Indignació entre defensors de la llengua per un semàfor de l'Altaveu que critica l'ús del català a Andorra

La defensa de la llengua catalana ha tornat a generar polèmica a Andorra, aquesta vegada arran d'una valoració publicada al semàfor del diari Altaveu. El mitjà ha situat en color ambre Cristina Pons, rectora de la Universitat Carlemany, amb un comentari que qüestiona que un centre universitari privat establert al Principat utilitzi el català en les cartes de recomanació adreçades a empreses del país.

La valoració ha provocat indignació entre defensors de la llengua, professors de català i persones vinculades al sector editorial, que consideren incomprensible que es presenti l'ús de la llengua oficial d'Andorra com un aspecte negatiu en l'activitat d'una institució educativa.

En concret, el comentari publicat al semàfor afirma:

«Un centre privat d'ensenyament superior instal·lat a Andorra faci les cartes de recomanació per a les empreses del país en català sembla bastant poc adequat».

La frase ha despertat crítiques perquè posa en qüestió precisament l'ús del català en comunicacions institucionals elaborades des d'Andorra, un país on aquesta és l'única llengua oficial.

«Si nosaltres mateixos no som capaços de respectar el català, com ho farà la gent que arriba?»

Una de les reaccions més contundents prové d'un defensor de la llengua catalana, que lamenta la manca de compromís amb la protecció de l'idioma i denuncia que el català continuï sent menystingut fins i tot dins del Principat.

En aquest sentit, qüestiona que siguin els mateixos andorrans els qui posin en dubte la conveniència d'utilitzar la seva llengua oficial.

«Si nosaltres mateixos no som capaços de respectar el català, com ho farà la gent que arriba?», es pregunta.

La crítica va més enllà del comentari concret i apunta a una actitud que, segons aquest defensor de la llengua, contribueix a perpetuar una situació d'inferioritat del català davant d'altres idiomes.

Al seu entendre, el problema és assumir constantment que cal adaptar-se lingüísticament als altres, fins i tot quan les comunicacions es produeixen dins del mateix país.

Considera que, si les institucions i els ciutadans renuncien a prioritzar el català per facilitar les coses als nouvinguts, difícilment es generarà un incentiu perquè aquests aprenguin i incorporin la llengua a la seva vida quotidiana.

Crítiques al paper dels mitjans de comunicació

La polèmica també ha provocat reaccions entre persones vinculades al món editorial i a la defensa del català, que qüestionen el paper que haurien de tenir els mitjans de comunicació andorrans en la normalització lingüística.

Algunes d'aquestes veus sostenen que no és la primera vegada que l'Altaveu situa el català en una posició vulnerable i consideren especialment preocupant que aquesta mena de valoracions apareguin en un mitjà de comunicació del Principat.

Segons aquestes crítiques, la premsa andorrana hauria de contribuir a reforçar el prestigi social de la llengua i donar-li el lloc que li correspon tant en la informació com en l'imaginari col·lectiu.

En aquest context, també rebutgen que la llengua catalana es pugui utilitzar com una eina per generar polèmica i atreure visites en detriment de la seva normalització.