El retorn del Regne Unit a la UE podria costar als contribuents britànics 39.300 milions de lliures anuals

El possible retorn del Regne Unit a la Unió Europea ha reobert el debat sobre el cost econòmic de formar part del bloc comunitari. 

Una nova campanya britànica impulsada per figures vinculades al Brexit calcula que reincorporar-se a la UE podria representar una despesa de 750 milions de lliures setmanals, equivalents a 39.300 milions de lliures anuals.

La xifra ha estat difosa per Stay Out, una organització que s'oposa al retorn britànic a la Unió Europea, i ha estat recollida aquest dissabte pel diari britànic Daily Mail.

Segons els impulsors de la campanya, l'increment del pressupost europeu, el creixement dels costos del deute comunitari i la possible desaparició de les condicions especials de què gaudia el Regne Unit abans del Brexit explicarien aquesta estimació.

El càlcul, però, prové d'una organització contrària a la reincorporació i no constitueix una estimació oficial de la Comissió Europea. Tampoc no representa necessàriament el cost net que tindria l'adhesió, ja que no descompta els fons europeus que podria rebre el país ni incorpora els possibles beneficis econòmics de formar part del mercat únic.

El pressupost europeu, un dels principals arguments de la campanya

Un dels elements centrals de l'advertiment de Stay Out és el creixement previst del pressupost comunitari.

La Comissió Europea ha presentat una proposta de marc financer pluriennal per al període 2028-2034, amb un volum de recursos pròxim als dos bilions d'euros.

La proposta preveu mobilitzar recursos equivalents aproximadament a l'1,26% de la renda nacional bruta de la Unió Europea, una proporció superior a la del pressupost comunitari anterior al Brexit.

Segons l'organització britànica, aquest increment comportaria unes aportacions més elevades per als països amb una capacitat econòmica important, entre els quals se situaria el Regne Unit en cas de reincorporar-se.

Això no obstant, les contribucions concretes dependrien de les condicions d'una eventual adhesió i de les normes pressupostàries vigents en aquell moment.

El descompte negociat per Margaret Thatcher, una altra de les qüestions clau

La campanya també posa el focus en la possible pèrdua del descompte sobre la contribució britànica al pressupost europeu, conegut com a British rebate.

Aquest mecanisme, negociat durant el mandat de Margaret Thatcher, permetia al Regne Unit recuperar una part de les seves aportacions a les finances comunitàries.

Després del Brexit, el sistema va deixar d'aplicar-se al país.

Els impulsors de Stay Out consideren improbable que Londres pogués recuperar les mateixes condicions en una eventual negociació per tornar a la UE.

En aquest sentit, recorden que l'antic negociador europeu del Brexit, Michel Barnier, ja havia descartat la possibilitat de restablir automàticament aquest tractament especial.

Per a l'organització, l'absència del descompte contribuiria a elevar considerablement la factura de la reincorporació.

El deute europeu també entra en el debat

Un altre dels arguments de Stay Out està relacionat amb l'augment del cost dels interessos del deute contret per la Unió Europea.

Durant la pandèmia, les institucions comunitàries van recórrer a l'emissió de deute per finançar el programa de recuperació econòmica NextGenerationEU.

Segons les projeccions recollides per la campanya britànica, el cost dels interessos d'aquest endeutament podria arribar als 20.400 milions de lliures el 2028, davant dels 8.400 milions que l'organització preveu per a l'any anterior.

Aquesta evolució és un dels factors que, segons Stay Out, encareix la participació en el projecte europeu.

Cal distingir, però, entre el cost global del finançament comunitari i la contribució que correspondria a un Estat membre concret. Les obligacions pressupostàries d'un hipotètic Regne Unit reincorporat dependrien de les condicions negociades i de les regles de finançament de la UE.

Els impulsors del Brexit rebutgen tornar a Brussel·les

El president de Stay Out i antic negociador britànic del Brexit, Oliver Lewis, ha advertit que la Unió Europea a la qual tornaria el Regne Unit seria més cara i estaria més endeutada que la que va abandonar.

Segons Lewis, l'increment del pressupost comunitari i la perspectiva de noves ampliacions comportarien obligacions econòmiques més elevades per als contribuents britànics.

L'organització també defensa que el país hauria de concentrar els seus recursos en les seves pròpies prioritats econòmiques i socials.

En la mateixa línia, Michael Gove, una de les principals figures de la campanya favorable al Brexit del 2016, ha criticat la possibilitat de recuperar la condició d'Estat membre.

Gove considera que el retorn implicaria tornar a compartir competències sobre legislació, fronteres, pressupost i política comercial amb les institucions comunitàries.

També ha advertit que reobrir el debat sobre la pertinença a la UE podria generar un nou període de negociacions i divisions polítiques al Regne Unit.

El Govern britànic defensa recuperar una relació més estreta amb la UE

L'advertiment de Stay Out coincideix amb els preparatius d'una visita del primer ministre britànic, Andy Burnham, a Brussel·les, prevista per a la setmana vinent.

Segons la informació publicada al Regne Unit, la visita ha de servir per avançar en un acord de rellançament de les relacions entre Londres i les institucions europees.

Burnham s'ha mostrat favorable a estudiar una aproximació més estreta amb la UE i ha defensat la necessitat de mantenir un debat sobre el futur de les relacions entre les dues parts.

Des del Govern britànic, en canvi, es posa l'accent en els costos econòmics que ha comportat el Brexit i en les oportunitats que podria oferir una cooperació més intensa amb Brussel·les.

Els partidaris d'aquest acostament argumenten que reduir les barreres comercials i facilitar les relacions amb el mercat europeu podria beneficiar les empreses i els consumidors britànics.

Per tant, el debat no es limita a les aportacions pressupostàries, sinó que també inclou els efectes sobre el comerç, la inversió, la competitivitat i l'activitat econòmica.

El debat britànic coincideix amb la discussió sobre l'acord d'associació d'Andorra

L'advertiment de la campanya britànica arriba en un moment en què Andorra també debat el futur de les seves relacions amb la Unió Europea, després de la signatura de l'acord d'associació el passat 19 d'octubre.

El Govern de Xavier Espot defensa que l'acord permetrà ampliar les oportunitats econòmiques del Principat, facilitar l'accés al mercat interior europeu i reforçar la seguretat jurídica de les empreses andorranes.

En canvi, els sectors crítics amb el projecte qüestionen les conseqüències que podria tenir sobre l'autonomia legislativa, la capacitat de decisió del país i les obligacions derivades de l'aplicació de la normativa comunitària.

Tot i això, existeix una diferència fonamental entre els dos casos: el Regne Unit estudia una possible reincorporació com a Estat membre de ple dret, mentre que Andorra ha negociat un acord d'associació que no comporta l'adhesió a la UE.