d’ocupació va arribar al 63,4%, el registre més alt des que se’n tenen dades.  

Al Mezzogiorno, la taxa d’ocupació va pujar fins al 54,2%, gairebé sis punts més que el 2020, segons la divisió territorial d’Eurostat. 

A Sicília, va passar del 44,4% al 51,4% en el mateix període, mentre que l’atur va baixar fins al 10,7%. Tot i la millora, el sud continua lluny de les regions més pròsperes del país, on l’ocupació supera el 70%.

Entre el 2021 i el 2024, el PIB del sud va créixer un 8,5%, davant del 5,8% del centre i el nord, i s’hi van crear prop de 500.000 llocs de treball. 

La construcció, el turisme, la indústria i les inversions del pla europeu de recuperació han contribuït a aquest creixement. En el conjunt d’Itàlia, el PIB per capita ha augmentat prop d’un 9% des del 2019, davant de menys del 5% a Espanya.

Un sistema d’ajudes més restrictiu

La renda ciutadana, creada el 2019, es va començar a substituir progressivament el 2023 i el nou sistema va quedar consolidat el gener del 2024. 

La prestació anterior combinava la lluita contra la pobresa amb mesures d’inserció laboral, però també podia arribar a llars amb adults en condicions de treballar.

El Govern de Meloni va reservar el nou Assegno di inclusione principalment per a llars amb menors, persones amb discapacitat, majors de 60 anys o altres situacions de vulnerabilitat.  

Per a altres adults en edat de treballar va crear el Supporto per la formazione e il lavoro, condicionat a participar en itineraris de formació i activació laboral. 

La reforma va provocar protestes, especialment a Campània, on moltes famílies van denunciar que perdien una font essencial d’ingressos.

Les dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social italià (INPS) mostren l’abast del canvi. El juliol del 2023, prop d’1,07 milions de llars cobraven la renda ciutadana o la pensió de ciutadania. 

A finals del 2024, el 60% havia accedit a alguna de les noves prestacions; el 25% no n’havia sol·licitat cap i el 15% havia vist rebutjada la petició. 

El nou subsidi d’inclusió va passar de 608.000 llars el desembre del 2024 a unes 690.000 el juny del 2026, amb una quantia mitjana mensual de 672 euros. A més, 84.304 persones rebien el suport per a la formació i l’ocupació.

Segons l’INPS, el 26% de les llars que cobraven l’antiga ajuda va tenir almenys un membre que va trobar feina durant el 2024. La dada indica una incorporació laboral, però no permet concloure que aquestes persones trobessin feina per la retirada de la prestació. Alhora, l’Istat calcula que el canvi va reduir els ingressos disponibles d’unes 850.000 famílies, amb una pèrdua mitjana anual d’uns 2.600 euros.

Més ocupació 

L’augment de l’ocupació ha contribuït a sostenir el consum i és un dels factors que l’agència de qualificació Scope Ratings destaca en l’anàlisi econòmica d’Itàlia. 

La firma manté la qualificació del país en BBB+ amb perspectiva positiva i assenyala que el mercat laboral robust ajuda a reduir vulnerabilitats i a afrontar l’encariment de la vida.

Tanmateix, l’ocupació italiana encara és aproximadament vuit punts inferior a la mitjana de la zona euro, especialment per la baixa participació de les dones i dels joves. La productivitat també continua sent un punt feble: entre el 2000 i el 2025 va créixer una mitjana anual del 0,1%, davant del 0,8% de la zona euro.

Al sud, la recuperació també presenta límits. Svimez preveu que el 2027 el PIB del Mezzogiorno creixi un 0,6%, per sota del 0,9% del centre i el nord, en part pel possible esgotament dels fons europeus. 

Entre el 2021 i el 2024, a més, 175.000 joves van emigrar del sud, la meitat amb estudis universitaris, i 1,2 milions de treballadors de la zona continuaven sent pobres malgrat tenir feina. 

El balanç de la reforma dependrà, per tant, de si la millora de l’ocupació es tradueix en llocs de treball estables i en millors condicions de vida, sense deixar sense protecció les persones que no aconsegueixen feina.