Marine Le Pen s'acosta a l'Elisi amb el 36% dels vots i es perfila com a coprincesa d'Andorra

Marine Le Pen es consolida com la principal favorita per guanyar les eleccions presidencials franceses del 2027, uns comicis que també tindran conseqüències directes per a Andorra. El futur president o presidenta de França assumirà automàticament la condició de copríncep o coprincesa del Principat, en substitució d'Emmanuel Macron.

Segons l'última enquesta de Toluna Harris Interactive, publicada aquest dilluns, 9 de novembre, la dirigent de Reagrupament Nacional obtindria entre el 34% i el 36% dels vots en una primera volta, en funció dels candidats que es presentessin. Una distància considerable respecte dels seus principals adversaris que la situa al capdavant de la cursa electoral.

El sondeig també preveu una victòria de Le Pen en diferents escenaris de segona volta. Davant del líder de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, obtindria un 68% dels vots, mentre que contra l'ex-primer ministre centrista Édouard Philippe aconseguiria el 58%.

Aquestes projeccions arriben després dels mals resultats del Partit Republicà de Donald Trump a les eleccions legislatives de mig mandat dels Estats Units, un revés que, de moment, no sembla haver frenat les expectatives electorals de la dreta nacionalista francesa.

Le Pen marca distàncies amb Trump després de la guerra amb l'Iran

La dirigent francesa, que havia donat suport a Donald Trump durant les eleccions presidencials nord-americanes del 2024, ha anat distanciant-se progressivament de determinades decisions de la Casa Blanca, especialment de la intervenció militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran.

Le Pen ha criticat els atacs contra la sobirania d'altres estats i ha qüestionat que Trump hagi acabat impulsant una política exterior intervencionista després d'haver promès una orientació diferent durant la campanya.

El president de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, també ha intentat desvincular els resultats electorals nord-americans del context polític francès.

En declaracions a RTL, Bardella ha defensat que no existeix una relació directa entre les dues eleccions, tot i admetre que la guerra amb l'Iran ha tingut conseqüències econòmiques que també han afectat el poder adquisitiu dels francesos.

Mélenchon es consolida com a rival i apareix una nova figura a la dreta

La mateixa enquesta situa Jean-Luc Mélenchon en el 19% de la intenció de vot, cosa que el converteix en un dels principals aspirants a disputar la segona volta a Le Pen.

L'ascens del líder de França Insubmisa coincideix amb un període de mobilitzacions socials i de descontentament amb la situació política i econòmica del país.

Paral·lelament, la dreta moderada francesa observa l'aparició d'un nou competidor: David Lisnard, alcalde de Canes i impulsor del moviment Nouvelle Énergie.

Lisnard aconsegueix un 9% de suport electoral en els escenaris en què figura com a candidat i supera Bruno Retailleau, una de les principals figures d'Els Republicans.

El polític defensa la necessitat de celebrar primàries entre les formacions moderades per evitar que les eleccions acabin convertint-se en un enfrontament entre Le Pen i Mélenchon.

També ha guanyat protagonisme Édouard Philippe, que arriba al 14% en un dels escenaris que plantegen una candidatura centrista unitària.

El campió olímpic Teddy Riner entra a la cursa presidencial

La precampanya francesa ha incorporat aquest mateix dilluns un aspirant inesperat: Teddy Riner, de 37 anys, una de les grans figures de la història del judo francès i campió olímpic.

L'esportista ha anunciat que vol presentar-se a les presidencials del 2027 amb una proposta que defineix com a independent de les divisions tradicionals entre dreta i esquerra.

Riner assegura que pretén combatre la fractura social i impulsar polítiques centrades en la igualtat d'oportunitats, la justícia social i la lluita contra el racisme.

La seva entrada a la cursa afegeix un nou element d'incertesa a unes eleccions en què els partits tradicionals tenen dificultats per articular una alternativa amb prou suport electoral.

Andorra podria tenir una coprincesa francesa per primera vegada

Més enllà de la política interna francesa, les eleccions presidencials del 2027 tindran una transcendència institucional especial per a Andorra.

D'acord amb la Constitució andorrana, el president de la República Francesa exerceix, juntament amb el bisbe d'Urgell, la prefectura de l'Estat andorrà.

Per tant, si Marine Le Pen arribés a l'Elisi, es convertiria en la primera dona a exercir la coprincipatura francesa en el marc institucional actual.

Aquest fet obriria una nova etapa en les relacions entre Andorra i França, especialment pel que fa a les qüestions de sobirania, les relacions bilaterals i el paper institucional de la coprincipatura.

En qualsevol cas, la figura del copríncep francès està regulada per la Constitució andorrana i exerceix unes funcions institucionals diferents de les que corresponen al president de França dins del seu propi sistema polític.

La consolidació de Le Pen a les enquestes planteja, així, un escenari que el Principat haurà de seguir de prop durant els mesos vinents: la possibilitat que Andorra tingui una coprincesa francesa a partir del 2027.