Concòrdia atribueix el retrocés del català a Andorra a l'augment de la immigració

Concòrdia ha advertit que el retrocés de l'ús social del català a Andorra està directament relacionat amb el creixement demogràfic dels darrers anys i ha reclamat una revisió del model de país per garantir la preservació de la llengua oficial.

La formació ha reaccionat aquest dilluns als resultats de l'Enquesta de coneixements i usos lingüístics, presentada pel Govern i Andorra Recerca i Innovació (AR+I), que evidencia una reducció significativa de l'ús habitual del català en diferents àmbits de la vida quotidiana.

Segons les dades destacades per Concòrdia, el percentatge de persones que declaren utilitzar habitualment el català en les seves relacions ha passat del 63,7% el 2022 al 55,9% el 2026, una davallada de 7,8 punts percentuals en només quatre anys.

Paral·lelament, el castellà se situa en el 55%, fet que reflecteix una presència pràcticament equivalent de totes dues llengües en les relacions habituals.

La formació considera que aquestes xifres constitueixen un senyal d'alerta sobre la capacitat del país per mantenir el català com a llengua de cohesió social en un context de creixement continuat de la població.

Concòrdia considera insostenible el creixement demogràfic

Un dels principals arguments de la formació és que l'evolució lingüística no es pot desvincular de l'increment de residents registrat els darrers anys.

Segons les dades exposades per Concòrdia, la població andorrana ha crescut un 12% en quatre anys, un ritme que el partit qualifica d'«inadequat i insostenible» per a la capacitat d'acollida i integració del país.

La formació defensa que l'arribada de nous residents ha d'anar acompanyada de recursos suficients per facilitar l'aprenentatge del català, la integració social i l'accés als serveis públics.

Tanmateix, considera que reforçar els programes lingüístics no serà suficient si no es revisa també el ritme de creixement demogràfic.

Per aquest motiu, Concòrdia reclama mesures per moderar l'augment de població i adaptar-lo a la capacitat real del país, tant des del punt de vista lingüístic com social i dels serveis públics.

El castellà supera el català en diversos sectors d'atenció al públic

Les dades de l'enquesta també reflecteixen canvis en l'ús de les llengües en establiments comercials i serveis.

Concòrdia destaca que, en sectors com la restauració, els grans magatzems i el transport públic, l'atenció exclusivament en castellà supera la que es presta només en català.

A més, respecte del 2022, s'ha reduït la proporció d'atenció exclusivament en català en àmbits com la restauració i el transport.

La formació considera especialment preocupant aquesta evolució perquè afecta situacions quotidianes en què els ciutadans haurien de poder exercir amb normalitat el dret a ser atesos en la llengua oficial del Principat.

El retrocés també es detecta en altres espais de relació, com la llar, les amistats i l'entorn laboral.

Només dues sancions entre prop d'un centenar de queixes lingüístiques

Concòrdia també ha posat el focus en el compliment de la legislació lingüística.

Segons recorda la formació, durant el 2025 es van registrar prop d'un centenar de queixes per possibles incompliments de la normativa, però només dues van acabar amb una sanció econòmica.

Davant d'aquestes xifres, el partit reclama reforçar els mecanismes de supervisió i garantir que els establiments i serveis compleixin les obligacions establertes per la legislació andorrana.

L'objectiu, segons Concòrdia, és assegurar que els ciutadans puguin ser atesos en català i que la normativa tingui una aplicació efectiva.

Més cursos gratuïts de català i un nou model d'acollida

La formació també defensa ampliar l'oferta pública i gratuïta de cursos de català per a adults i garantir-ne la disponibilitat a totes les parròquies.

Aquesta mesura hauria de facilitar especialment l'aprenentatge de la llengua a les persones nouvingudes i afavorir-ne la participació en la vida social del país.

Concòrdia recorda que el setembre del 2025 ja va presentar una proposta legislativa per crear un dispositiu específic d'acollida per a nous residents, amb mesures destinades a facilitar la integració lingüística i social.

La iniciativa, però, va rebre el criteri desfavorable del Govern, que va argumentar que el marc legislatiu vigent ja preveu un programa d'inclusió social per a les persones immigrants.

Malgrat aquella resposta, el partit insisteix en la necessitat de disposar d'un sistema d'acollida més estructurat i adaptat a les necessitats actuals.

Reclamen objectius concrets per al Pla nacional de la llengua

Finalment, Concòrdia demana al Govern que concreti el desplegament del Pla d'acció nacional per la llengua 2026-2028 i que hi destini els recursos necessaris per garantir-ne l'efectivitat.

La formació considera imprescindible establir objectius mesurables i mecanismes d'avaluació que permetin comprovar si les polítiques aplicades aconsegueixen recuperar l'ús social del català.

Per al partit, la situació actual evidencia que la defensa de la llengua oficial no es pot abordar únicament amb mesures lingüístiques, sinó que exigeix revisar el model de creixement demogràfic d'Andorra.