Casal nega que els comuns puguin aplicar la llei d'habitatge "a la carta"

El ministre portaveu, Guillem Casal, ha defensat aquest dimecres l'acord assolit entre el Govern i els comuns sobre la futura llei d'incentius a l'habitatge assequible, i ha rebutjat que les administracions parroquials puguin aplicar les mesures de manera completament discrecional.

Les declaracions arriben després que els cònsols confirmessin dimarts que s'havia arribat a una entesa per introduir més flexibilitat en l'aplicació dels incentius, amb l'objectiu de preservar l'autonomia comunal.

Casal ha insistit que el projecte legislatiu estableix uns principis comuns per a totes les parròquies, tot i que permet diferents graus d'aplicació d'algunes bonificacions fiscals.

«Crec que cal defugir aquesta situació que hi ha la possibilitat de fer una aplicació d'aquesta llei a la carta», ha afirmat.

Els comuns podran decidir el grau de bonificació dins d'uns límits

El portaveu ha explicat que la futura normativa establirà forquilles de bonificacions que permetran als comuns adaptar determinats incentius a les seves necessitats, però sempre dins dels límits fixats pel legislador.

Com a exemple, ha esmentat l'impost d'inquilinat, per al qual es preveuen percentatges de reducció que podran anar del 0% fins a un màxim establert legalment.

D'aquesta manera, cada comú podrà decidir quin percentatge de bonificació aplica, sense sortir del marc previst per la llei.

«No hi ha una situació de disposar d'un marc a la carta. En tot cas hi ha una gradualitat, una gradualitat controlada, acotada», ha remarcat Casal.

El ministre ha defensat que aquest sistema permet respectar l'autonomia de les corporacions comunals sense renunciar a l'objectiu de facilitar la creació de més habitatges a preus assequibles.

Les explicacions del Govern matisen l'anunci dels cònsols

Les declaracions de Casal introdueixen un matís respecte a les explicacions facilitades dimarts pel cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, que va assenyalar que les mesures tindrien un caràcter voluntari durant els dos primers anys.

Segons aquella interpretació, els comuns podrien decidir si incorporaven determinats incentius a les seves polítiques urbanístiques i fiscals.

Casal, en canvi, ha posat l'accent en el fet que les opcions comunals estaran delimitades per la futura legislació, que establirà els principis i els marges dins dels quals es podran aplicar les bonificacions.

El ministre no ha detallat en aquesta intervenció com es concretarà jurídicament la voluntarietat anunciada pels cònsols durant els dos primers anys, però ha insistit que el sistema no permetrà escollir lliurement quines disposicions de la normativa es compleixen.

La distinció és rellevant perquè la possibilitat d'aplicar una bonificació del 0% no equival necessàriament a poder deixar d'aplicar el conjunt de la llei.

El Govern reivindica l'acord amb les set parròquies

Casal també ha volgut destacar que les negociacions han permès superar les discrepàncies inicials entre l'executiu i els comuns.

«Sobretot jo crec que cal reconèixer que hi ha un acord», ha manifestat, tot recordant que les dues administracions comparteixen l'objectiu d'incrementar l'oferta d'habitatge assequible.

El ministre ha explicat que les dues darreres reunions han servit per puntualitzar diversos aspectes de la proposta legislativa, especialment pel que fa al marge de decisió dels comuns.

Segons Casal, el model pactat permetrà introduir una certa flexibilitat sense desvirtuar el propòsit general de la normativa.