Denuncien Óscar Puente davant la Fiscalia del Tribunal Suprem per revelar informació reservada de l'accident d'Urda

El ministre de Transports del Govern espanyol, Óscar Puente, ha estat denunciat aquest dimarts, 3 de novembre, davant la Fiscalia del Tribunal Suprem per la presumpta revelació d'informació reservada relacionada amb el tràgic accident ferroviari d'Urda, a Toledo, que va deixar 69 víctimes mortals el passat 28 d'octubre.

La denúncia ha estat presentada pel Sindicat Alternativa Ferroviària (Alferro), que considera que les declaracions públiques del ministre sobre les converses entre el centre de control d'Adif i els maquinistes dels trens accidentats podrien constituir un delicte de revelació de secrets o informacions reservades.

Concretament, l'organització sindical assenyala una possible vulneració de l'article 417 del Codi Penal espanyol i, eventualment, de l'article 466, relatiu a la divulgació d'actuacions judicials declarades secretes.

La iniciativa judicial arriba després que Puente reconegués públicament que havia escoltat les gravacions de les comunicacions ferroviàries i avancés detalls sobre les decisions adoptades pels responsables de circulació abans de la col·lisió.

Puente va reconèixer que havia escoltat les gravacions abans que es filtressin

Els fets es remunten al passat 28 d'octubre, quan el ministre va comparèixer davant dels mitjans de comunicació des del centre de control d'Adif, situat a l'estació madrilenya d'Atocha, poques hores després de l'accident.

«Hemos escuchado las grabaciones», va afirmar Puente durant aquella intervenció.

El ministre va explicar que havia tingut accés a les converses mantingudes entre els responsables del centre de control i els maquinistes dels dos trens implicats en el sinistre.

Durant la compareixença, va arribar a qualificar determinades decisions d'«errònies» i «inexplicables», situant inicialment el focus de les possibles responsabilitats en les instruccions facilitades des del centre de control ferroviari.

Hores després, diversos mitjans de comunicació van publicar fragments de les gravacions, que permetien reconstruir part de les comunicacions mantingudes abans de l'accident.

Per al sindicat Alferro, aquesta successió de fets justifica investigar si es va produir una divulgació indeguda d'informació que havia de mantenir-se reservada mentre s'investigaven les circumstàncies de la tragèdia.

No obstant això, el fet que el ministre tingués accés a les gravacions no constitueix per si mateix cap delicte, i tampoc no s'ha acreditat que fos el responsable de filtrar-les als mitjans de comunicació.

Una ordre del centre de control, sota investigació

L'accident es va produir a la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla després d'una incidència en el sistema de seguretat ferroviària LZB, que va deixar de funcionar al voltant de les 8.30 hores del matí.

La fallada va provocar l'aturada automàtica de sis trens que circulaven per aquest tram ferroviari.

Segons les comunicacions conegudes posteriorment, a les 8.36 hores el centre de control d'Adif va autoritzar el maquinista d'un AVE de Renfe a desconnectar i tornar a connectar el sistema de seguretat per reprendre la circulació sota el règim de bloqueig de senyalització lateral (BSL).

La instrucció transmesa al conductor va ser continuar «con marcha normal», malgrat que el sistema de protecció automàtica havia deixat de funcionar.

Mentrestant, un tren de la companyia Iryo que circulava per davant continuava immobilitzat a les proximitats d'Urda.

Pocs minuts després es va produir la col·lisió entre els dos combois.

Les investigacions hauran de determinar si les instruccions facilitades des del centre de control s'ajustaven als protocols de seguretat i quina informació tenien els responsables ferroviaris sobre la situació dels trens.

Les gravacions també recullen les comunicacions amb la maquinista d'Iryo, que havia informat que el seu tren continuava aturat.

El sindicat alerta d'una possible vulneració del secret de les investigacions

La denúncia presentada per Alferro sosté que la divulgació de les converses podria haver vulnerat les obligacions de confidencialitat vinculades a la investigació de l'accident.

L'article 417 del Codi Penal espanyol castiga les autoritats o funcionaris públics que revelin secrets o informacions conegudes per raó del seu càrrec i que no hagin de ser divulgades.

D'altra banda, l'article 466 regula determinats supòsits de revelació d'actuacions processals declarades secretes.

En aquest segon cas, la possible aplicació del precepte dependria, entre altres factors, de determinar si les comunicacions divulgades formaven part d'actuacions protegides pel secret judicial, en quin moment es va establir aquesta protecció i qui va facilitar la informació.

El sindicat també qüestiona que es poguessin identificar treballadors ferroviaris a través dels àudios publicats, fet que considera especialment delicat mentre encara no s'han determinat les responsabilitats de l'accident.

Alferro defensa que la investigació no s'ha de centrar exclusivament en els professionals que intervenen directament en la circulació, sinó que també ha d'examinar les possibles deficiències tècniques, organitzatives i de gestió.

Altres denúncies després de la tragèdia ferroviària

La denúncia d'Alferro no és la primera iniciativa judicial presentada després de l'accident d'Urda, però sí la primera impulsada per una organització sindical que es dirigeix expressament contra Óscar Puente.

El passat 30 d'octubre, el Sindicat de Circulació Ferroviari (SCF) ja va presentar una denúncia davant el jutjat d'Orgaz per reclamar que s'investigués l'origen de la filtració de les converses.

Aquella iniciativa, però, no assenyalava personalment el ministre com a responsable de la divulgació.