Cinca vaticina que els africans seran la principal font de mà d’obra d’Andorra
El president del FRJ basa bona part del seu argumentari en l’evolució demogràfica mundial
L’exministre i actual president de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, ha tornat a situar la immigració al centre del debat públic amb un article al Diari Bondia en què defensa que Andorra continuarà necessitant mà d’obra estrangera.
De fet, Cinca vaticina que el continent africà serà, en els pròxims anys, una de les principals fonts de treballadors per als països occidentals.
Cinca ja va generar polèmica la setmana passada amb el mareix article en el qual afirma que li costa «reconèixer Andorra en aquest rebuig radical a la immigració» i criticava la tendència d’una part del discurs polític i públic a presentar la immigració com un problema i com «la causa de tots els nostres mals».
L’exministre, que es defineix en el text com a fill d’immigrants i nascut a Andorra, reivindica el paper que la immigració ha tingut en la construcció del país i considera que el debat actual sobre la immigració hauria de centrar-se més en la integració que no pas en el tancament de fronteres.
Cinca alerta d’un canvi en l’origen de la mà d’obra
Un dels punts més destacats de l’article és la seva previsió sobre el futur dels fluxos migratoris. Cinca recorda que durant dècades Andorra ha importat mà d’obra de països culturalment propers, però considera que aquesta situació està canviant.
Segons l’exministre, aquests països ja no tenen la mateixa capacitat d’exportar treballadors perquè també estan començant a necessitar immigració per afrontar el seu propi envelliment demogràfic.
En aquest context, Cinca assegura que, «d’aquí a pocs anys», només el continent africà estarà en disposició d’aportar la mà d’obra que necessitaran els països occidentals, una previsió que situa Àfrica com un dels principals futurs focus d’immigració laboral cap a Europa i altres economies desenvolupades.
L’exministre considera que Andorra hauria de començar a preparar-se davant d’aquest canvi i reclama planificar amb temps com s’acollirà, s’integrarà i s’incorporarà aquesta futura immigració a la societat andorrana.
Una natalitat de 0,8 fills per dona
Cinca basa bona part del seu argumentari en l’evolució demogràfica mundial i, especialment, en la baixa natalitat d’Andorra.
Segons les dades del Departament d’Estadística que cita l’exministre, la taxa de fecunditat d’Andorra ronda els 0,8 fills per dona, una xifra molt allunyada dels 2,1 fills per dona que, de manera aproximada, es considera necessària per garantir el relleu generacional sense comptar amb migracions.
Cinca també recull una dada del sociòleg Joan Micó, d’Andorra Recerca i Innovació, segons la qual cada any hi ha més residents que arriben als 65 anys que joves que compleixen 18 anys.
Per a l’exministre, aquesta situació no representa un problema futur, sinó una realitat que ja està afectant el Principat.
Més immigració per sostenir pensions, sanitat i economia
Cinca vincula directament l’envelliment de la població amb la sostenibilitat dels sistemes de pensions i de sanitat pública, així com amb la capacitat de l’economia per mantenir el nivell actual de benestar.
L’exministre considera que Andorra necessitarà prou població activa per cobrir els llocs de treball que requereix la seva economia i sosté que serà difícil produir més amb menys treballadors en un model encara molt concentrat en el turisme, el comerç i la construcció.
En aquest sentit, també defensa que la intel·ligència artificial i la tecnologia ajudaran a augmentar la productivitat, però considera que no seran suficients per compensar per si soles la pèrdua de força laboral.
Cinca aposta també per una major diversificació econòmica i vincula aquesta necessitat amb l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. Segons el seu plantejament, un Andorra més tancat tindria menys possibilitats de diversificar la seva economia.
«El repte no és si han de venir, sinó com els acollim»
L’exministre considera que la necessitat d’immigració és inevitable i critica que el debat polític se centri en l’estigmatització dels immigrants.
Per a Cinca, «el veritable repte no és si han de venir –ho hauran de fer–, sinó com els acollim».
En aquest sentit, defensa un model d’integració basat en l’aprenentatge de la llengua, el coneixement i el respecte pel funcionament del país i la construcció d’un projecte compartit.
Cinca adverteix, però, que la integració també requereix «esforç, recursos i exigència mútua» i considera que no es pot construir des de «la desconfiança ni des de la por».
Crítica a la «prioritat nacional»
L’exministre també qüestiona les propostes de «prioritat nacional» que plantegen alguns sectors polítics i socials.
Cinca recorda que és fill d’immigrants i afirma que, si fa seixanta anys hagués triomfat una política de prioritat nacional com la que actualment promouen alguns sectors, «probablement molts dels que ara som orgullosament andorrans no viuríem aquí».
Per això, considera que abans de «tancar cap porta» cal recordar el paper que la immigració ha tingut en la transformació econòmica i social del Principat.
L’exministre defensa que Andorra es va construir en bona part gràcies a les persones que van arribar al país per treballar i que posteriorment s’hi van establir. Ara, davant l’envelliment demogràfic i la manca de mà d’obra, considera que el país tornarà a necessitar immigració, però amb un perfil d’origen que podria canviar substancialment durant les pròximes dècades.
