Resma Punjabi: Un sistema més que obsolet
Article d'opinió de Resma Punjabi
L'incident de seguretat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que ha exposat les dades personals de més de 477.000 NIA, ha encès totes les alarmes.
Darrere d'aquestes xifres hi ha persones que no saben fins a quin punt les seves dades estan compromeses, quins riscos afronten ni qui les protegirà. Una situació d'indefensió que no es resol parlant només de corresponsabilitat.
De sobte, la protecció de dades sembla una prioritat nacional. Els partits polítics reclamen explicacions, auditories i responsabilitats. Benvinguts al debat. Però on eren quan s'advertia de les febleses del sistema?
Quan vaig assumir la direcció de l'APDA, el novembre del 2021, vaig constatar mancances estructurals que dificultaven la seva tasca. La nova legislació exigia més supervisió en un país cada cop més digitalitzat i amb acords amb grans tecnològiques.
La meva estratègia era prioritzar el control de l'Administració pública, que havia de donar exemple davant d'un sector privat exposat a importants sancions, i corregir pràctiques inadequades normalitzades durant anys.
La resposta institucional no va ser reforçar l'autoritat de control. El pressupost del 2023 era fins i tot inferior al del 2013. Es retallaven retribucions, faltava personal especialitzat i augmentaven els obstacles administratius.
Malgrat tot, vaig continuar impulsant la tasca de control de l'APDA, que va sancionar el Govern per manca de transparència en els certificats digitals, Andorra Telecom per deficiències de seguretat en les eSIM i va investigar l'ús de la intel·ligència artificial per tractar opinions polítiques, entre d'altres actuacions.
El ciberatac a Andornet, el novembre del 2024, va evidenciar la gravetat d'aquestes mancances. L'APDA va rebre 38 notificacions de violacions de seguretat, que van incrementar considerablement la càrrega de treball d'una Agència que ja gestionava nombroses actuacions amb recursos insuficients, amb el consegüent risc de retards en la protecció dels drets de la ciutadania.
Tot això passava en una etapa en què, en lloc d'afrontar aquesta realitat, es qüestionava públicament la gestió de l'APDA, entre falses acusacions i represàlies. Què preocupava realment els responsables polítics? La protecció de dades de la ciutadania o que hi hagués una autoritat disposada a posar límits a pràctiques potencialment irregulars de l’Administració i advertir dels riscos futurs?
En aquest context, les ingerències polítiques en decisions pressupostàries i administratives pròpies de la direcció de l’APDA van acabar polititzant l’organisme, fins al punt de “regularitzar-les” urgentment amb una reforma legal feta a mida, el juliol del 2024, que en va debilitar encara més l’autonomia i la capacitat d’actuació, fins al bloqueig institucional.
Tot plegat, en contradicció amb el Conveni 108+ del Consell d’Europa i la decisió d’adequació de la Comissió Europea, que exigeixen autoritats amb plena independència. En aquest sentit, penso que si a casa no complim els mínims és un despropòsit que demanem ajudes fora.
El setembre del 2025, encara sent Autoritat, vaig denunciar davant la Fiscalia, amb un ampli dossier d’evidències, les ingerències, els obstacles i les irregularitats que havia patit l’APDA.
Ja aleshores, fa més d’un any, vaig advertir que la politització de l’Agència vulnerava sistemàticament el dret fonamental a la protecció de dades personals i deixava la ciutadania exposada a abusos i tractaments il·lícits.
Ara es parla de fer diagnosi i d’investigar l’incident de la CASS. Potser la diagnosi hauria de començar pel dossier que ja és a la Fiscalia i que apunta a l’arrel de problemes com el que hem viscut.
Mentrestant, davant d’un dels robatoris de dades més greus de la història del país, al Consell General es parla de ciberseguretat i s’ignoren les possibles vulneracions de la normativa de protecció de dades. I l’APDA?
Podem confiar que investigarà els fets amb garanties? De moment, el que ha fet és emetre recomanacions conjuntament amb Andorra Digital i l’Agència de Ciberseguretat, sense que s’hagi aclarit si aquesta última va exercir adequadament les seves funcions.
Sembla que cal recordar que l’APDA no existeix per justificar les deficiències de l’Administració, preservar-ne la reputació ni anar-hi de la mà, sinó per investigar amb independència i rigor tècnic, determinar possibles infraccions, exigir mesures correctores i sancionar els incompliments quan correspongui. I sembla que això últim ningú ho vol entendre: ni els polítics, ni el Govern ni tan sols, pel que sembla, la mateixa direcció actual de l’Agència.
No hi ha maduresa democràtica possible amb un sistema institucional obsolet que no garanteix la transparència, la rendició de comptes ni el respecte als límits del poder polític. Nomenar els responsables d'una institució no significa tenir-la al servei dels propis interessos, sinó garantir que actuï en defensa de l'interès general.
Tampoc consisteix a imposar el silenci, evitar explicacions o deixar passar el temps fins que els problemes caiguin en l'oblit. Perquè alguna cosa falla en la manera d'entendre el servei públic quan qui denuncia les deficiències acaba dimitint i qui les hauria d’haver corregit continua al seu lloc.
La meva dimissió hauria d'haver estat un punt d'inflexió. L'incident de la CASS també hauria de ser-ho. Però mentre es continuïn amagant els problemes sota una bona capa de maquillatge i darrere d'una portada de revista, res no canviarà i els drets de la ciutadania continuaran en risc.
Hauran passat vint segles i encara es pensen que ens poden distreure amb pa i circ perquè deixem d'exigir responsabilitats. Potser ja és hora de deixar d'aplaudir un espectacle lamentable que paguem entre tots. Perquè tota aquesta posada en escena ha servit per desviar l'atenció de les vergonyes del sistema, però no per evitar que avui ens haguem de preguntar fins a quin punt estan protegides les dades personals de tot un país.
Add new comment
Related news